Resultats de la cerca
Es mostren 709 resultats
artritis
Patologia humana
Inflamació articular.
Es manifesta per dolor, inflor, enrogiment, augment de la temperatura de la pell, vessament intraarticular i trastorn de les funcions d’una articulació En algunes artritis, sobretot les de llarga durada, poden produir-se lesions en les estructures articulars amb les consegüents deformacions, actituds vicioses i limitació de la mobilitat, la qual, en casos extrems, pot arribar a ésser totalment anullada anquilosi L’artritis pot afectar una sola articulació monoartritis o diverses poliartritis L’artritis és motivada fonamentalment per malalties reumàtiques, per infeccions articulars o per…
Condrocalcinosi
Patologia humana
La condrocalcinosi és una malaltia articular crònica que s’esdevé a conseqüència d’un excessiu dipòsit de cristalls de pirofosfat càlcic al cartílag articular Bé que se’n desconeix la causa, hom pensa que hi podria haver una predisposició genètica a patir-ne, perquè sovint en unes mateixes famílies hi ha diverses persones que en són afectades Igualment, es considera que podria ésser secundària a diverses malalties metabòliques o endocrinològiques com ara la gota, l’hipotiroïdisme, l’hiperparatiroïdisme o l’hematocromatosi, que sovint es presenten acompanyades de condrocalcinosi Aquesta…
Fractura i lesió articular simple
Tipus de lesions òsteo-articulars simples L’aparell locomotor pot sofrir diferents tipus de lesions com a conseqüència d’un traumatisme Pel que fa a les estructures òsteo-articulars, les lesions corresponen, fonamentalment, a fractures òssies, luxacions i esquinços La fractura òssia correspon a la ruptura, parcial o total, d’un o més ossos, és a dir, de les estructures dures i resistents que constitueixen la part fonamental de l’aparell locomotor La luxació o dislocació correspon al desplaçament d’un o més ossos de la seva posició normal en una articulació, és a dir, en l’estructura on…
velarització
Fonètica i fonologia
Procés pel qual una articulació no velar s’hi torna generalment, però no necessàriament, en contacte amb una altra articulació velar.
Així, hom descriu la formació de u a partir de consonants implosives en català antic puteu > 'pou’, cadere > 'caure’, etc També s’explica així l’assimilació de n en contacte amb velar un gos un gos
raquítoms
Paleontologia
Ordre d’amfibis fòssils del superordre dels estegocèfals, de fins a 2 m de llargada, cos llarg i massís semblant al dels cocodrils però deprimit, amb la cua més curta i el cap allargat.
El crani presentava una posició postorbital més curta que la d’altres estegocèfals i, a més, una depressió dorsiventral La cintura escapular no era unida al crani, i la cintura pelviana apareixia unida al sacre mitjançant una articulació Abundaren durant el Carbonífer, el Permià i el Triàsic, on portaren una vida en part terrestre i en part aquàtica Els gèneres més representatius foren Eryops i Cacops , aquest últim ja molt més adaptat a la vida terrestre
dièresi

La dièresi en català
Gramàtica
Signe diacrític (¨) que indica una pronúncia diferent de l’habitual del signe gràfic damunt el qual és escrit.
En català té les dues funcions essencials d’assenyalar l’articulació del fonema u en els encontres qüe, qüi, güe, güi , en els quals normalment aquesta unitat no té realització fonètica, i d’indicar un valor pròpiament vocàlic dels fonemes u , i quan van en posicions en què funcionen habitualment com a semivocal La dièresi és emprada també sempre que, l’ús de l’accent gràfic no essent possible, calgui fer-ho d’acord amb la normativa de la llengua
sinartrosi
Anatomia animal
Articulació òssia immòbil, sense cap teixit entre els ossos.
anquilosar
Patologia humana
Produir l’anquilosi d’una articulació, paralitzar per anquilosi.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina