Resultats de la cerca
Es mostren 227 resultats
escolítids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels coleòpters, de molt petites dimensions, de forma cilíndrica i compacta, amb èlitres i amb l’extrem solcat de processos punxeguts laminars o granuliformes.
Són molt perjudicials per a les coníferes, en els quals obren galeries La família és estesa per tots els boscs del món amb unes 1500 espècies, representades als Països Catalans, i constitueixen grans plaques
Els insectes i l'activitat humana (II)
Insectes d’interès en medicina o en veterinària Els insectes són capaços d’atacar múltiples organismes, però ací farem referència només als que tenen interès mèdic o veterinari Els danys que produeixen són fonamentalment de dos tipus directes o indirectes En el primer cas hem de distingir entre els que produeixen simples molèsties, que poden ser de consideració diversa, i els paràsits endoparàsits o ectoparàsits, que són causa directa de malalties Entre els del segon grup hi situem els insectes que actuen de vectors o transmissors d’organismes patògens, atès que, en darrer terme, aquests són…
La serra de l’Albera
Vessant sud de l’Albera, dominat en gran part, a conseqüència dels repetits incendis, per brolles d’estepa negra Cistus monspeliensis Oriol Alamany La serra de l’Albera 112, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus Muralla fosca entre l’Empordà i el Rosselló, la serra de l’Albera és l’extremitat oriental de la serralada pirinenca La muntanya domina la mar Mediterrània i s’hi precipita La costa és molt retallada i petites platges de còdols s’amaguen al fons de profundes cales l’aridesa del litoral, que recull uns 650 mm de precipitació anual, podria fer oblidar que…
histèrids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels coleòpters, d’èlitres molt durs, generalment lluents, i el cos sovint arrodonit amb l’abdomen sortint per darrere a causa del truncament dels èlitres.
Les antenes són doblegades en angle i acabades en maça Tenen potes retràctils Habiten sota les escorces dels arbres, en els excrements, en els cadàvers o bé en els formiguers
Filogènia i sistemàtica dels espermatòfits
Ens hem referit sovint, en les pàgines precedents, a les gimnospermes i a les angiospermes, els dos grups que clàssicament hom distingeix dins les plantes superiors Les diferències entre les unes i les altres són molt nombroses i transcendentals, de manera que la separació és prou justificada Recordem, entre les característiques de les angiospermes, els primordis seminals tancats dins d’un recipient, el pistil, format per les fulles carpellars l’ovari, de vegades acompanyat d’altres parts de la flor, que es converteix després de la fecundació en un fruit que guarda les llavors la «doble»…
Sargantana cua-roja
Morfologia La sargantana cua-roja Acanthodactylus erythrurus és pròpia de sòls sorrencs i es caracteritza pel fet de presentar la part inferior de la seva llarga cua de color vermell viu, a més de destacades franges i ocelles clars al dors i a la part superior de les cuixes Xavier Palaus Aquesta sargantana té un aspecte robust i la cua llarga dels 20 cm de longitud que pot fer, més de la meitat corresponen a la cua El cap és gros, amb musell afilat, i la cua és també molt fina, encara que dilatada a la base,…
sílfids
Entomologia
Família d’insectes pterigots de l’ordre dels coleòpters integrada per escarabats de mida mitjana, de colors foscs, a vegades amb taques vermelles o grogues, i antenes amb els darrers artells engruixits.
Tenen l’olfacte molt sensible Són carnívors, sapròfags o, sobretot, necròfags, i alguns enterren cadàvers per alimentar després llurs larves escarabat enterrador Són cosmopolites L’espècie Necrophorus vestigator és molt comuna als Països Catalans
La vida sota terra
El medi hipogeu El medi hipogeu, tant terrestre com aquàtic no presenta obstacles insuperables a l’establiment de la vida El visitant ocasional de les cavernes, que poden considerar-se el medi hipogeu per antonomàsia, sol endur-se’n una imatge de desolació total, transmesa en bona part per l’absència de cobertura vegetal Però aquesta és una imatge totalment falsa del món subterrani, en absolut desproveït d’éssers vius Les restriccions que la foscor i altres factors imposen han estat superades per un bon nombre d’organismes, capaços de tancar tot el seu cicle vital sense haver de…
parc natural del Delta de l’Ebre

Aspecte del parc natural del Delta de l’Ebre
© José Mª Ramírez Casanovas
Espai natural
Zona del delta de l’Ebre, declarada espai natural protegit amb categoria de parc natural l’any 1986.
Estatut legal La protecció d’aquest espai tingué un precedent l’any 1962 quan, a instàncies de la comunitat científica, el delta fou inclòs en la classificació de les zones humides euroafricanes del Bureau MAR amb la categoria de prioritat urgent El decret 332/1986 declarava, juntament amb el parc natural, les Reserves Naturals Parcials de la Punta de la Banya i de l’illa de Sapinya L’any següent setembre del 1987, d’acord amb una directiva de la Comunitat Econòmica Europea actualment Unió Europea sobre la conservació dels ocells, es declarava Zona de Protecció…
Esplugabous
L’esplugabous Bubulcus ibis , tal i com el veiem a la fotografia, en plomatge hivernal, és gairebé tot ell blanc, amb el bec ben groc i les potes fosques Oriol Alamany L’esplugabous és un ocell que s’ha estès cap al N durant aquest segle, per la qual cosa ha augmentat molt el seu nombre als Països Catalans en els darrers anys A la Catalunya Nord hiverna regularment, però en un petit nombre, des dels anys setanta, i escasseja a l’estiu A Catalunya i el País Valencià, actualment és sedentari i localment abundant A les Balears és un hivernant gairebé regular, encara que molt escàs a Menorca i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina