Resultats de la cerca
Es mostren 422 resultats
maori
Etnologia
Individu de raça polinèsida que habita al N de l’illa del Nord (Nova Zelanda).
Segons la tradició, els maoris arribaren a l’illa des de Tahití, al segle X, guiats pel navegant Kupe però, de fet, sembla que hi són només des del segle XIV Es dividien en hapus o clans de vincle patrilineal Coneixien el teler vertical i l’agricultura conreaven sobretot les patates dolces, base de llur alimentació El poble creia en diversos déus, els més importants dels quals eren Tanemahuta, guardià dels boscs, dels arbres i dels ocells, i Tangaroa, senyor de les mars, protector de la mar i dels peixos La classe alta creia, a més, en Io, que invocava en ocasió de naixements i…
mosquit anòfel
Entomologia
Gènere de dípters del subordre dels nematòcers, de la família dels culícids, que es diferencia del gènere Culex perquè en repòs, sobre una superfície vertical, els individus romanen en posició obliqua a aquesta i perquè els palps maxil·lars del mascle són llargs i atenyen gairebé l’extrem de la trompa.
Els ous són posts aïlladament i suren gràcies a la possessió de vesícules aeríferes Les larves no tenen sifó respiratori, sinó estigmes respiratoris en el dors dels segments abdominals Es colloquen parallelament a la superfície de l’aigua i habiten a les aigües quietes, dolces o salabroses Els adults mascles es nodreixen de sucs vegetals les femelles són hematòfagues i són els agents vectors del paludisme en l’home i en altres vertebrats Són els hostes intermediaris de diverses espècies de plasmodis, i en picar l’home, els hi inoculen Existeixen diverses espècies d’anòfels,…
triclàdides
Zoologia
Ordre de platihelmints de la classe dels turbel·laris de dimensions molt diferents segons les espècies, des de pràcticament invisibles a ull nu fins a uns quants centímetres de longitud (com Bipalium javanum, de 60 cm).
Es caracteritzen pel fet de tenir la boca situada ventralment prop de la meitat del cos, disposar de dos ocels o més i ésser proveïts d’òrgans tàctils i quimioreceptors La majoria d’espècies són susceptibles de reproduir-se també asexualment per escissió L’ordre és dividit en tres subordres els marícoles, amb totes les espècies marines, que habiten en mars tropicals o subtropicals, entre els quals l’espècie Procerodes lobata és comuna a la Mediterrània, incloses les mars dels Països Catalans els paludícoles, d’aigües dolces corrents o estancades de zones temperades, amb les…
salmó

Salmó remuntant el riu
© Verity Johnson / Dreamstime.com
Ictiologia
Peix de la família dels salmònids que pertany als gèneres Salmo, Oncorhynchus (americà), Coregonus (llacs centreeuropeus), etc.
L’espècie més coneguda és el salmó europeu Salmo salar , de cos allargat, d’1 m de longitud mitjana i de 15 kg de pes El seu color experimenta nombroses variacions durant el seu desenvolupament, el dors es torna finalment blavós, l’abdomen i els flancs, argentats, i les aletes, una mica més fosques Abandonen les aigües marines en què habiten sobretot a l’Atlàntic nord i en l’època de reproducció remunten els rius europeus i americans i hi fan la posta, segons les edats, en diverses èpoques de l’any Els alevins romanen d’un a sis anys, generalment dos, a les aigües dolces…
branquiòpodes
Carcinologia
Subclasse de crustacis entomostracis, que comprèn els individus més primitius del grup.
Tenen un nombre de metàmers alt, però variable, portadors en els segments toràcics d’apèndixs bífids, generalment molt poc diferenciats, com el sistema muscular i el nerviós Els apèndixs del tronc solen ésser foliacis fillopodis, uniformes i absents en els darrers segments són locomotors, prensors dels aliments i respiratoris Les mandíbules són grosses, com les antenes nedadores maxíllules, maxilles i antènules són reduïdes El tegument és molt poc calcificat, i algunes espècies presenten una closca o escut dorsal Els sexes solen ésser separats, i en certes espècies és comuna la partenogènesi…
demosponges

