Resultats de la cerca

De família camperola, treballà de mestre i fou un actiu sindicalista El 1958 guanyà el premi Yunus Nadi amb la novella Yilanlarin Öcu ‘La Venjança de les serps’, la primera d’una monumental trilogia, amb Irazcanin Dirliǧi ‘La vida d’Irazca’, 1961 i Kara Ahmet Destani ‘L’epopeia de Kara Ahmet’, 1978, on descriu amb realisme les difícils condicions de vida de la pagesia a Anatòlia Malgrat el seu èxit, la publicació fou mal rebuda entre els elements oficials conservadors Baykurt fou empresonat i el mateix 1978 s’exilià a la República Federal Alemanya Els seus llibres posteriors reflectiren les…

El seu nom de naixença era Karl-Herbert Frahm Milità en la joventut socialista i, en ésser nomenat Hitler canceller 1933, fou perseguit i desposseït de la nacionalitat alemanya S'exilià a Noruega, on es naturalitzà amb el nom de Willy Brandt Collaborà en l’organització de les brigades internacionals que intervingueren a la península Ibèrica en la guerra civil de 1936-39 i estigué a Catalunya el 1937 Durant la Segona Guerra Mundial es refugià a Suècia Caigut el nazisme 1945, tornà a Alemanya i s’afilià al partit socialdemòcrata SPD El 1949 fou elegit delegat de Berlín al Bundestag, i el 1957,…

Estudià a Aquisgrà, on el 1940 debutà com a primera Flor a Parsifal i poc després interpretà el paper d’Octavian a El cavaller de la rosa , de R Strauss En 1942-44 treballà a Duisburg i més tard, des del 1946 fins al 1972, formà part de la companyia de l’Òpera de Berlín Allí intervingué en l’estrena alemanya de Peter Grimes , de B Britten, i hi representà diversos papers d’òperes de CM von Weber, G Verdi, WA Mozart i R Wagner Cantà successivament a Bayreuth, Londres, Hamburg, Viena i Salzburg, ciutat aquesta darrera on es presentà el 1952 El 1957, a la Metropolitan Opera House de Nova York…

Estudià cant amb Hilde Wesselmann a la Volkwangschule d’Essen, i el 1943 inicià una discreta carrera com a concertista fins que, el 1950, es donà a conèixer en una emissió per a la RIAS, l’emissora de ràdio de la zona nord-americana de Berlín que emetia setmanalment les cantates de JS Bach, autor en el qual s’especialitzà Actuà als principals teatres europeus i en sales de concerts d’Europa i dels Estats Units, sempre en recitals i concerts, ja que tan sols cantà òpera per a enregistraments radiofònics Estrenà obres d’autors del segle XX, com la Cantata academica de Benjamin…

Estudià piano, teoria, violoncel i orgue de manera privada, però com a compositor la seva formació fou autodidàctica Parallelament realitzà estudis de literatura i filosofia a la Universitat de Buenos Aires El 1950 fou un dels fundadors de la Cinemathèque Argentine El 1955 dirigí l’Òpera de Cambra del Teatro Colón de Buenos Aires Es traslladà a Colònia el 1957, on dirigí concerts de música contemporània amb l’Orquestra de Cambra de Rhineland, i del 1960 al 1966 impartí conferències als Cursos de Darmstadt El 1968 dirigí els cursos escandinaus per a la nova música a Göteborg, i l’any següent…

Entre el 1922 i el 1925 estudià al Conservatori de Berlín, i ensenyà teoria i composició a Leipzig en 1926-34 Tot i que durant el nazisme les seves obres foren prohibides, continuà escrivint i ensenyant fora dels cercles acadèmics públics Tornà a la vida acadèmica un cop acabada la Segona Guerra Mundial, el 1949, any que començà a fer classes al Conservatori de Duisburg, activitat que exercí fins el 1953 Entre el 1956 i el 1958 ensenyà al Conservatori de Magúncia i des del 1957 fins a la seva mort fou professor al Conservatori de Colònia Treballà en noves edicions de les obres de JS Bach, GF…

Estudià a la Juilliard School i al Metropolitan Opera Studio El 1967 debutà com a Waltraute La valquíria al mateix Metropolitan El 1973 romangué a les òperes de Washington i San Francisco, i hi interpretà òperes d’I Stravinsky The Rake’s Progress , G Donizetti La favorita i M Musorgskij Borís Godunov El 1975 debutà en el paper titular de Carmen a Santa Fe, i un any després fou contractada a l’Òpera de Düsseldorf, on el 1988 participà en les representacions de Der jüngste Tag 'El dia del judici final', de G Klebe També cantà a Amsterdam 1980 i Zuric 1981, a més de debutar a Bayreuth, on…

Estudià musicologia a Munic 1910-12, Leipzig -només durant un trimestre- i Berlín 1912-14 Com a assistent de H Kretzschmar a l’Institut Musicològic de la Universitat de Berlín, catalogà música antiga d’arxius i biblioteques d’Alemanya i Itàlia 1915-17 Posteriorment dirigí l’Arxiu Musical Alemany de Cançons Populars 1917-34, fou editor de la revista "Melos" 1924-34, treballà en la radiodifusió -des del 1930- i exercí la docència en diferents escoles i universitats alemanyes El seu ventall d’interessos era molt ampli i anava des de la música popular fins a l’anàlisi musical, passant per la…

Estudià al Conservatori de Praga, on fou deixeble de F Finke i G Szell Inicià la seva carrera com a pianista, carrera que fou interrompuda el 1931 pel seu nomenament com a director musical del Teatre Alemany de Praga, càrrec que exercí fins el 1938 En 1939-41 passà al Teatre d’Aussig i posteriorment dirigí a les òperes de Bremen 1941-45 i Mannheim 1947-49 Mai no abandonà del tot, però, la seva activitat pianística, que prosseguí durant la Segona Guerra Mundial, període en què fundà un trio El 1949 substituí H Rosbaud com a director de l’Orquestra Filharmònica de Munic, que dirigí fins el 1967…

Estudià musicologia a la Universitat de Viena, on es graduà el 1938, i piano i direcció d’orquestra a la Staatsakademie de la mateixa ciutat En acabar els estudis dirigí l’Òpera de Graz 1938-45 i l’orquestra del Mozarteum de Salzburg 1945-51 Exercí també de director general de música a Münster 1951-61 i a Innsbruck 1960-66 Del 1965 al 1970 fou president del Mozarteum de Salzburg Actuà com a director convidat al capdavant de les principals orquestres del món