Resultats de la cerca

La capital és Crépy-en-Valois El territori constituí el comtat de Valois en època carolíngia, i pertangué als comtes de Vermandois L’hereva d’aquests dos comtats, Adelaida, es casà amb Hug de França mort el 1102, fill del rei Enric I, que esdevingué comte de Valois En morir sense fills 1168 el seu net, el comte Raül III de Valois, les germanes d’aquest, Elionor i Elisabet muller del comte Felip I de Flandes, es disputaren l’heretatge en un plet que fou resolt 1183 pel rei Felip IV de França en benefici propi, i el 1191 fou unit al domini reial, del qual no se separà fins que Lluís IX el donà…

El seu descendent, Marino Torlonia , s’establí cap al 1750 a Roma, on morí el 1785, i fou pare de Giovanni Torlonia mort el 1829, agent dels prínceps de Fürstenberg prop de la Santa Seu la qual cosa li valgué d’ésser creat noble de l’Imperi el 1794 i fundador de la banca Torlonia Fou investit patrici romà el 1809, adquirí el ducat de Bracciano i el comtat de Pisciarelli del príncep Odescalchi 1803, i el principat de Civitella-Cessi del príncep Palavicini 1813 El 1809 fou creat marquès personal de Romavecchia i Turrita i el 1814 príncep romà de Civitella-Cessi, i el 1820 adquirí el teatre…

Era fill del conestable de Castella Ruy o Rodrigo López de  Ávalos , que fou desposseït dels seus béns i desterrat, juntament amb la seva família 1422, pel rei Joan II de Castella per haver conspirat a favor de l’infant Enric d’Aragó Installat a València, Enyego i els seus germanastres esdevingueren patges del rei Alfons el Magnànim  a les corts de València 1422-30, Saragossa, Lleida i Barcelona 1430-32 El 1432 s’incorporà a la campanya d’Itàlia Capturat a la batalla de Ponça  1435, passà al servei del duc de Milà Filippo Maria Visconti, de qui fou cambrer ducal 1436-44, i tingué…

Noble venecià que en una rebellió derrocà el dux de Venècia Pere Claudià IV, i fou enlairat al seu torn dux de Venècia i de Dalmàcia 976 Se li atribueixen algunes millores en el govern i en la legislació del ducat i la reedificació del palau ducal i de l’església de Sant Marc de Venècia, destruïts en la revolta provocada per ell De temperament inquiet i religiós i angoixat per haver causat la mort del dux Pere Claudià IV 976 el seu conseller, el monjo i futur fundador dels camaldulencs, Romuald, li aconsellà la renúncia i l’abandó del món El pas per Venècia de Garí, abat de Cuixà…

Durant els ducats de Felip el Bo 1419-67 i de Carles el Temerari 1467-77 aquesta regió de l’est de França esdevingué un centre polític de primer ordre amb dominis territorials que abraçaven bona part del nord de França i els Països Baixos Fou també un centre cultural i musical de gran importància, segurament el més brillant del seu temps Musicalment la cort borgonyona fou molt cosmopolita i, encara que la denominació Escola de Borgonya no es refereixi a compositors nascuts en el territori, gairebé tots els compositors més importants del primer Renaixement hi mantingueren relacions més o menys…

La capital és Bellinzona 17300 h est 1994 Correspon a l’alta conca del riu homònim oberta dins els Alps Lepontins, al vessant meridional dels Alps, i s’estén des del Sant Gotard fins al llac de Lugano, que inclou en bona part Es divideix en dos sectors Sopra Ceneri, al NW, el més gran i que correspon a la conca del llac Major, i Sotto Ceneri, al SE, més petit i densament poblat i que correspon a la conca del llac de Lugano La major part del territori és coberta de bosc i pastures les terres conreades són ocupades en gran part per la vinya, gràcies a un…

Les primeres notícies d’una activitat musical provenen del segle XIII, quan a la ciutat visqué el cantant i trobador Sordello da Goito Amb la família Gonzaga al poder 1328, Màntua començà a consolidar-se com a important centre cultural i hi arribaren músics de tot Itàlia atrets pels favors que en rebien Entre aquests hi havia Bartolomeo Tromboncino i Marchetto Cara, els representants més destacats de la frottola , forma de polifonia italiana del final del segle XV En aquesta mateixa època, a les capelles de les esglésies de Sant Pere i Sant Francesc s’hi afegí la de la basílica de Santa…

Es formà a Pàdua, on és documentat des del 1441, al taller de FSquarcione Desenvolupà per primera vegada les seves experiències sobre la perspectiva, apreses d’Andrea del Castagno i Donatello, en la decoració de la capella Ovetari 1448-51 a l’església dels Eremitani a Pàdua D’aquesta primera etapa és també el Retaule de la Mare de Déu de l’església de San Zeno de Verona les tres escenes de la predella són al Musée du Louvre Crucifixió i al Musée des Beaux-Arts de Tours Oració a l’Hort i Resurrecció Casat amb la filla de Iacopo Bellini, rebé la influència de l’estil dels pintors d’aquesta…

El lloc de Pratdip és conegut des de mitjan segle XII, quan la seva església parroquial apareix en la butlla papal d’Anastasi IV del 1154 Del castell i la vila, en tenim poques referències Va pertànyer a la baronia d’Entença, que primer estigué en mans dels Castellvell i més tard dels Entença a partir del 1244, dels quals prové el nom El 1324 Jaume II adquirí l’esmentada baronia i el mateix any la uní al recentment creat comtat de Prades El comtat de Prades, juntament amb el seu annex, la baronia d’Entença, va esdevenir durant el segle XV de la casa ducal de Cardona Per vincles…

Vida Creixé a Polònia i estudià a la Universitat de Leipzig El 1498 entrà al servei del príncep lituà Alexandre de Vilnius com a mestre de capella Quan aquest esdevingué rei de Polònia el 1501 continuà al seu servei a la cort de Cracòvia Es mantingué en aquest lloc almenys fins el 1505 El 1510 abandonà Polònia i s’installà a Stuttgart com a mestre de cant de la capella ducal Entre el 1514 i el 1519 serví a la cort de l’emperador Maximilià I A partir del 1519 actuà com a compositor del capítol de la catedral de Salzburg i el 1527 s’incorporà a la cort vienesa de Ferran I d’Àustria…