Resultats de la cerca
Es mostren 144 resultats
Tapissos i vitralls
Durant segles, la fredor de les parets i la plana claror dels finestrals aclaparà clergues i gran senyors En un món on els colors semblaven patrimoni exclusiu de la natura, els humans medievals s’esforçaren a combatre l’excés de llum blanca inexpressiva i la neutra gravetat de la pedra feta mur Cobriren els panys de paret amb llenços policromats i filtraren els raigs del sol amb vidres de tots colors Animaren esglésies i palaus amb l’alegre simfonia de tapissos i vitralls Es tractava de reproduir els tons de la natura amb tints i materials que la mateixa natura proveïa Millorant tècniques…
escarabat
Indústria tèxtil
Peça de ferro del teler mecànic amb què topen les pales i aturen el moviment de les taules quan, per una causa fortuïta, la llançadora no s’introdueix completament en el calaix corresponent.
aleta
Indústria tèxtil
Cada una de les dues molles planes que hi ha dins la llançadora, quan hom teixeix amb bitlles de fusta, per tal de mantenir-les subjectes i privar que surtin durant el funcionament.
Els camins de l'espai
Ciència i tecnologia espacial L’astronàutica és la ciència de la navegació per l’espai El terme va ser establert per l’enginyer francès Robert Esnault-Pelrerie 1881-1957 en el marc d’una conferència pronunciada el 1927 a la seu de l’Associació Astronòmica Francesa D’acord amb la seva etimologia, el terme astronàutica o ‘navegació pels astres’ és anàleg al de cosmonàutica o ‘navegació pel cosmos’, emprat fa un temps pels soviètics i ara encara pels russos Totes dues denominacions compartien, en el moment de ser creades, una hipotètica possibilitat de navegar per l’espai en un futur En l’…
polsador de trama
Indústria tèxtil
Mecanisme dels telers automàtics que controla per mitjans mecànics, elèctrics, fotoelèctrics o electrònics la bitlla de trama, i que quan hi queden poques espires de fil disposa que es faci el canvi de bitlla o de llançadora.
llengüeta
Indústria tèxtil
Peça mòbil que forma la paret posterior del calaix de llançadora en el teler mecànic i que té per funció de frenar-la i d’aixecar les pales per tal d’evitar que aquestes aturin el funcionament del teler.
arbret de picada
Indústria tèxtil
Cadascun dels dos arbres verticals, disposats a banda i banda del teler mecànic i que suporten rígidament els garrots, de manera que, sota l’acció de les ungles de les excèntriques, els impulsen per tal que piquin la llançadora.
Itàlia 2017
Estat
L’any va arrencar amb quatre terratrèmols de 5,5 graus a l’escala de Richter a la zona dels Apenins, coincidint alhora amb unes fortíssimes nevades que van deixar incomunicades diverses poblacions d’aquesta regió Un dels episodis més greus es va viure en un hotel de muntanya a la població de Farindola, on el terratrèmol va provocar una allau que va sepultar l’hotel 29 persones van perdre la vida i 11 persones van poder ser rescatades amb vida al cap de 2 dies També en el primer semestre de l’any, el drama humanitari entre les aigües de Líbia i Itàlia va romandre i va continuar creixent Entre…
joc de calaixos
Indústria tèxtil
Mecanisme dels telers que teixeixen amb més d’una classe de trama que canvia els calaixos on s’allotgen les diverses llançadores per a presentar a nivell de les taules, a cada moment, el calaix amb la llançadora que ha de teixir.
Si el nombre de llançadores és molt gran, pot haver-hi un joc de calaixos a cada extrem de les taules
botxes
En les botxes el jugador que tira ha de procurar que la botxa se situï al més a prop possible de la bola de referència
Federació Catalana de Petanca
Altres esports de pilota o bola
Joc de boles practicat entre dos equips d’un a quatre jugadors en un camp de joc de 27,5 m de llargada màxima i de 2,3 a 4 m d’amplada, que consisteix a situar unes botxes tan a prop com sigui possible d’una bola de referència, anomenada bolig, impulsant-les enlaire o rodolant, amb la possibilitat d’apartar les boles contràries o de moure la mateixa bola de referència.
Les botxes és un joc practicat entre dos equips d’un a quatre jugadors Federació Catalana de Petanca Diferents troballes arqueològiques són testimoni que les boles i els objectes esfèrics ja eren presents fa 5000 anys a Egipte Posteriorment, a la Grècia clàssica, personalitats com Hipòcrates, Galè i Oribasi de Pèrgam cap a l’any 300 aC recomanaren practicar jocs de boles per mantenir i millorar la salut Una de les versions més populars entre els grecs consistia a allunyar el màxim possible unes boles de pes considerable en canvi, els romans, entre les diferents modalitats de jocs amb boles,…