Resultats de la cerca
Es mostren 570 resultats
porta

Porta de la gran Sala del Consell de Cent, a la Casa de la Ciutat de Barcelona
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Peça o peces, mòbils, generalment planes, de fusta, ferro, vidre o altra matèria sòlida, que, adaptada a una obertura, la clou o permet el pas per ella, en ésser accionada manualment, mecànicament o automàticament en girar a l’entorn d’un eix contingut al pla de la paret, del tancat, etc, o en córrer paral·lelament al mur, etc.
Les portes tradicionals, que són encara les més emprades, giren entorn d’un eix vertical constituït pels elements que les fixen a l’obertura les frontisses ancorades al bastiment o els golfos fixats al brancal poden cobrir tota l’obertura amb una sola peça porta d’una fulla o d’un batent o bé constar de dues peces porta de dues fulles o de dos batents, poden ésser massisses de fusta o amb marc de fusta o metàllic i amb vidres porta vidriera i poden donar accés a una casa, cambra, etc, o a un balcó porta balconera Les portes solen ésser accionables en un sol sentit, és a dir, solen obrir…
Via de propagació o difusió dels microorganismes
Patologia humana
És anomenat via de propagació o difusió el recorregut que efectuen els microorganismes després de passar la porta d’entrada Les vies de propagació són immensament variables segons la localització de la porta d’entrada de la infecció i el tipus de microorganismes de què es tracta N’hi ha, però, de molt característiques Una de les vies de propagació més importants és la determinada pels conductes i els òrgans a través dels quals els teixits orgànics comuniquen amb l’exterior o amb el tub digestiu Així, per exemple, gèrmens que s’estableixen en la uretra poden avançar per aquest…
Capacitat d’invasió dels microorganismes
Patologia humana
Hom anomena capacitat d’invasió la capacitat que tenen els agents infecciosos de contrarestar les barreres o defenses que oposa l’organisme humà a la seva propagació Algunes espècies de microorganismes no són especialment invasives, de manera que per a penetrar en l’organisme humà o difondre’s pels seus teixits interns cal que les barreres o defenses del cos fallin o es trobin disminuïdes Aquest és el cas, per exemple, de la majoria de les espècies de microorganismes que conformen la flora intestinal i la cutaneomucosa, que, en condicions normals, sobreviuen i es reprodueixen en les…
Gingivitis
Patologia humana
Definició És anomenada gingivitis la inflamació de les genives Aquesta afecció se sol presentar en forma aguda o sobtada, per bé que també pot fer-ho de manera crònica o persistent Quan és lleu, la gingivitis pot passar desapercebuda o bé manifestar-se amb petites hemorràgies que es produeixen quan hom es raspalla les dents En canvi, quan és greu se sol manifestar amb una notable tumefacció i envermelliment de les genives —que sagnen freqüentment—, dolor local i sensació d’escalfor permanent en aquesta zona En la majoria dels casos, la gingivitis sol guarir amb una higiene bucal acurada i,…
senyalització
Utilització de senyals per a donar determinats avisos, dades, etc, eventualment a distància.
visor

Rifle proveït de visor telescòpic
© Fototeca.cat
Física
Tecnologia
Sistema òptic que serveix per a visar amb aparells òptics (ulleres, telescopis, etc), instruments topogràfics (teodolits, etc), càmeres fotogràfiques, cinematogràfiques, etc, o per a apuntar determinades armes.
En les cambres fotogràfiques, cinematogràfiques i de televisió permet d’observar el camp òptic per tal d’encuadrar-lo El visor de quadre consta d’una planxeta foradada, que és aplicada davant l’ull, i d’un marc rectanqular més gran que el forat de la planxeta, a la part frontal de l’aparell, de manera que el camp abastat per l’objectiu és delimitat per les visuals dirigides a través del forat i tangents als costats interiors del quadre D’altres, els visors de prisma , capten la imatge amb una lent frontal i, després de reflectida, és observada des de dalt, eventualment projectada…
salsa

Diferents tipus de salses
Gastronomia
Mescla de productes comestibles, amb la participació important d’espècies, herbes i condiments diversos, de consistència líquida o pastosa, emprada per a acompanyar les viandes o els productes alimentaris per tal de fer-los més saborosos o d’incitar el desig d’ingerir-los.
De les moltes varietats de salses que existeixen, les més emprades als Països Catalans són l’allioli, la beixamel, l’escabetx, la maionesa, el romesco, la salsa blanca feta com la beixamel però sense llet i, eventualment, amb brou i adobada amb anxoves picades, tàperes, pebre, ceba i altres condiments, la salsa de tomàquet sofregit de ceba, polpa de tomàquet, oli i sal, la salsa picant al curry curry, la salsa ketchup salsa de tomàquet amb ceba, pebrot, sucre, mostassa, xampinyons, pebre, vinagre, etc, la salsa tàrtara feta amb rovell d’ou, oli, vinagre o llimona i altres…
transmissió
Tecnologia
Òrgan o conjunt d’òrgans que serveixen per a comunicar el moviment d’una peça o d’un element mecànic, o de més d’un, a un altre o a uns altres.
Hom pot distingir dos grans grups d’òrgans de transmissió, segons que la peça o element motor i el mogut estiguin relativament separats i, eventualment, hom pugui fer-ne variar la distància o la posició relativa de l’un respecte a l’altre, com és el cas de les transmissions constituïdes per politges i corretges o cables sense fi, per rodes dentades i cadenes sense fi , per arbres flexibles , etc, o bé que la distància entre l’element motor i el mogut sigui relativament petita i invariable, com és el cas dels acoblaments , dels engranatges , de les articulacions , etc Les …
Neue Sachlichkeit
Música
Expressió introduïda l’any 1924 per Gustav F. Hartlaub, director del Kunsthall de Mannheim, per a denominar la tendència de diversos pintors alemanys d’entreguerres (G. Grosz, O. Dix, M. Beckmann, etc.) a defugir tant l’expressionisme com l’art abstracte a l’hora de reflectir la realitat que els envoltava, i que es pot traduir per ’nova objectivitat'.
El moviment es manifestà també en la literatura alemanya B Brecht, E Toller, H Mann, etc Encara que s’hi poden trobar afinitats amb l’expressionisme, la seva cerca d’una imatge lúcida i desencantada, eventualment cínica fins a la deformació grotesca, del món real, no mediada per la seva subjectivitat, els en diferencia determinats artistes, però, poden haver representat totes dues tendències En música es donen característiques semblants en alguns dels compositors de l’àmbit germànic del moment Les collaboracions de Kurt Weill amb B Brecht demostren l’afinitat d’alguns músics amb…
episodi
Música
Cadascuna de les parts secundàries que enllacen les diferents aparicions del tema o tornada en un rondó, de les exposicions en una fuga i del ritornello en un concert.
En un rondó, l’episodi, també anomenat estrofa, pot presentar un material temàtic nou i que contrasti amb la tornada, aprofitar elements temàtics de la tornada i expandir-los, o bé donar peu a una variant de la tornada Al final de l’episodi acostuma a haver-hi una retransició cap a la tornada, atès que aquest se situa en tonalitats veïnes tals com la del relatiu, la subdominant o la dominant, en contrast amb la tornada, que sempre apareix en la tonalitat principal En una fuga, l’episodi és la part moduladora que condueix a la següent tonalitat en què s’exposarà el subjecte, la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina