Resultats de la cerca

Les sèries documentals dels arxius eclesiàstics conservades a Catalunya són posteriors a les dates d’execució dels primers conjunts de vitralls Així, les dades de la primera meitat del segle XIV són molt escasses i gairebé cap coincideix amb les restes d’obres Les notícies, molt puntuals, parlen de propostes de collocació de vitralls a l’església dels franciscans de Girona 1332, a la de Santa Coloma de Queralt 1348, o de les peces obrades per Bernat de Marata a Sant Cugat del Vallès 1333 Per al mateix edifici, Bernat Hospital i Alfonso Gonsalbo de Burgos contractaren la rosassa el 1343 En…

L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia Mapa de la Selva, amb la senyalització de totes les fortificacions anteriors a l'any 1300 de les quals es tenen notícies A Pladevall A la comarca de la Selva trobem una bona mostra dels diversos tipus de construcció civil i militar a més a més, algunes d’aquestes construccions són força notables, especialment a causa d’haver-se conservat en bastant bon estat Hi trobem exemples dels tres tipus de castells característics d’aquests segles X-XIII sobretot del castell feudal, però també del castell pre-feudal i del castell palau dels darrers segles…

Una gestualitat catalana Just a l’inici de la novella La ciutat dels prodigis , Eduardo Mendoza escriu el següent fragment “Als fenicis sic els van seguir els grecs i els laietans El pas dels primers va deixar residus artesanals als segons els devem dos trets distintius de la raça, segons els etnòlegs la tendència dels catalans a inclinar el cap cap a l’esquerra quan fan veure que escolten i la propensió dels homes a criar pèls llargs als orificis nasals” Deixant les ironies i els substrats històrics a part, existeix realment una gestualitat catalana Aquesta és una pregunta que se sol fer…

Església Vista de l’església de Sant Pere des del costat sud-est, amb la capçalera a primer terme D Ferran L’església de Sant Pere d’Ègara és la més grossa del conjunt monumental i és la parroquial del barri al qual dóna el nom Actualment presenta una estructura complexa a causa de les diverses transformacions i acoblaments d’elements de distintes èpoques, però sobretot la sagristia i les capelles laterals adossades al sector nord, la de Sant Valentí i del Sagrament, que són les reformes cronològicament més recents i que més han canviat la fesomia de l’edifici en el període romànic que…

Entre el romànic i el gòtic Les etapes que transcorren entre el final del romànic i l’inici del gòtic constitueixen uns dels moments més controvertits i complexos del coneixement de l’escultura de l’edat mitjana a Catalunya Com és sabut, aquesta situació es fa extensible a l’arquitectura i també a la resta d’arts figuratives, especialment la pintura en tots els seus vessants Aquestes etapes comprenen un període que abraça, aproximadament, des de les dues darreres dècades del segle XII fins al final del segon terç del segle XIII, tenint en compte les obres més significatives Aquests marges,…

Situació La parròquia de Sant Bartomeu de Llaés es troba situada en una vall enlairada, al peu de la serra de Milany, al cantó extrem del terme, al sud-est, en un indret d’una gran bellesa Mapa 294M781 Situació 31 TDG315772 Per a arribar-hi, el camí més normal és una pista que es troba en relatiu bon estat de conservació, la qual surt de la carretera N-152, a mà dreta, anant a Ripoll, tot just passada la baixada de Terradelles Aquesta pista travessa el riu Ter i s’enfila vers el mas Serra, tot passant per sota Sant Vicenç de Puigmal i el gran mas de la Vila de Llaés, enfront del qual hi ha el…

Retaule de la Pietat de la capella homònima Sant Llorenç de Morunys, Solsonès, abans que fos desmuntat El mercader Joan Piquer l’encarregà a Francesc Olives el 1480 collecció privada De Francesc Olives –també denominat Solives, Solibes, Sesolives o Ces Olives– se’n coneixen poques dades biogràfiques Se sap que era originari de Banyoles Pla de l’Estany, que el 1480 contractà un retaule a Sant Llorenç de Morunys Solsonès, i que l’any següent, el 1481, s’havia traslladat a Tarragona, ciutat on consta domiciliat quan li encarreguen un altre retaule per al santuari de la Bovera, a Guimerà Urgell…

Si la pintura pirinenca del segle XII se situa en una cota alta dins la qualitat general del país en funció de les coordenades històriques del moment, el desplaçament durant el segle XIII dels centres de gravetat ens allunya de les muntanyes i ens mena a capitals com Barcelona, Lleida o Tarragona, on no s’ha conservat, però, pràcticament res del revestiment cromàtic que pogueren adquirir al dos-cents els murs dels seus temples El que resta d’aquest temps són produccions excèntriques, sovint d’aspecte secundari, que devien derivar de conjunts perduts de més nivell Un cas singular dins d’aquest…

Situació Vista exterior de l’església des de llevant, amb la capçalera triabsidal J Vigué L’església de Sant Feliu és la parroquial de Beuda, poble que es troba al peu dels contraforts meridionals del massís de la Mare de Déu del Mont, en un replà que forma una petita vall, a la davallada del massís vers la vall del Fluvià Mapa 257M781 Situació 31TDG762764 Per anar-hi cal agafar la carretera comarcal C-260, de Besalú a Roses A la sortida de Besalú, després d’haver passat el pont que hi ha sobre el riu Capellada, convé seguir la carretera que en 5 km porta a Beuda i que hom trobarà a mà…

Aquest grup comprèn fongs carnosos, normalment putrescibles, característics pel seu barret, anomenat pileu , pel peu, anomenat estípit , i per l’himenòfor en forma de làmines les boletàcies però, el tenen en forma de capa de tubs porat , que es pot arrencar fàcilment de la carn Molts agàrics són sapròfits, i pràcticament la resta són micorizògens La majoria dels bolets comestibles són basidiocarps d’agàric Ultra l’aplicació alimentària d’un grup bastant gran d’espècies, cal no oblidar la importància forestal de totes les que estableixen micorizes amb la majoria dels arbres dels boscos, i en…