Resultats de la cerca

Canonge regular de sant Agustí al convent de Sant Vicenç extramurs de Lisboa, d’on passà al de la Santa Creu de Coïmbra, famós centre d’estudis escripturístics i patrístics L’any 1220, amb motiu de passar les relíquies dels primers franciscans màrtirs del Marroc, es féu franciscà i es canvià el nom de Ferran per Antoni i anà com a missioner al nord d’Àfrica, i quan en retornava, una tempesta el portà a Sicília d’allà passà al convent de Montepaolo Forlí, on començà les seves tasques de predicació Durant els anys 1223-25 ensenyà a Bolonya Santa Maria della Pugliola i els següents a Montpeller…

Possiblement visqué en terres valencianes fins el 1510 d’aquest període, en què fou influït per l’italianisme de Ferran Yáñez i Ferran Llanos, daten probablement les taules de Sant Andreu capella del Miracle, València El 1510 era a Barcelona, on pintà el retaule, desaparegut, de l’església del Pi i els escuts del cadirat del cor de la catedral 1519 amb motiu de la reunió del capítol del Toisó d’Or presidida per Carles V En el període 1519-21 pintà a Girona el retaule de l’església de Sant Feliu, iniciat per Perris de Fontaynes, i el de Santa Úrsula per a la catedral traslladat…

Després d’una estada al taller de L Ghiberti, el 1427 és documentat a Venècia, on treballà a San Marco com a mosaïcista De retorn a Florència, pintà al fresc el monument a Giovanni Acuto 1436, Santa Maria dei Fiori, on donà forma a la seva teoria de la perspectiva els volums i el color són utilitzats al servei de la composició d’un espai figurat, teòric, i no pas al de la representació de la realitat És per això que les seves obres, entre altres les Escenes de la Vida Monàstica 1439-40, San Miniato al Monte, Florència, Sant Jordi i el Drac 1440, National Gallery, Londres, la Creació , el…

Sarcòfag amb una cartella central anepigràfica que es conserva al Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona, núm d’inv P 50 Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona - A Saludes Es localitzà a la necròpoli paleocristiana l’any 1928 i en l’actualitat es conserva al Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona, amb el núm d’inv P 50 És de pedra calcària local “llisós”, i les seves mides són 2,1 × 0,63 × 0,6 m Es pot datar entre la darreria del segle III i la primera meitat del segle IV Aquest sarcòfag té la part frontal dividida en tres…

Començà els estudis musicals al seu poble i els continuà al seminari diocesà de Girona 1951 amb Francesc Geli i Francesc Civil El 1959 ingressà al monestir de Montserrat, on professà el 1961 i fou ordenat de sacerdot el 1967 Es diplomà en catequètica i pedagogia religiosa a Estrasburg 1968-69 Altra vegada a Montserrat, s’ocupà de l’arxiu musical i collaborà amb el pare Gregori Estrada en diferents tasques musicològiques i també en l’organització de les Trobades d’Animadors de Cant per a la Litúrgia, a més de treballar amb el pare Ireneu Segarra en l’escolania Fou l’encarregat de la…

Monjo de Montserrat 1935, del 1936 al 1939 cursà estudis eclesiàstics a les abadies de Maria Laach i Maredsous, que finalitzà a Montserrat Feu la professió solemne el 1940 i el 1942 fou ordenat sacerdot En 1953-58 fou superior de la comunitat benedictina del santuari del Miracle Solsonès Professor a Montserrat  d’història de l’Església, de litúrgia i de patrologia, edità fonts essencials per a la història de la litúrgia a Catalunya els sacramentaris de Vic 1953 i de Ripoll 1964 Especialista en Pere Crisòleg , publicà l’estudi Los sermones de san Pedro Crisólogo 1962 i en feu l’…

Vida i obra Fill de Narcís Oller Exercí l’advocacia i fou membre del consell directiu dels Jocs Florals de Barcelona Collaborà a La Renaixença , Joventut  i Garba , entre altres publicacions, i publicà el primer conte a La Veu de Catalunya 1899 S’inicià amb novelles menors, de to sentimental i ambient barceloní La rosella 1904 i L’estàtua 1917 Després conreà l’anàlisi psicològica, el realisme i un costumisme ciutadà Quan mataven pels carrers 1930 —traduïda al francès—, la seva novella més reeixida, presenta les lluites socials dels anys vint Amb La barca d’Isis 1933, Amb el bec i amb les…

Vida i obra Fou doctor en teologia i domer de Sant Martí de Peralada És autor de l’obra pietosa Exercici del cristià , publicada per primera vegada vers el 1733 i que tingué un gran èxit durant tot el segle XVIII i part del XIX se’n feren moltes edicions més de cinquanta per tot Catalunya entre altres llocs, Barcelona, Tarragona, Girona, Valls i Cervera L’obra inclou unes interessants traduccions d’himnes litúrgics, en un català àgil i planer Traduí també la Linguae latinae exercitatio , o Diàlegs , de Joan Lluís Vives Deixà manuscrita, tot i que feu gestions per publicar-la, una interessant…

Les fulles consten de limbe , generalment llarg i estret, de beina , que envolta la tija, i de lígula petita expansió laminar situada a la zona d’unió del limbe amb la beina, de vegades absent o substituïda per un rengle de pèls Les flors són quasi sempre hermafrodites, constituïdes normalment per tres estams, un ovari unilocular amb un sol primordi seminal, dos estils amb estigmes plomosos i dues esquames diminutes, anomenades lodícules o glumèllules Les flors són protegides per dues bràctees, anomenades glumelles la glumella inferior o lemma és membranosa o coriàcia, i la glumella…

Història general del disseny a Catalunya ADG/FAD Laus ADG/FAD 1 anuari, Barcelona, ADG/FAD, 1983 ADG/FAD Laus ADG/FAD 2 anuari, Barcelona, ADG/FAD, 1985 BCD Diseño, Di$eño catàleg de l’exposició, Barcelona, Publicacions BCD, 1982 Bricall, E «La tensió necessària en l’ensenyament del disseny L’opció diversificada de l’Escola Elisava», dins Temes de Disseny , núm6, Barcelona, 1991, pàg285 i s Bricall, E «Elisava, la continuïtat d’una presència renovada», dins Temes de Disseny , núm13, Barcelona, Servei de Publicacions Elisava/Gustavo Gili, desembre de 1996, pàg34-52 Calvera, A «Cinco décadas de…