Resultats de la cerca

Les catedrals són els monuments religiosos més importants de la Catalunya medieval, com de l’Edat Mitjana en general, tant per la seva presència a la ciutat com per la riquesa creativa que van significar Malgrat la importància que tenen en l’estudi de l’art medieval, les catedrals han quedat pràcticament en l’oblit per a la bibliografia artística catalana, i no s’han beneficiat dels estudis globals de què han estat objecte els monestirs Aquesta és una situació curiosa, atesa la bibliografia catalana sobre l’art medieval, i és també insòlita en relació amb tot el que s’ha fet sobre catedrals,…

La necròpolis paleocristiana segles III-V dC es troba situada en l'espai que delimiten l’avinguda de Ramón y Cajal, l’avinguda de la Independència, la fàbrica de Tabacs i l’avinguda del Cardenal Vidal i Barraquer De gran extensió 2051 tombes, conserva una sèrie d'estructures i edificis corresponents a fases i usos diversos Les restes aparegueren l'any 1923, amb l'inici dels treballs de construcció de la fàbrica de Tabacs Inicialment, les excavacions arqueològiques anaren a càrrec del Servei d'Excavacions de l'Institut d'Estudis Catalans, sota la direcció de Josep Coromines i Josep Puig i…

En un principi, se cercà la integració en la universitat oficial, que només reconeixia la llengua espanyola en el seu si i excloïa la cultura catalana, però l’intent fracassà 1905 Aleshores, s’acolliren a diverses institucions barcelonines Ateneu Barcelonès, Escola Industrial, Biblioteca de Catalunya, Ateneu Polytechnicum, etc, fins que s’incorporà a la Universitat Autònoma de Barcelona any acadèmic 1933-34 Durant tot aquest període, esdevingueren un embrió del que havia de ser una universitat catalanitzada i moderna, i un centre de formació de l’elit intellectual que havia de regir les…

Estudià dibuix i pintura i rebé la influència del dibuixant mataroní Manuel Cuyàs i Duran i de Ricard Opisso Havent-se iniciat en l’escultura pel seu compte, amplià estudis a Perusa Itàlia i més tard a Valldemossa Mallorca, amb l’escultor Joan Rebull Decantat definitivament per l’escultura, el 1962 feu la primera exposició individual Impulsà el cicle d’exposicions Volta a Catalunya d’un escultor 1976-83 Destaquen els nombrosos retrats i monuments dedicats a personatges illustres, entre els quals hi ha la sèrie 33 catalans Josep Pla 1976, Josep Vallverdú 1977, Salvador Espriu 1979, Josep M…

Vida i obra Estudià a la Universitat de Barcelona i seguí cursos de literatura catalana amb Antoni Rubió i Lluch i Jordi Rubió i Balaguer als Estudis Universitaris Catalans Amplià els estudis fets a Barcelona amb Joaquim Balcells, a la Universitat de Berlín 1927-28 Aquests anys ja es palesà la seva vocació per les qüestions d’art Entre el 1928 i el 1930 exercí el lectorat de castellà a la Universitat de Glasgow De nou a Barcelona, fou professor de llengües clàssiques a l’Escola de Bibliotecàries i a la Universitat Autònoma cessà en aquests càrrecs el 1939 Collaborà activament en la collecció…

Dos sarcòfags amb la figura central d’una orant, un decorat amb dos camps d’estrígils i dues escenes als extrems, i l’altre que conté, a la dreta, l’escena de Crist com a vencedor de les forces del mal Ambdues peces es conserven al presbiteri de Sant Feliu de Girona F Tur Aquest sarcòfag s’ha documentat sempre al presbiteri de l’església de Sant Feliu de Girona És encastat a la zona superior occidental del costat sud del presbiteri Fa 1,95 × 0,54 m Es tracta d’un sarcòfag de marbre blanc amb dos camps d’estrígils oposats que separen les tres escenes figurades A l’extrem esquerre, hi veiem l’…

Aquesta peça és documentada des de sempre al presbiteri de l’església de Sant Feliu de Girona Es troba encastada a la zona superior oriental del costat nord del presbiteri Fa 2,21 × 0,48 m Es tracta d’un sarcòfag de marbre blanc de fris continu amb la representació de diversos episodis bíblics i una orant al centre D’esquerra a dreta i fins a arribar a l’orant, es pot veure el miracle de sant Pere a la presó, en què fa brollar aigua de la roca, la curació del paralític, la multiplicació dels pans i els peixos i la curació del cec de naixement A la dreta de l’orant hi ha l’escena poc freqüent…

Situació Vista aèria de l’església des del costat sud-oest J Pagans-TAVISA Sant Jaume de Viladrover, o dels Bastons, és una antiga parròquia de cases escampades que figura situada en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 37-14 364 x 38,1 —y 31,1 31 TDG 381311 Per arribar-hi s’ha d’anar al barri anomenat de l’Estació de Balenyà, i a les darreres cases que es troben a mà dreta anant cap a Seva, surt, perfectament indicat per un rètol, un camí encimentat que hi mena després de recórrer uns 2 km aproximadament L’església és al costat d’una casa de pagès habitada Prèvia…

Les arts dels metalls durant el període modernista són, encara, molt poc conegudes El primer estudi que se n’ocupà fou El arte modernista catalán , d’Alexandre Cirici 1951 que serví de base als escrits posteriors Trenta anys després, Núria de Dalmases i Antonio José Pitarch dedicaren un apartat específic als metalls, dins de l’obra Arte e industria en España 1774-1907 1982, on van donar a conèixer abundants dades inèdites derivades d’una intensa recerca documental Aquests darrers anys, amb motiu d’exposicions sobre el Modernisme i les arts decoratives, han vist la llum una sèrie de treballs…

El Modernisme català –arquitectònic, plàstic, musical o literari– fou un esclat creatiu extraordinari que responia al gran dinamisme de la societat catalana del segle XIX, com també a la seva inserció en la primera globalització El pas del temps n’ha augmentat l’atractiu, que, a partir dels anys setanta, s’ha disparat fins a arribar al “gran públic” de molts països del món Confluència de fonts i tendències El Modernisme català fou, alhora, un moviment d’una gran densitat que reinterpretava o, segons Ignasi Solà Morales, desestabilitzava tendències estètiques molt diverses, unes tendències d’…