Resultats de la cerca

La iniciativa fou obra de Felip M Garín i Ortiz de Taranco, diputat ponent de Cultura, Ensenyament i Belles Arts de la Diputació Ell fou qui, pel febrer del 1947, plantejà per primera vegada la necessitat d’un centre superior de cultura que, amb fons provincials i de manera coordinada amb el CSIC, promogués les recerques de temes valencians en els camps històric, filològic, artístic i econòmic, principalment L’experiència positiva assolida per institucions similars creades uns quants anys abans a Pamplona, Saragossa o Lleida, amb els mateixos objectius, facilitaren la tasca d’organització de…

Seguí estudis primaris i humanístics a Tortosa i a Saragossa, i realitzà estudis de pintura a l’Escola de San Fernando de Saragossa, becat per la Diputació de Terol L’any 1902 inicià les excavacions al poblat de Sant Antoni de Calaceit El 1914 cedí el permís d’excavació d’aquest jaciment a l’Institut d’Estudis Catalans i, malgrat que Pere Bosch i Gimpera se’n feu càrrec de la direcció, Cabré hi continuà collaborant A vint-i-un anys descobrí les pintures rupestres del barranc del Calapatar del municipi de Cretes Matarranya i publicà el primer treball en el Boletín de Historia y Geografía del…

Fill de l’historiador castellà Antonio Ballesteros Beretta Roma 1880 – Pamplona 1949, catedràtic a les universitats de Sevilla i Madrid, autor d’obres com Historia de España y su influencia en la historia universal 1918-41 i director de la Historia de América y de los pueblos americanos 1945, i de Mercedes Gaibrois, signà, el mes de març del 1924, juntament als més importants autors castellans, el “Manifiesto de los escritores castellanos en defensa de la lengua catalana”, adreçat al dictador Miguel Primo de Rivera Manuel Ballesteros es doctorà en filosofia i lletres, secció d’història, a la…

Estudià lletres i dret a la Universitat de Barcelona, on s’especialitzà en filologia clàssica, especialment grega Traduí els Himnes homèrics , que Maragall utilitzà per a la seva versió poètica Pensionat per a ampliar estudis a Alemanya, fou deixeble de Meyer i d’Ulrich von Wilamowitz-Möllendorf, que el dirigí cap a la prehistòria, en la qual es formà amb Schmidt i Gustav Kossinna Tornà, doncs, amb una formació de prehistoriador europeu, la qual cosa suposà un esdeveniment totalment nou aleshores a la península Ibèrica Amb aquesta base i amb una extraordinària capacitat de treball renovà la…

Nascut en el si d’una família pagesa, el 1934 ingressà als cursos de magisteri a l’Escola Normal de la Generalitat de Catalunya on estudià amb beca fins que s’incorporà a la seva lleva en esclatar la Guerra Civil Espanyola, on participà com a milicià de cultura Després de la guerra fou depurat 1940, i es veié obligat a deixar l’ensenyament Malgrat tot, amplià els estudis i es llicencià en història antiga el 1942 Aquest mateix any, a Montblanc, obrí una acadèmia on s’impartien classes de comerç, idiomes i primer i segon ensenyament Però el 1943 fou denunciat per motius polítics i hagué de…

Situació Necròpoli formada per, almenys, catorze sepultures, cinc de les quals són excavades a la roca les restants foren fetes amb lloses És situada al cim d’un petit pujol, a l’extrem d’un serrat proper al mas Albesa o Obesa de la parròquia de Viver Aquesta necròpoli figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781 × 00,9 —y 43,3 31 TDG 009433 Sepultura de lloses situada a migjorn de la necròpoli Cal destacar la forma com s’acaba el peu d’aquesta tomba J Bolòs Sepultura de lloses molt estreta Hi manca la llosa de tancament de la…

En qualsevol disciplina, l’estudi i la difusió van estretament lligats perquè el fet d’investigar aporta la informació necessària per a la posterior divulgació, si hi ha els instruments adequats per a fer-ho I aquesta difusió, quan es fa correctament, contribueix a una millora de la percepció de l’objecte d’estudi, en aquest cas, la cultura popular catalana Actualment, però, hi ha un seguit de deficiències en aquest circuit, degudes en part al desconeixement però també a l’oblit intencionat d’alguns sectors Tot i que globalment els darrers anys hi ha hagut algunes millores –recerca, amb la…

Un nou sostre casteller el tres de nou sense folre Els Castellers de Vilafranca van aixecar alguns dels seus castells a la pista dels Warriors de San Francisco, durant un partit de l’NBA © Castellers de Vilafranca Els castells, fins i tot en un any més aviat discret, van tornar a ser la joia de la corona del folklore català gràcies a un darrer tram de la temporada espectacular de les dues colles de Valls i dels Castellers de Vilafranca Per Santa Úrsula, a la capital de l’Alt Camp, un altre sostre casteller, el tres de nou sense folre, va ser assolit consecutivament per la Vella i la Joves de…

De creació baixmedieval 1450, fou traslladada a Cervera per Felip V 1716, ciutat on romangué fins a l’inici del s XIX Durant aquest període, a Barcelona els estudis superiors anaren a càrrec de l’orde dels jesuïtes i de la Junta de Comerç i les seves “càtedres”, així com de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Amb l’inici de l’època liberal, la Universitat tornà interinament a Barcelona setembre del 1837 i s’hostatjà al convent del Carme 1838 sota el rectorat d’Albert Pujol, amb Pròsper de Bofarull en el càrrec d’arxiver i Pau Piferrer en el de bibliotecari els dos darrers…

La seva editorial, fundada a la dècada del 1980, ha publicat bona part de les obres bàsiques recents sobre la Catalunya del Nord i Andorra, i ha aplegat destacats especialistes nord-catalans La revista nasqué com a continuadora de la tasca iniciada a la mateixa escola l’any 1953 amb Aigua Clara , dirigida per Maurici Iché, i Flors d’Ametller , per Joan Marty Però l’objectiu nou fou la voluntat de produir un material pedagògic per als mestres d’escola de la Catalunya del Nord, seguint les pautes de l’Escola Moderna i de les tècniques Freinet sinó endagar l’estudi de la llengua catalana i del…