Resultats de la cerca

Situació Edifici molt modificat i restaurat, però que guarda l’estructura i els murs del segle XII ECSA - LI Claver, J Cruanyes i E Romea L’església parroquial de Sant Marçal és situada a la part alta del llogaret de Cortvassill Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 31’ 44” N - Long 1° 45’ 55” E El poble de Cortvassill, aigua avall de Querol, és prop del límit municipal de la Tor de Querol, a l’esquerra del riu d’Aravó Cortvassill és al quilòmetre 20 de la carretera N-20 que de la Guingueta d’Ix es dirigeix a Acs-dels-Tèrmes RMAE Història El lloc de Cortvassill és documentat des del 1121, moment en…

Situació Aspecte general de la vila de Cornellà de Conflent, emmarcada pels estreps del Canigó, amb el campanar i la torre rodona que indiquen la presència de l’església canonical de Santa Maria i del palau comtal i torre del palau comtal, l’element més característic del seu conjunt arquitectònic ECSA - A Roura Les restes del que fou el palau dels comtes de Cerdanya són a migdia de l’església de Santa Maria de Cornellà, a l’altre costat de la carretera local que travessa el poble i va cap a Fillols Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 34’ 1” N - Long 2° 22’ 57” E Per a arribar a Cornellà de…

Situació Vista del costat sud-est d’aquesta església, antiga parròquia del lloc, ara convertida en l’església del cementiri ECSA - J A Adell L’antiga església parroquial de Sant Joan es troba a la part baixa de la població de Censà, al costat del cementiri Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 36’ 10” N - Long 2° 10’ 29” E L’església és prop de la carretera D-4E, en entrar al poble JAA Història Aquesta església fou la parròquia de Censà fins al segle XIX El seu primer esment documental és de l’any 1189, en què Arnau de Llúgols i el seu germà Guillem van vendre a Berenguer, prior de Cornellà, la…

Situació Interior del mur de tramuntana, resseguit per una successió d’arcs formers que semblen haver estat construïts per a suportar una volta de canó ECSA - JL Valls Aquesta capella, en ruïnes, és a 200 m a ponent del mas Croanques, dins el bosc Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 31’ 2,4 N - Long 2° 37’ 41,4” E El mas de Croanques és 1,5 km al sud del poble de Teulís, a mà dreta, venint de Teulís per la N-618 Història El lloc de Croanques és esmentat des de l’any 1020, en què Berenguer de Gurb, bisbe d’Elna, restituí en benefici vitalici a Udalgar, arxipreste d’Elna i membre de la família…

Situació Absidiola de l’extrem oriental del mur de migdia de la nau, l’única que es conserva de la seva probable capçalera trevolada V Buron Les restes de l’església de Sant Cristòfol es troben situades al barri perpinyanès de Vernet, prop de la parròquia moderna amb aquesta mateixa advocació, dins concretament d’una propietat particular que pertany a una clínica JBH Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 43’ 1,2” N - Long 2° 53’ 37,2” E Història L’església de Sant Cristòfol figura des de l’any 899 en un precepte de Carles el Simple pel qual concedeix al seu fidel Esteve diversos llocs i viles, entre…

Situació Costat nord-est de l’església, amb l’absis semicircular, que constitueix la part més genuïna d’època romànica ECSA - A Roura Aquesta església es troba a la part alta del poblet abandonat de Perellós, a poques passes del vell castell de Perellós L’itinerari que condueix a l’església és el mateix ressenyat en la monografia precedent PP Mapa IGN-2547 Situació Lat 42° 53’ 55,2” N - Long 2° 50’ 49,2” E Història La primera notícia que hom ha trobat documentada de l’existència d’aquesta església és de l’any 1215, moment en què Ramon de Barres va fer donació al prior d’Espirà de l’Aglí de…

Situació Façana de ponent de l’església de Sant Pere del Vilar, que en els seus orígens fou un priorat de la Grassa ECSA - A Roura És situada a l’oest del poble de Clairà, a la riba esquerra de l’Aglí, a uns 2 km de Clairà vers l’antic lloc de Peracalç Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 45’ 45” N - Long 2° 55’ 54,6” E Per arribar-hi, cal prendre la carretera que comença prop del dipòsit d’aigua de la població PP Història El lloc del Vilar i la seva església són esmentats per primera vegada l’any 951, en la butlla per la qual el papa Agapet II confirmà al monestir de Santa Maria de la Grassa, del…

Situació Vista de la façana de migdia des del cementiri ECSA - J Ponsich L’església parroquial de Santa Maria és situada al poble de Castellnou dels Aspres És bastida al costat del recinte fortificat del castell, en el replà on se celebrava el mercat, tal com ho indica el seu nom Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 37’ 13,2” N - Long 2° 42’ 16,8” E Història La primera notícia sobre aquesta església és de l’any 1259, en què Guillem de Freixe li llegà 10 diners És documentada repetidament als segles següents El 1359 apareix mencionada com a ecclesia Sancte Marie de Castronovo , però poc després, el…

Situació Capçalera del temple, amb una acurada decoració llombarda ECSA - JL Valls Aquesta església és situada al poble de Bula d’Amunt, a l’esquerra del Bulès, al sector central del seu recorregut pel terme Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 34’ 46,8” N - Long 2° 36’ 51,6” E Hom hi arriba per la carretera D-618, la qual s’embranca a Bulaternera amb la N-116 i remunta la vall del Bulès Història Bula d’Amunt el topònim apareix el 992, Bula i en la seva forma Bula Subirana el 1062 fou incorporat al vescomtat de Vallespir, amb la major part dels Aspres, cap al 990 per bé que pertanyi a la conca de…

Abadal i de Vinyals, Ramon d’ La batalla del Adopcionismo en la desintegración de la Iglesia visigoda , discurs llegit a l’acte públic de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el 18 de desembre de 1949 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ El paso de Septimania del dominio godo al franco a través de la invasión sarracena 720-768 , “Cuadernos de historia de España” Buenos Aires 1953, núm 19, pàgs 5-54 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ La Plana de Vic en els segles VIII i IX 717-886 , Vic 1954 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Com neix i com creix un gran monestir pirinenc abans de l’any mil…