Resultats de la cerca

Les manifestacions artístiques del final del segle XII i del començament del XIII es poden incloure en part dins l’anomenat estil 1200 un moment de transició entre l’art romànic i l’art gòtic, d’acord amb una noció que en regions més septentrionals està plenament arrelada Aquesta transició va ser fruit de tendències elaborades en tallers de la segona meitat del segle XII en els quals l’activitat escultòrica va integrar diverses influències exteriors, sobretot italianes La filiació amb el món italià, concretament amb determinats trets classicistes, pot percebre’s en la figura historiogràfica…

Portada sud Portada principal oberta al mur de migdia de l’església, d’arcs de mig punt en degradació i arquivoltes motllurades ECSA - L Carabasa Al mur de migdia, sota un ampli porxo al qual s’accedeix mitjançant un llarg tram d’escales, s’obre la porta d’accés a l’església És emmarcada per diverses arquivoltes en gradació recolzades sobre un llarga línia d’impostes i tres columnes per banda amb capitells La decoració, esculpida en relleu de diversos tipus, es concentra en l’arc guardapols, la línia d’impostes i els capitells, tant els corresponents a les columnes adossades com els esculpits…

Introducció Els primers llibres que tingué la nova seu episcopal encara procedien, segons sembla, de l’antiga tradició visigòtica, i probablement devien venir de les diòcesis veïnes, Girona o Urgell, però aviat n’arribaren d’escrits a la Gàllia Poc a poc a la mateixa diòcesi es creà un scriptorium i uns especialistes de l’escriptura d’entre aquests sempre n’hi havia un que despuntava i és generalment qui redactava els documents més solemnes, com són les actes de consagració de les esglésies, en les quals els fundadors o el bisbe consagrant acostumen a fer donació de llibres litúrgics,…

Bisbat fins el 1964, fou erigida per la butlla Laeta animo en arquebisbat sense sufragànies, subjecte directament a la Seu Apostòlica L’arquebisbe continua assistint, però, a les reunions episcopals de la província eclesiàstica Tarraconense El 1118 els termes del bisbat, reflex d’un estat molt anterior, seguien al nord la línia que va des de Caldetes fins a Sant Marçal de Montseny —sensiblement la mateixa que separava els comtats de Barcelona i de Girona— a l’interior, la de Sant Marçal a la Brufaganya, passant per les línies de crestes de Sant Llorenç del Munt i de Montserrat —el límit,…

Palma La llum de Miró «Jo em sento com un vegetal Per això visc a Palma Aquí tinc arrels La família de la meva mare era d’aquí Tinc arrels en aquesta terra» Són paraules de Joan Miró que expliquen les raons contundents de la seva estada a Mallorca i el presenten com a part de l’illa i de l’ambient per voluntat pròpia Des de ben petit visitava Mallorca, residència de la família materna Allà va establir llaços d’amistat i d’amor arran del seu propi casament Els paisatges i monuments mallorquins són representats als quaderns d’infantesa i adolescència, i les referències a l’illa són constants en…

L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia Mapa dels castells i les edificacions militars de l’Urgell anteriors al 1300 J Salvadó La comarca de l’Urgell inclou tres grans sectors, força diferenciats morfològicament i també amb una evolució històrica diversa D’una banda, la conca del Sió, al nord, de l’altra la conca del Riu Corb, al sud, i, finalment, tota la plana central, que té com a centre Tàrrega Mentre que la conca del Sió s’ha de relacionar amb les terres properes de la Segarra i la Noguera, la conca del Riu Corb es pot relacionar més aviat amb les terres septentrionals de l’actual…

Els fabricants d'indianes Llorenç Clarós 1754-1831 La família Serra i la família Bertrand Llorenç Clarós va néixer a Figueres l’any 1754 El seu germà Joan fou militar de professió i es distingí durant la guerra del Francès, lluitant contra les tropes napoleòniques assolí el grau de brigadier Llorenç Clarós s’installà a Barcelona com a fabricant d’indianes Era de la mateixa generació que Erasme de Gònima, i amb ell un dels qui aconseguiren diners i prestigi social a través de la indústria Pertany al període pre-industrial No va arribar a veure una màquina de vapor movent uns telers Saló del…

Abans de parlar de l’escultura romànica de Santa Maria de Ripoll, cal mencionar, encara que sigui ràpidament, la decoració que es pot atribuir sens dubte de cap mena a la basílica o, en tot cas, al monestir que correspon a la tercera consagració del 977 La basílica potser ja tenia cinc naus i era decorada amb un tipus de capitells que han estat anomenats califals per les referències que presenten en relació als capitells del sud de la Península Son capitells molt allargats, amb tres nivells de fulles i talla amb bisell de la decoració vegetal S’ha parlat molt d’aquest tipus de capitells des…

Situació i presentació El municipi de Viella, situat al centre de la comarca i presidit per la vila de Viella, capital tradicional de la Vall d’Aran, tenia una extensió més reduïda fins el 1970, any que li foren agregats els termes veïns de Betlan 24,9 km 2 , Arròs e Vila 28,4 km 2 , Escunhau 20,9 km 2 , Gausac 29,3 km 2 i Vilac 21,9 km 2 , amb la qual cosa el nou municipi, de nom oficial Vielha e Mijaran, té avui 211,74 km 2 El terme de Viella es troba al curs mitjà de la Garona dins la…

El segle XI El Museu Nacional d’Art de Catalunya guarda nombrosos fragments de pintures murals provinents de l’església de Sant Joan de Boi Barruera, Alta Ribagorça, que fins ara han estat presentades al públic separadament a diferents sales Una recerca detallada va permetre recentment, amb l’ajuda dels dibuixos de Joan Vallhonrat fets al principi de segle, restituir sobre els nous murs els fragments arrencats durant les diverses campanyes Es tracta potser del conjuntde…