Resultats de la cerca

Morfologia El peu del gripau d’esperons Pelobates cultripes mostra el tubercle molt desenvolupat, corni i negre, que forma l’esperó 1 d’aquesta espècie d’hàbits excavadors Amadeu Blasco Aquesta espècie presenta una morfologia típica de gripau i fa fins 90 o 100 mm de longitud És gros, rabassut i de pell llisa Té el cap particularment gros, amb el musell molt arrodonit, i els ulls grossos i sortints, amb l’iris grisenc o argentat, la part superior del cap deprimida i sense un timpà visible Les potes són relativament curtes i el tubercle metatarsià constitueix un esperó negre molt destacat,…

La part més baixa i ben regada per la séquia de Coix , filla de la de Callosa, i l’assarb de Simón, derivades del Segura, o per aigua elevada s’allarga vers el nord-est Les terres conreades ocupen gairebé tot el territori d’aquestes, un 50% és de secà, en el qual dominen les figueres, que s’enfilen per les barrancades de la serra hi ha també cereals i garrofers El regadiu és dedicat a l’horticultura hi ha també arbres fruiters, amb 21 ha de palmeres Les úniques activitats industrials són l’explotació de pedreres de calcària marmòria i l’elaboració, en decadència, del cànem, que hom expedeix a…

Valldellou fou conquerit pels vescomtes d’Àger abans del 1090 La incor poració al vescomtat fou fruit de les campanyes militars del vescomte Guerau Ponç II de Cabrera, conqueridor de totes aquestes contrades, des de Casserres fins a Pinyana, en nom dels comtes de Barcelona Aquest vescomte lliurà al cavaller Arnau Pere de Girbeta una alberga a Valldellou Ja a la fi del segle XII les tropes reials assetjaren el castell de Valldellou 1191 Sovint el castell de Valldellou fou lliurat en esponsalici a les vescomtesses d’Àger, com ara Estefania 1092, Marquesa d’Urgell 1194, 1204 i Elo de Castre 1205…

Tot i que Vilaller era sens dubte el poble més important de la vall de Barravés, no se n’ha trobat cap notícia de l’època romànica D’alguna manera estigué vinculat al proper monestir de Sant Andreu de Barravés i a la senyoria dels Erill a la vall En bona lògica, devia ser el lloc on se celebrava el mercat de Barravés, documentat ja el 1117, activitat que es desenvolupà amb la vinculació de l’Aran a la corona catalano-aragonesa i la transhumància dels ramats Segons els greuges presentats al rei pels aranesos l’any 1312, el capellà de Miró de Salardú va ésser fet captiu per Ramon de Sarroca i…

La capella de Sant Esteve, primitiva parròquia de la població, s’emplaça al puig on hi ha el castell homònim, avui força arruïnat, un esperó de la serra de la Gessa que domina la vall de la Sosa La persistència de l’hagiotopònim Sant Esteve en una contrada amb forta influència islàmica convida a pensar en la continuïtat d’una comunitat mossàrab en aquest lloc, documentada gairebé fins al final del domini andalusí, per tal com l’any 1089 l’església de Sant Esteve de Llitera fou atribuïda a la parròquia de Santa Maria de Montsó, on s’estipulà que els fidels havien d’acudir a rebre el baptisme,…

Situació Petita església que domina el nucli de Ribera, característica per l’absis poligonal del final del període romànic ECSA - JA Adell L’església de Sant Miquel és situada en un esperó que domina el petit nucli de Ribera, al final de la carretera que ressegueix el fons de la vall de Castanesa i puja fins a Denui Mapa 32-10 213 Situació 31TCH066077 Església És un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular, i capçada a llevant per un absis poligonal de tres costats La porta, resolta en arc de mig punt, s’obre a la façana sud, on també hi ha una finestra d’una…

Valerianàcies 1 Valerianella olitoria a aspecte general de la planta en flor x 0,5 b detall d’un fruit x 7 c secció transversal d’un fruit amb la cavitat central engruixida pel dors i amb una sola grana, i dues cavitats ventrals, buides x 7 2 Valerianella rimosa a fruit x 7 b fruit seccionat transversalment, amb una cavitat fèrtil amb una sola grana i dues d’estèrils més grosses, buides x 7 3 Valerianella coronata a detall d’un fruit amb el calze acrescent a l’àpex x 7 b fruit seccionat, amb les dues cavitats estèrils, molt reduïdes x 7 4 Herba de sant Jordi Centranthus ruber detall d’una…

Situació Mur oest d’aquest castell totalment arruïnat que es dreça al costat de les restes de l’antic despoblat del mateix nom ECSA - JI Rodríguez Les ruïnes del castell són a l’actual despoblat de Miravet, emplaçat a llevant del Molar, aprofitant un esperó de la serra 730 m d’altitud que fa de partió d’aigües entre els barrancs de Fontcoberta i el de Miravet, on desguassa finalment Mapa 32-13 327 Situació 31TBG965495 Miravet es troba a uns 300 m de la carretera local que va d’Estopanyà a Camporrells, 2 km abans d’arribar a aquesta darrera població Des d’aquesta carretera es veu perfectament…

Situació De l’antic nucli de Bensa, en resten escassos vestigis entorn de les ruïnes de l’església de Santa Maria ECSA - J Giralt Els vestigis d’aquest castell i vilatge abandonats són situats en un esperó d’una serra erma, que s’alça a uns 300 m d’altitud tot dominant el riu Sió, dins la partida de Bensa, al nord-est del terme municipal de la Sentiu de Sió Mapa 33-14360 Situació 31TCG265326 Per a anar-hi cal agafar la carretera LV-3025 de Balaguer a Agramunt fins a arribar a la cruïlla de la Sentiu, on s’agafa la pista asfaltada de l’esquerra en direcció a la carretera C-1313 A 300 m, cal…

Situat dins els Pirineus axials, participa d’unitats fisiogràfiques distintes un sector de la capçalera de l’Arieja, amb el torrent d’Engràcies que hi aflueix per la dreta la carena divisòria entre les aigües atlàntiques de l’Arieja i les mediterrànies cap al Segre representada pel coll i massís de Pimorent 1 031 m, la serra Rossa 2 619 m, la portella i el pic de la coma d’Or 2 826 m un fragment de la solana, a la capçalera del riu d’Aravó riu de Fontviva, que davalla de l’estany de Lanós, al SW del massís del Carlit La vegetació es distribueix entre prats alpins i pinedes de pi negre sota…