Demosponja amb òscul visible
© Fototeca.cat-Corel
Zoologia
Classe d’esponges d’esquelet silici format per espícules megascleres de tipus monaxona o tetraxona, per fibres d’espongina o bé per ambdues coses alhora; també hi pot haver espícules microscleres de diverses menes.
Totes les demosponges pertanyen al tipus lèucon, bé que quan són joves adopten la forma d’organització rhagon Habiten a les aigües dolces i a les marines Hom les divideix habitualment en tres subclasses tetractinèllides , monactinèllides i esponges ceratoses Representants més importants de la classe de les demosponges subclasse dels tetractinèllides ordre de les mixosponges Halisarca Oscarella ordre de les microscleròfores Plakina ordre de les corístides Geodia Tethya taronja de mar subclasse de les monactinèllides ordre de les hadromerines Poterium copa de Neptú Suberites pa…
ciprínids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels cipriniformes que viuen a les aigües dolces.
Tenen el cos ovalat i de dimensions variables, cobert d’escates cicloides la boca és llisa, amb mandíbules sense dents, i barbes en moltes espècies els ossos de la faringe són falciformes amb estructures anomenades dents faríngies, que juntament amb formacions del basioccipital, recobertes amb una placa còrnia, formen un aparell rosegador molt potent Són criats amb fins alimentaris o com a peixos d’aquari
Salvador Estrem i Fa
Literatura catalana
Poeta, prosista i dramaturg.
Vida i obra Publicà poemes a En Patufet i “Mont-Sant”, collaborà a “El Llamp” i dirigí la revista “Priorat” 1931-36 La seva poesia, impregnada de religiositat i d’amor al camp, evoluciona des d’un estil i una temàtica vuicentistes cap a una expressió lírica de to simbolista És autor de Les hores dolces 1920, Elegia del Priorat i altres versos 1927, La mala collita 1930 i El Crist de la solitud 1936 En prosa publicà La gent d’“El Llamp” 1929, Instants 1932 i les impressions de viatge Terra castellana 1935 També estrenà les obres de teatre La vida de Santa Rosalia i El viure que no torna Fou…
puça d’aigua

Puça d’aigua (Daphnia pulex)
Dieter Ebert (cc-by-sa-3.0)
Carcinologia
Crustaci branquiòpode de l’ordre dels cladòcers, de la família dels dàfnids, d’1 a 3 mm de llargada, amb el cos protegit per una closca o cuirassa dorsal que deixa lliure la regió cefàlica.
En el cap hi ha dues parelles d’antenes, l’una llarga i bifurcada amb funció locomotora i l’altra amb funció quimioreceptora, un ull compost proveït de moviment i situat en posició central, l’ull dorsal, que és simple, i la boca, amb maxilles i mandíbules La part ventral presenta cinc parells d’apèndixs biramosos aixafats, amb missió respiratòria i de filtració d’aliments, situats en posició anterior El nombre de segments del cos és 10 6 de cefàlics i 4 del tronc És molt freqüent la partenogènesi cíclica, amb diverses generacions de femelles partenogenètiques, però en èpoques desfavorables…
arquianèl·lids
Helmintologia
Grup heterogeni d’anèl·lids, considerat per alguns autors com una classe, que comprèn petits cucs pròxims als poliquets, la majoria dels quals són marins, i alguns, d’aigua dolça.
Poden tenir el cos segmentat o no segmentat Alguns tenen paràpodes i quetes d’altres en són mancats La fase larval comporta una larva trocòfora Hom els considera com a formes simplificades secundàriament, i no com a formes primitives Existeixen pocs gèneres, força diferents entre ells Entre els més importants cal citar el Polygordius , les espècies del qual amiden uns 5 cm, manquen de quetes i de paràpodes i viuen colgades a la sorra són animals marins i freqüents als litorals atlàntic i mediterrani Les espècies de Protodrilus marines o d’aigua dolça s’assemblen molt a les de Polygordius…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina