Resultats de la cerca
Es mostren 5463 resultats
Karl Malden
Cinematografia
Actor nord-americà, de nom real Mladen George Sekulovich.
Fill d’emigrants serbis, inicià la seva carrera com actor a Broodway el 1937, i debutà al cinema amb la pellícula They Knew What They Wanted 1940 A la dècada del 1950 la seva carrera cinematogràfica prengué impuls i participà a The Gunfighter 1950 Halls of Montezuma 1950 A Streetcar Named Desire 1951, per la qual aconseguí un Oscar al millor actor de repartiment On the Waterfront 1954 —aquestes dos últimes dirigides per Elia Kazan— i Baby Doll 1956 També protagonitzà, entre d’altres, Fear Strikes Out 1957, Pollyanna 1960, Birdman of Alcatraz 1962, Gypsy 1962, How the West Was Won 1962, The…
La Forestal d'Urgell, a Mollerussa
Anunci de la fàbrica de cartons i cartolines La Forestal d'Urgell Anuario Industrial de Catalunya , 1916 La Forestal d’Urgell, SA és una societat anònima constituïda el 15 de març de 1890 El seu objectiu social, segons els estatuts de l’empresa, és obtenir la pasta-cartó i altres productes que tenen per base la fusta, així com dedicar-se a altres indústries en les quals la fusta sigui la primera matèria i sempre que s’utilitzi per al moviment del motor la força motriu desenvolupada per les aigües del Canal d’Urgell La fàbrica principal, que es posà en marxa al començament de la dècada dels…
Isabel de Pomés i López
Cinematografia
Actriu.
Vida Filla de l’actor i director Fèlix de Pomés, s’inicià com a actriu infantil en el teatre i debutà en el cinema a La malquerida 1940, José Luis López Rubio Després el seu pare li donà dos papers importants en els dos únics films que dirigí Pilar Guerra i La madre guapa , tots dos del 1941, que la convertiren en una estrella popular del cinema espanyol de la dècada del 1940 gràcies a la dolcesa i la sensibilitat de les seves interpretacions Destacà especialment en la comèdia La bona acollida popular i de la crítica que tingué Huella de luz 1942, Rafael Gil, en què actuà, li permeté…
Carlos Slim Helú
© José Cruz/ABr - Agência Brasil
Economia
Empresari i financer mexicà.
Fill de pares d’origen libanès, estudià enginyeria a la Universidad Autónoma de México A mitjan anys seixanta posseïa ja una considerable fortuna, però el seu ascens tingué lloc al principi de la dècada dels vuitanta quan, en un moment de crisi general a Llatinoamèrica, adquirí diverses grans empreses a baix preu que transformà i convertí en rendibles L’any 1990 fundà el conglomerat d’empreses Group Carso i adquirí Telmex, empresa pública de telefonia fixa mexicana privatitzada Posteriorment creà la filial de Telmex, América Móvil 2000, una de les primeres empreses de telefonia mòbil que…
Miquel Eugeni Caimaris i Torres
Literatura catalana
Metge i escriptor.
Feu el batxillerat a Barcelona i s’hi llicencià en medicina i cirurgia el 1850, després d’haver-hi viscut l’ambient científic i literari de la dècada dels anys quaranta Seguidor de la poesia de Rubió i Ors i deixeble de Pau Piferrer, li dedicà, arran de la seva mort el 1848, un article a El Barcelonés , diari en què, presumiblement, també mantingué una polèmica amb Marià Cubí sobre el magnetisme animal i on publicà el tractat La fisiología del amor Collaborador d’ El Isleño 1848, visqué uns quants anys a Ciutadella, on es feu càrrec de la relació de les festes amb motiu de l’arribada del…
,
bombarder invisible
Militar
Nom donat als bombarders B-117 i B-1B de l’exèrcit nord-americà, que no poden ésser detectats pels radars.
Es desenvoluparen en la dècada de 1970-80 i entraren en servei durant els anys vuitanta El B-1B ha substituït els B-52 i actualment hi ha 96 aparells operatius Arriba a una velocitat de 2,2 Mach i té una autonomia de 16 000 km a gran altitud o de 6 000 km en missions operatives És polivalent per a la utilització convencional i la guerra nuclear Pot transportar unes 35 t d’armament a l’interior i 18 a l’exterior El B-117 és molt menys conegut Es tracta d’un bombarder lleuger que pot ésser utilitzat per a l’atac de radars d’informació llunyana i control del foc També és apte per a missions de…
Club de Boxa Gavà
Boxa
Club de boxa de Gavà.
Al final de la dècada de 1970, presidit per Amador Sierra, tingué una etapa d’èxits rellevants protagonitzada per Francesc Jiménez, campió d’Espanya de pes ploma 1980, i Lluís Rodríguez, campió estatal de pes minimosca 1979 que també foren campions catalans del seu pes, com Antoni Vargas, campió de Catalunya amateur de pes mosca 1979 Fou guardonat per la Federació Catalana de Boxa com la societat pugilística més destacada de l’any 1979 El 1983 també fou premiat per la Federació Espanyola de Boxa per la seva campanya de foment de la boxa no professional Al principi de la dècada de 1990 Manuel…
Federació Catalana de Judo i Disciplines Associades
Judo
Organisme rector del judo i altres arts marcials associades a Catalunya.
Amb seu a Badia del Vallès, fou creada a mitjan dècada de 1960, amb Enric Padrós com a primer president A principis de la dècada de 1950 però, Henry Birnbaum ja havia obert el Judo Barcelona i collaborava amb la Federació Catalana de Lluita, que en aquella època regia el judo català El 1986 la federació s’oficialitzà El 1991 organitzà el Campionat del Món de judo a Barcelona Regula l’activitat esportiva del judo, l’aikido, el jujutsu, el kendo, el nihon-taijutsu i el wushu Vetlla per la formació d’àrbitres i tècnics, i organitza seminaris, cursos federatius i internacionals i diverses…
Roy Scheider
Cinematografia
Actor nord-americà.
Cursà estudis mitjans al Franklin and Marshall College, en un dels indrets amish per excellència dels Estats Units, a Lancaster, a l’estat de Pennsilvània Després d’una etapa en què prestà servei a les Forces Aèries del seu país, entrà a formar part del Lincoln Center Repertory La seva experiència teatral en aquesta companyia precedí l’activitat per la qual seria conegut a partir dels primers anys de la dècada dels setanta, sobretot a causa de l’èxit aclaparador de French Connection 1971, de WFriedkin Participà en altres produccions populars de la dècada, com ara Jaws 1975, de SSpielberg,…
postmodernisme
Filosofia
Moviment filosòfic que s’inicià cap a la darreria de la dècada dels vuitanta i que suposa un distanciament respecte als pressupòsits de la modernitat.
Segons els seus representants, el postmodernisme com a moviment pressuposa l’existència del postmodernisme com a moment històric determinat postmodernitat caracteritzat per una sèrie de tics o maneres d’interpretar la realitat en primer lloc, per l’hiperculturalisme, és a dir, per una revaloració de la riquesa i la diversitat històrica historicisme i cultural tradicionalisme de la humanitat, en la qual el filòsof postmodern s’inspira i adapta lliurement En aquest sentit la postmodernitat és eclèctica, la seva originalitat és prestada, sovint es basa en citacions d’altres filòsofs no es tracta…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina