Resultats de la cerca
Es mostren 735 resultats
David Monrad Johansen
Música
Compositor i pianista noruec.
Format al Conservatori d’Oslo, continuà els seus estudis a Berlín amb el compositor E Humperdinck i el pianista C Kahn Realitzà el seu debut com a pianista a Oslo el 1910 Immers de ple en el nacionalisme musical noruec, tota la seva música revela el desig de trobar, per mitjà de l’art musical, l’essència de l’esperit del poble noruec Per aquest motiu, Johansen se serví en reiterades ocasions de la música popular, si bé la influència de Claude Debussy és més que notable Cal destacar la seva Symfoniske variasjoner 1944-46 i les peces corals Draumkvaedet 'Balada d’un somni', 1921 i…
Alejo Carpentier
Música
Escriptor i musicòleg cubà.
Promotor del nacionalisme musical cubà, arran de la seva activitat política el 1927 s’exilià a París, on es relacionà amb els surrealistes i escriví llibrets per a Darius Milhaud - La passion noire 1932- i altres compositors De retorn al seu país el 1939, estudià la tradició musical cubana, tasca de la qual resultà La música en Cuba 1946 En implantar-se el règim comunista detingué càrrecs culturals i finalment fou nomenat agregat cultural a França En la seva obra més pròpiament literària són nombroses les referències a la música, particularment en les novelles Los pasos perdidos…
Vicente Arregui Garay
Música
Compositor madrileny d’origen navarrès.
Home d’estètica plenament romàntica, es preocupà per la qüestió de l’òpera nacional, però la major part de les seves composicions operístiques no s’estrenaren, com succeí als compositors que treballaren en aquest projecte de promoció d’obres de compositors i temes espanyols Compongué, també, algunes sarsueles En el terreny simfònic destaquen el poema Historia de una madre 1910 i El lobo ciego 1917 Amb la Sinfonía sobre temas vascos 1922 inicià un curt període en què s’interessà per l’estètica del nacionalisme musical Compongué també obres de repertori religiós, com l’oratori San Francisco…
El Parlament basc aprova una declaració contra la violència
PNB, EA, EH i IU-EB, els mateixos partits que van signar el Document de Lizarra, aproven al Parlament basc una declaració que defensa la validesa de continuar endavant el procés de pau en unes “condicions d’absència permanent de totes les expressions de violència” Tot i que és la primera declaració institucional contra la violència que té el suport d’EH i, per extensió, d’HB, els partits d’àmbit estatal PP i PSOE mantenen la seva crítica contra el que interpreten com un seguiment per part de PNB i EA dels postulats del nacionalisme radical i qualifiquen el document de decebedor i…
Episodios nacionales
Col·lecció de quaranta-sis novel·les de Benito Pérez Galdós que en el seu conjunt constitueix una vasta descripció de l’evolució historicopolítica de l’Espanya del s XIX.
Les primeres quatre sèries són de deu novelles cadascuna, les quals corresponen als anys 1873-75, 1875-79, 1898-1900 i 1902-07, respectivament la cinquena, formada només per sis novelles, correspon als anys 1908-12 Cadascuna té els seus protagonistes, situats en circumstàncies històriques diferents nacionalisme antinapoleònic, lluites entre liberals i absolutistes, primera guerra Carlina, època de pronunciamientos anterior a la Revolució del 1868 i Restauració del 1875 Les dues darreres sèries reflecteixen el pessimisme de l’autor quant a veure instituïda una vida política…
Centre Nacionalista Republicà
Política
Entitat política catalanista fundada a Barcelona el 1906 per elements polítics dissidents de la Lliga Regionalista.
Les seves figures més representatives foren Ildefons Sunyol, Jaume Carner, Joaquim Lluhí i Rissech, Santiago Gubern i Eduard Calvet Representava la línea liberal del catalanisme polític, i propugnava l’autonomia de Catalunya, el sufragi universal i l’organització política republicana, d’acord amb el seu lema “Nacionalisme, Democràcia, República” Jaume Carner en fou el primer president, amb Felip Rodés de secretari El seu portaveu fou la revista “El Poble Català”, convertida en diari el mateix 1906 Participà en les eleccions de la Solidaritat Catalana 1907 El 1910, presidit per…
Ernst Moritz Arndt
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
La seva lluita contra el domini francès, la seva principal obra, Geist der Zeit ‘Esperit del temps’, 1806-18 i, especialment, els poemes del recull Lieder für Teutsche ‘Cançons per a alemanys’, 1813 el convertiren en un dels inspiradors del nacionalisme alemany Intentà de conciliar el luteranisme amb la filosofia idealista del seu temps, i volgué unir protestants i catòlics en una església nacional Nomenat professor d’història de la nova universitat prussiana de Bonn el 1818, hagué de mantenir-se'n allunyat 1821-40 pel seu liberalisme Membre del primer parlament alemany 1848, es…
música de Croàcia
Música
Música desenvolupada a Croàcia.
Música culta Els testimonis musicals més antics que s’han conservat són molt escassos, per bé que deixen entreveure un estret lligam amb la música que es feia a la resta d’Europa És a partir del Renaixement, però, que es comença a disposar de documentació suficient sobre la vida musical de Croàcia, en particular de la regió adriàtica A la part septentrional les lluites gairebé contínues contra els invasors turcs no afavoriren un floriment cultural Un dels músics més notables del segle XVII fou I Lukacic, autor d’una música que es pot incloure dins del Barroc primerenc El 1629 J…
música de Colòmbia
Música
Música desenvolupada a Colòmbia.
Fou un centre musical de gran importància dins de l’Amèrica llatina El primer músic europeu a installar-se a Colòmbia durant el període colonial fou el compositor i organista Juan Pérez Materano, mort el 1561, que desenvolupà la seva tasca a la ciutat de Cartagena de Indias L’activitat compositiva més intensa del país, però, tingué lloc a la catedral de Bogotà , on es troba el repertori més ampli i ric de música renaixentista i barroca de tot el nou món L’arquebisbe Bartolomé Lobo Guerrero, al final del segle XVI, organitzà la capella de la catedral i li donà un impuls que es mantingué ben bé…
Eduard Martínez i Ferrando
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Germà dels també escriptors i erudits Daniel i Jesús Ernest Martínez , estudià dret i filosofia i lletres a la Universitat de València Seguidor del pensament de Prat de la Riba, fou un dels impulsors del ressorgiment del nacionalisme valencià en la segona dècada del segle XX, durant la qual tingué un gran protagonisme polític El 1908, juntament amb un sector radical del Centre Regionalista de València, fundà l’agrupació política Joventut Valencianista, primer grup declaradament nacionalista del País Valencià, del qual fou membre de la junta directiva el 1920 ocupant…
, ,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina