Resultats de la cerca

Llicenciat en filologia catalana, fou editor i corrector del Diari de Barcelona , i posteriorment professor a les facultats de periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Universitat Ramon Llull Ha publicat  L’altra cara de la llengua 1986 i, amb  Ferran Toutain,   Verinosa llengua 1988, assaig de considerable ressò, crític amb el model de català estàndard adoptat per les institucions catalanes També amb Toutain publicà El malentès del Noucentisme 1996 També és autor de les obres  Filologia catalana Memòries d’un dissident 2007 i Progresa adecuadamente educación y…

Estudià sociologia i ciències polítiques a la Universitat de Deusto, on exercí de professor de les facultats d’Humanitats i Ciències Polítiques i Sociologia fins a l’any 2006 Fou director de l’agència pública de captació de talent Bizkaia Talent, adscrita al departament de promoció econòmica de la Diputació Foral de Biscaia 2007-11 Afiliat al Partit Nacionalista Basc , ocupà el càrrec de diputat foral de Promoció Econòmica 2011-15, de Desenvolupament Econòmic 2015-19 i d’Infraestructures i Desenvolupament Territorial 2019-24 El novembre del 2023 fou proposat pel PNB per a succeir…

Concebut com la continuació del Tractat de Roma , i comparable a aquest en importància Comportà avenços substancials en la política exterior i la de defensa comunes Unió Europea Occidental, en la unió política i en les facultats del Parlament i la Comissió, en els fons de cohesió, en la cooperació judicial, en els drets de vot i de candidatura en les eleccions judicials i europees, i impulsà sobretot la unió econòmica i monetària , a partir d’un tractat propi 1991 L’entrada en vigor del Tractat octubre del 1993, que donà lloc a la Unió Europea UE, experimentà un retard important…

La designació de Hitler com a canceller 30 de gener de 1933 significà la fi de la República alemanya configurada per la consitució de Weimar 1919 i la transformació de l’estat d’acord amb les doctrines del nazisme fi del parlamentarisme, suspensió de garanties i atribució al poder executiu de facultats illimitades substitució del sistema federal per una rígida centralització conversió del partit nacionalsocialista en partit únic i dissolució de les altres organitzacions polítiques i dels sindicats conversió de la presidència de la república en lideratge d’un nou imperi germànic,…

Ingressà a la Companyia de Jesús el 1927 i estudià en diverses facultats de l’orde, llicenciat en filosofia 1934 i en teologia 1940 Exercí el professorat de metafísica a la facultat dels jesuïtes de Sarrià, de Barcelona 1942-49, i a la de Sant Francesc de Borja, de Sant Cugat del Vallès 1949-67 El 1949 fundà l’Institut Filosòfic de la Fundació Balmesiana de Barcelona, de la qual fou director des del 1964 Fou també fundador de la revista Espíritu 1952, que dirigí des del 1954 S'encarregà de moltes tasques de direcció editorial i collaborà assíduament al Correo Catalán 1949-65 i a…

Aparegué al s XI com a financera de la cúria i dels béns temporals de l’església, i la seva importància augmentà sobretot en ocasió del Cisma d’Occident la coexistència de dues cúries exagerà llur fiscalitat Als s XIII-XIV absorbí algunes funcions en matèria penal i civil i s’atribuí l’apropiació dels espolis i béns vacants, sobretot des de Bonifaci VIII, fet que motivà controvèrsies inacabables sobre aquests drets, discutits pels sobirans Els béns que la Cambra Apostòlica posseïa als dominis de la corona catalanoaragonesa foren expropiats durant la guerra contra Pere el Cruel de Castella,…

Signada per la reina regent, Maria Cristina, en nom d’Isabel II, el 17 de juny de 1837, fou promulgada el 18 de juny Introduí, respecte a la constitució de Cadis , variacions remarcables amb la intenció de transigir amb els liberals moderats al mateix temps que proclamava la sobirania nacional la constitució només era acceptada pel rei fugia de la confessionalitat expressa la religió catòlica només era considerada la religió “que professen els espanyols” i mantenia els principis del 1812 sobre els drets individuals, llibertat d’impremta, igualtat davant la llei, independència dels tribunals…

Catedràtic de dret administratiu de les universitats de Múrcia 1945 i de Saragossa 1953 i professor a les facultats de dret i ciències econòmiques de la Universitat de Barcelona Fou membre destacat de la comissió redactora de la llei especial per al municipi de Barcelona i de la comissió per a la reforma del sistema tributari espanyol Les seves aportacions jurídiques foren fonamentals per a la sistematització del dret administratiu, especialment Sistemática del derecho administrativo 1947, La esencia del proceso 1947, Derecho administrativo 1949 i Actos administrativos 1950 La…

Estudià música i filologia hispànica Actualment és professor titular de performance i art intermèdia de la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València És el performer més important de l’Estat espanyol Ha participat en certàmens i festivals arreu del món Itàlia 1984, Canadà 1987, Mèxic 1993, Dinamarca 1997 i Xile 2002 Formà part dels grups Música Mundana, Flactus Vocis Trio de poesia poètica i Rojo de música improvisada Fundà la revista “Texto Poético'' 1977-1989 en la qual escriu Escrigué l’assaig Hacia una poesía del hacer 1980 i La mirada móvil 2000, entre…

Fill de Cosme Marià Argerich del Castillo , estudià al Colegio de San Carlos de Buenos Aires, on fou condeixeble de Bernardino Rivadavia El 1801 inicià la seva carrera de medicina com a alumne del primer curs sota el patrocini del Protomedicat, on tingué, entre altres mestres, el seu pare Metge militar des del 1806, fou també professor d’anatomia i director de l’Institut Militar de Medicina 1815-21 Nomenat cirurgià major de l’exèrcit 1822, ocupà el càrrec de secretari interior de l’Acadèmia de Medicina 1823 Treballà com a cirurgià, en diversos períodes, a l’Hospital de Dones de Buenos Aires…