Resultats de la cerca
Es mostren 453 resultats
neurosi
Afecció mental caracteritzada per desordres funcionals, que no exclouen un possible origen orgànic; hom considera la neurosi com un desordre lleu de la personalitat sense desorganització greu de la conducta.
El símptoma general més important de la neurosi és l' angoixa A la inversa de les psicosis , els símptomes en el neuròtic mai no representen un canvi radical en la interpretació del món exterior els neuròtics són relativament conscients de llur situació anormal i, bé que no necessiten internament psiquiàtric, poden ésser subjectes de tractament Dins les neurosis més importants sobresurten les d’angoixa preocupació excessiva per l’existència, les histèriques de conversió atàxies, parestèsies, disquinèsies, etc, les histèriques dissociatives amnèsia, somnambulisme, fugues, etc,…
stagflation
Economia
Situació segons la qual disminucions de l’activitat econòmica coexisteixen amb inflació o alça continuada de preus.
La política econòmica de tipus keynesià establí la incompatibilitat entre una situació inflacionària i una situació recessiva, aspectes corroborats per l’estudi empíric d’AW Phillips, que demostrà la relació inversa entre creixement del nivell de desocupació i l’increment de preus Malgrat això, al final del decenni dels seixanta, i com a conseqüència, entre altres causes, de la crisi energètica i de la del sistema monetari internacional, hom observà situacions d’inflació i recessió generalitzades a la majoria de països occidentals, que reberen el nom de stagflation Per a la…
Sant Pere de Castellestaó (la Torre de Cabdella)
Art romànic
La primera cita documental que es coneix de l’església de Castellestaó és tardana, data del 1314, amb motiu de la visita que per delegació de l’arquebisbe de Tarragona es feu a les parròquies de l’ardiaconat de Tremp, entre les quals consta l’església de Castellastohel Tanmateix, hem de pensar que la parròquia de Sant Pere de Castellestaó Castell d’Estaó devia formar part de “ ipsas parrochias de valle Stacione ” esmentades en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell Castellestaó hauria estat el centre de la valle Stacione vall d’Estaon, d’on hauria pres el nom —o a la inversa—…
inversor

Inversor de Peaucellier
Fototeca.cat
Matemàtiques
Aparell mecànic que permet traçar simultàniament una corba i la seva inversa.
teisme
Filosofia
Religió
Doctrina que afirma l’existència d’un Déu personal creador i provident.
Oposat a l'ateisme, es diferencia així mateix del deisme, per tal com aquest fonamenta la creença en el diví en el sentiment i la vivència personals —bases corresponents de la religió i la moral— i exclou de la divinitat la tasca de govern del món creat i rebutja així tant la providència com la revelació divines Però el teisme es diferencia també del panteisme, per tal com aquest suposa una despersonalització de Déu, inversa de la que és pròpia de l’ateisme que redueix el diví a la natura, en reduir la natura al diví És per això que el teisme dels dos darrers segles ha combatut…
didanosina
Farmàcia
Fàrmac antiretroviral, anàleg de la purina, emprat en el tractament de la sida.
Actua al nivell de la transcriptasa inversa del VIH i n'impedeix la replicació, amb la qual cosa redueix la progressió de la infecció i permet una major supervivència i millora de la qualitat de vida del pacient La utilització del medicament és limitada, ja que l’administració dóna lloc a diversos efectes secundaris adversos greus, especialment neuropaties perifèriques i pancreatitis tanmateix, a diferència de l’altre fàrmac antiretroviral emprat en el tractament de la sida, l’AZT, no produeix mielosupressió, sinó que millora les xifres de leucòcits i d’hemoglobina Atès que la…
vegetació
Geobotànica
Conjunt de plantes que creixen en una regió o en un indret determinats.
El concepte de vegetació és diferent del de flora, car aquest es refereix exclusivament a la presència de tàxons vegetals Una contrada pot ésser pobra en vegetació i rica en flora, com és el cas de les muntanyes valencianes, i a la inversa, un terreny pot tenir una vegetació ufanosa i ésser pobre florísticament, com és el cas d’una fageda o el de la taigà Les plantes són sotmeses a les influències del medi, dels animals i de les plantes restants La vegetació és doncs determinada per factors ambientals i biòtics Fisiognòmicament hi ha molts tipus de vegetació bosc,…
cant copte
Música
Música pròpia de l’Església Copta (el terme copte designa els cristians autòctons d’Egipte), essencialment música litúrgica.
D’origen monàstic i popular, heretà melodies de l’Egipte faraònic i grecoromà, però també rebé influències jueves, siríaques i, en menor grau, àrabs en aquest cas, la influència fou més aviat a la inversa Els cants litúrgics s’han transmès sobretot per via oral sovint els cantors eren cecs, i els manuscrits presenten una notació ecfonètica incipient, poc estudiada encara Les principals formes musicals són la litànica, la responsorial, l’antifònica sobretot en les psalies i la himnòdica especialment en les theotokia Hom distingeix entre els tons anual, festiu, penitencial, etc…
acció d’un grup en un conjunt
Matemàtiques
Donat un grup G i un conjunt X, acció d’assignar a cada element g de G una aplicació bijectiva σg de X en X de tal manera que σe (e és l’element neutre de G) és la identitat de X i que σg’ o σg = σg’g, qualssevol que siguin els elements g i g’ de G.
Si g és un element de G , la inversa de l’aplicació σ g és σ g–1 Per exemple, si X , V és un espai afí, l’aplicació v → t v que assigna a cada vector v de V la translació t v definida per v és a dir, t v x = x + v per a tot punt x de X és una acció del grup additiu V ,+ en X Un altre exemple és l’acció per conjugació del grup G de matrius reals invertibles d’ordre n en el conjunt X de matrius reals d’ordre n , definida per la relació σ g x = gxg -1 Si X és un conjunt amb estructura per exemple un espai vectorial i les aplicacions σ g són automorfismes d’aquesta…
dilució isotòpica
Química
Procediment analític per a la determinació quantitativa d’elements o composts presents en mescles complexes, per addició a aquestes d’una quantitat pesant d’un isòtop radioactiu (d’activitat específica A 1) de l’element a determinar, i mesura de l’activitat final A 2 d’aquest element o d’un derivat seu, aïllat de la mescla problema i purificat.
Donada la identitat del comportament químic dels isòtops d’un mateix element, siguin radioactius o no, el producte aïllat contindrà quantitats de l’isòtop radioactiu i de l’inactiu proporcionals a les quantitats inicials respectives Hom pot calcular, doncs, la quantitat d’element problema a partir de la raó d’activitats A 1 / A 2 , sense haver de procedir a la seva separació quantitativa completa Per això aquest mètode és aplicat a l’anàlisi de mescles de separació quan és molt difícil i àdhuc impossible, com les que es presenten, per exemple, en el camp de la bioquímica És també…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina