Resultats de la cerca
Es mostren 737 resultats
Viatge d’en Pere Porter a l’Infern
Literatura catalana
Relat anònim de començament del segle XVII, que, utilitzant elements folklòrics i literaris, denuncia la corrupció de l’administració de justícia de l’època.
Desenvolupament enciclopèdic Pere Porter, pagès de Tordera, viatja a l’Infern ajudat per un diable per tal de trobar un notari i resoldre un conflicte al voltant d’un deute que ja havia satisfet, però que li és reclamat novament L’Infern és ple de gent vinculada al poder i a l’administració de justícia del vescomtat de Cabrera i del Principat, que, a l’empara del poder, han comès tota mena d’actes delictius i crims contra els més pobres i febles Finalment, Porter aconsegueix sortir de l’Infern i recuperar les seves possessions L’anònim autor, sens dubte vinculat a l’administració de justícia…
Els naips
Els naips són, sense cap mena de dubte, una de les manifestacions més rellevants de la nostra imatgeria popular tant per la seva longevitat i la seva difusió com pel seu ús generalitzat La seva vida comença abans de l’aparició dels sistemes d’estampació i s’allarga fins a l’era dels ordinadors al llarg del temps s’ha servit de tots els sistemes de reproducció gràfica D’altra banda, la seva iconografia, tot i diversificar-se, quasi no ha canviat en els més de sis segles d’història i s’ha mantingut fidel als models del passat, en respecte al desig del gran públic que, poc amant dels canvis,…
vescomtat de Barcelona

Vescomtes de Barcelona
©
Geografia històrica
Jurisdicció de l’antic comtat de Barcelona.
A causa de la potència absorbent dels comtes de Barcelona, que tenien altres vescomtes en els comtats incorporats de Girona i d’Osona, els titulars del vescomtat barceloní, bé que grans senyors feudals, no arribaren a fixar un feu propi, com obtingueren els d’altres comtats catalans, i no apareixen documentats fins al segle X El primer vescomte conegut és Sunifred 858 més tard apareix Ermenard, vassall del comte Sunyer, vers el 918 Consta també un tal Audegari Otger abans del 966 Sembla que de bell antuvi aquests vescomtes posseïren els dos castells principals de la ciutat, el vell i el nou,…
Castell d’Ullastret
Art romànic
L’any 1225, és esmentat documentalment per primera vegada el castell d’Ullastret “ castrum de Oleastreto” El comte d’Empúries, que en devia ésser el senyor, el cedí temporalment al bisbe de Girona, com a garantia d’un conveni, juntament amb la vila d’Empúries i amb el castell de Verges Amb tot, és molt probable que aquest castell comtal ja existís en una època força anterior a aquesta data Després de 1225, les notícies que fan referència a aquest castell també són força escasses L’any 1309, el castell i la vila d’Ullastret consten entre els béns compromesos amb relació al casament del comte…
estils pompeians
Art
Sistemes decoratius de la pintura mural romana des del període republicà fins al flavi.
Obra d’artesans immigrats o itàlics d’àmbit hellenista, i documentats sobretot a les cases i villes vesuvianes collapsades pel volcà l’any 79 dC, que AMau classificà Geschichte der dekorativen Wandmalerei in Pompeji , 1882 en quatre fases o estils principals cronològicament i tipològicament diferenciats, simplificació que avui resulta superada però d’ús comú i encara útil El primer estil o sistema estructural ~200 aC — 90/80 aC imita amb colors vius elements i materials de construcció i revestiment, dels quals són un succedani econòmic alhora que accentuen plàsticament l’…
Molins d’en Carabina (Cabó)
Art romànic
Situació Molí medieval encara en ús a mitjan del present segle ECSA - JA Adell Els molins es troben a l’aiguabarreig del torrent que davalla de Senyús i Montellà, pel barranc de la Vall, amb el nu de la vall de Cabó El molinar és ara abandonat, però era encara en funcionament en la primera meitat d’aquest segle Mapa 34-11253 Situació 31TCG541779 S’accedeix al lloc per la pista que des de Cabó s’enfila cap a la zona alta de la vall JAA-MLIC Història El conjunt era format per dos molins, un situat més lluny del riu, del qual resta tan sols la bassa, que era utilitzat per a moldre farina per al…
Sunyer II d’Empúries-Rosselló
Història
Comte d’Empúries (862-915) i de Rosselló (894/895-915), fill de Sunyer I.
Hom pensa que, arran de la revolta i destitució d’Unifred I, Carles el Calb pogué encomanar-li el 862 la regència del comtat d’Empúries, a la qual ell associà el seu germà gran Delà Fins i tot és possible que el sobirà volgués investir-lo amb el comtat de Barcelona, car el mateix any 862 lliurà un conjunt de béns fiscals del Montseny a un comte Sunyer no ben identificat A vegades s’ha dit també que la investidura d’Empúries a favor de Sunyer pogué fer-se més tard, el 878, com a conseqüència de la liquidació dels honors de Bernat de Gòtia El cert és que Delà i Sunyer són documentats…
Géographie historique des Pyrénées-Orientales
Historiografia catalana
Conjunt d’articles escrits per l’historiador i filòleg conflentí Julià Bernat Alart provinents del Cartulari, que configuren una temàtica específica en la seva obra.
Aquest autor encetà, el 1856, la publicació d’una sèrie d’estudis de toponímia, el que ell anomenà la geografia històrica dels Pirineus Orientals, i, aquell mateix any, aparegué l’article “Géographie historique du Conflent” dins el butlletí de la Société Agricole, scientifique et littéraire des Pyrénées-Orientales, un treball realitzat a base de l’observació personal i l’estudi de la documentació antiga referida a aquella comarca, incloent-hi més de sis mil manuscrits inèdits provinents dels arxius conflentins Aquest article representa una de les primeres contribucions de l’autor a l’estudi…
Ciutat d’Iluro (Mataró)
Plànol hipotètic d’aquesta ciutat romana, amb la situació de les restes arqueològiques localitzades sota el parcellari actual Ajuntament de Mataró - Museu de Mataró - Patronat Municipal de Cultura L’evolució històrica de la ciutat d’Iluro comença a ser coneguda des de mitjan segle I aC, moment en què es documenta la primera planificació urbanística de la ciutat L’arqueologia ha proporcionat documentació suficient per a seguir el desenvolupament de la ciutat des del moment fundacional fins al segle VI El coneixement de l’evolució de la ciutat durant el Baix Imperi ha avançat molt en els…
Sant Vicenç dels Prats, ara Mare de Déu de la Bona Sort (Prats de Lluçanès)
Art romànic
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Lluçà, al lloc anomenat els Prats Aviat degué adquirir funcions parroquials, que mantingué fins que fou unida a la de Santa Eulàlia de Pardines, per recuperar més tard la categoria de parròquia en una nova església on es traslladà el culte a sant Vicenç mentre que en el temple antic s’hi venerava la Mare de Déu de la Bona Sort El castell de Lluçà i el lloc dels Prats apareixen documentats a partir del 905, quan el bisbe Idalguer de Vic consagrà l’església de Santa Maria del castell de Lluçà i uní a l’església…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina