Resultats de la cerca
Es mostren 244 resultats
Christoph Willibald Gluck
Música
Compositor alemany.
Vida Era el germà gran dels vuit fills que tingué el matrimoni Alexandre Gluck i Maria Walburga El pare de ChW Gluck treballava a Reichstadt, el 1717, com a guarda forestal de la duquessa de Toscana el 1722 anà a Komotau, on fou nomenat encarregat de les aigües i dels boscos del comte Kinsky i després, cap al 1727, es posà al servei del príncep Lobkowitz ChW Gluck cursà els estudis primaris a l’escola de Reichstadt, on possiblement rebé les primeres lliçons de música cant, violí i violoncel, i sembla que continuà el seu procés d’aprenentatge a l’escola dels jesuïtes de Komotau El fet de no…
Puigmal-Costabona
Altiplans de les carenes divisòries entre el Ripollès i el Conflent, vora la Portella de Morens Oriol Alamany Puigmal-Costabona 19, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus Les muntanyes situades entre el Puigmal i Costabona constitueixen una de les millors mostres dels Pirineus axials orientals, i és un dels llocs que encara manté un baix grau d’artificialització Aquest bloc muntanyós comprèn les capçaleres del Freser i el Ter, pel vessant meridional, i la del Segre, i també les conques senceres de diferents rius Eina, Carançà, Mentet, etc, per la banda septentrional…
Ferran Soldevila i Zubiburu

Ferran Soldevila i Zubiburu
Historiografia catalana
Literatura catalana
Historiador i escriptor.
Vida i obra Fou una de les figures més destacades de la historiografia catalana del segle XX Es crià en un ambient familiar benestant i propici al treball intellectual El seu pare, Carles Melcior, era notari i participà regularment en la premsa de l’època i tingué una certa vocació literària Ferran s’orientà de bon principi cap a les lletres, com succeí també al seu germà Carles , que esdevingué un dels escriptors més brillants de la primera meitat del segle Estudià al Liceu Políglota i des del 1910 cursà a la Universitat de Barcelona estudis de dret que no arribà a acabar i, simultàniament,…
, ,
El Modernisme excessiu
Els Quatre Gats Titelles i ombres xineses El primer projecte barceloní important de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch 1867-1956 va ser la Casa Martí, al carrer de Montsió, número 3 bis, carrer que porta el nom de l’antic convent de monges dominiques Abans havia treballat com arquitecte municipal de Mataró, però aviat es va establir a Barcelona i va involucrar-se en projectes de gran envergadura Les seves primeres obres van estar marcades per un estil força modernista La Casa Martí 1895-96, amb planta, dos pisos i golfes, n’és un exemple Els baixos d’aquest edifici van acollir la taverna Els…
El Parc Nacional d’Aigüestortes i estany de Sant Maurici
L’emblemàtica imatge dels encantats vista des de l’estany de Ratera, glaçat i cobert de neu Oriol Muntané El Parc Nacional d’Aigüestortes i estany de Sant Maurici 13, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus Localitzat en plena zona axial dels Pirineus centrals, el Parc Nacional d’Aigüestortes i estany de Sant Maurici, és integrat per la part alta de les valls de Sant Nicolau i d’Espot, que es troben unides en les seves capçaleres pel Portarró d’Espot, collada situada a 2428 m Hi ha un bon nombre de valls secundàries que augmenten la complexitat de l’…
Enginyeria de la construcció 2009
Construcció i obres públiques
Aigua dessalinitzada per a Barcelona La nova dessalinitzadora del Prat de Llobregat va entrar en funcionament per proveir d’aigua potable extreta del mar l’àrea metropolitana de Barcelona © Generalitat de Catalunya Al juliol del 2009 es va connectar a la xarxa d'abastament d'aigua la nova dessalinitzadora del Prat de Llobregat, que contribuirà decisivament a alleugerir el dèficit hídric de les conques internes de Catalunya, amb una aportació de fins a 60 hm 3 /any al sistema de l'àrea metropolitana Aquesta aportació serà variable en funció de les necessitats, ja que el cost de la…
Iniciativa per Catalunya
Partit polític
Organització política que començà a existir a la primeria de 1987, quan per primera vegada concorregué a les eleccions municipals, i que adquirí la configuració definitiva el 1990, en la I Assemblea Nacional.
Evolució històrica Per comprendre la formació i les característiques d’IC, que no pot ser definida exactament com un partit, cal tenir en compte dos factors D’una banda, la crisi experimentada pel Partit Socialista Unificat de Catalunya PSUC a partir de 1981, que donà lloc a l’escissió del Partit dels Comunistes de Catalunya PCC i a una profunda davallada electoral, així com, en menor mesura, al trencament del collectiu Nacionalistes d’Esquerra NE el 1984 El segon factor té el seu origen en la campanya d’opinió que precedí la convocatòria del referèndum sobre el manteniment d’Espanya en l’…
Una nova generació de catedrals
Art gòtic
Porta de Sant Berenguer de la Seu Vella de Lleida, dins d’un cos sobresortint i emmarcada per un gran arc apuntat ECSA - XG Les seus de Tarragona i Lleida, construïdes entre el final del segle XII i bona part del segle XIII, configuren una nova generació de catedrals que inscrivim en el context de l’arquitectura protogòtica, perquè aporta experiències innovadores que signifiquen una clara superació de les tradicions arquitectòniques romàniques La seva edificació és parallela a la dels grans monestirs cistercencs de Poblet i Santes Creus, cosa que obliga a interrogar-se sobre possibles…
El Noucentisme rigorós
Paisatges ben plantats La dona ideal A partir del 1906, Eugeni d’Ors 1881-1954, sota el pseudònim de Xènius , va publicar diàriament a La Veu de Catalunya uns textos sota el nom de Glosaris que van significar la definició d’un nou moviment artisticocultural aviat anomenat Noucentisme , bé que integrat també en la política i la societat del moment Proposaven un projecte de país que en molts aspectes va contribuir a configurar la nacionalitat, no sols la de Prat de la Riba, sinó la de tots aquells que entenien Catalunya amb les seves diferències i el seu europeisme Aquesta va ser la modernitat…
Hospital Vell de Santa Tecla (Tarragona)
Art romànic
Situació Antic hospital de la seu, davant del mur meridional de la catedral, recentment restaurat i rehabilitat com a seu del Consell Comarcal del Tarragonès ECSA - J Ramos L’antic hospital de Santa Tecla és situat al carrer de les Coques, davant per davant del mur del costat meridional de la catedral Recentment rehabilitat, és avui dia seu del Consell Comarcal del Tarragonès JJMB Mapa 34-18473 Situació 31TCF535534 Història La fundació d’aquest antic hospital data de l’any 1171, quan l’arquebisbe Hug de Cervelló 1163-71 va llegar, en el seu…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina