Resultats de la cerca
Es mostren 253 resultats
muntanya de Nargó
Cim
Cim de 1 208 m alt., termenal dels municipis de Coll de Nargó i Organyà (Alt Urgell).
Arnau I de Castellbò
Història
Vescomte de Castellbò (1185-1226).
Fill i successor de Ramon I i d’Ermessenda Casat, ja el 1185, amb Arnalda de Caboet Tenia en comanda d’Alfons I de Catalunya-Aragó els castells de Sant Martí i de Miralles a Cerdanya Entrà en conflicte amb el seu senyor, el comte Ermengol VIII d’Urgell, que veia amb recel els nombrosos castells aixecats per Arnau I, però entre ells foren signats acords el 1190 i el 1194 També sorgiren dificultats amb els bisbes d’Urgell a causa dels dominis de la casa de Caboet, però el 1199 fou signada la pau uns dies després, Arnalda de Caboet cedí al vescomte els seus drets sobre les valls de Caboet, d’…
Santa Eulàlia de Nargó (Coll de Nargó)
Art romànic
A llevant de Sallent I a ponent de Coll de Nargó se situava aquesta església, avui en dia desapareguda, que donà nom a una serra, aquella en la qual segurament era edificada L’advocació de santa Eulàlia com a límit del lloc de Pinyes ja apareix l’any 959 Posteriorment, els anys 997 i 1065, s’esmenta la serra de Santa Eulàlia, i l’any 1041 l’església de Santa Eulàlia que, segons l’acta de consagració de l’església del monestir de Santa Cecília d’Elins del 1080, formava part dels béns amb què fou dotat el cenobi reformat En el Spill … del vescomtat de Castellbò, de l’inici del segle XVI, entre…
Sant Lliser de Gramós (Ribera d’Urgellet)
Art romànic
El lloc de Garamonse és esmentat en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, i en documents dels anys 1000 1002, 1030, 1033 i 1088 L’advocació de sant Lliser, vinculada al terme de Gramós, apareix l’any 1023, en la permuta d’una casa “ in apendicio de Sancto Licerio, villa Garamonse ”, i l’any 1025 o 1026, en la venda d’un alou situat al mateix terme La parròquia de Gramós, juntament amb la de Trejuvell, fou donada l’any 1085 per Guillem Arnau, ardiaca, a la muller del seu pare L’any 1102 la parròquia fou objecte de donació per part del bisbe d’Urgell i els canonges de la seu a Tedball En el…
Sant Joan de Montanissell (Coll de Nargó)
Art romànic
Situació Església parroquial de la població situada a la seva part alta ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església, juntament amb el cementiri, s’alça en un pendent de la muntanya sobre el poble de Montanissell, que s’agrupa en un lloc elevat 1 134 m, al peu dels relleus calcaris de la serra de Sant Joan Mapa 34-11253 Situació 31TCG555735 L’itinerari per a arribar a l’església és el mateix que condueix a l’antic poble de Montanissell Tenen la clau a ca la Lola, casa situada al mateix poble de Montanissell FJM-AMB Història El lloc de Montangoncello és un dels indrets permutats l’any 988 pel…
Castellpoll (Cabó)
Art romànic
El lloc de Castellpoll és situat a 1 300 m d’altitud en un contrafort de llevant de la serra del Boumort, i damunt els pobles deshabitats de Senyús i de Montellà Aquest indret, amb el topònim Castellpodol , es localitza en diversos documents dels Caboet al llarg del segle XII L’any 1156, Ramon de Caboet, pel seu testament deixà a la Seu d’Urgell la vall de Sant Joan i la vall de Caboet, amb els seus castells respectius, Ars, Civís i Tor, de la primera, i Castellpodol, Castellpuig, la Serra i Tragó de la vall de Cabó Poc després, l’any 1162, A de Caboet féu el corresponent jurament feudal al…
Jordi Bruguera i Talleda

Jordi Bruguera i Talleda
Lingüística i sociolingüística
Lingüista.
Monjo de Montserrat 1944 i prevere 1952, se secularitzà el 1986 Estudià filologia romànica a la Universitat de Munic 1953-54 i es llicencià en filologia catalana a la Universitat de Barcelona 1973 i s’hi doctorà 1989 Fou professor de català al monestir de Montserrat, director de les Publicacions de l’Abadia 1954-61 i director literari de l’edició de La Bíblia de Montserrat 1957-70, dins la qual traduí diversos llibres bíblics Professor de l’Institut Catòlic d’Estudis Socials 1976-95 i de la Universitat Autònoma de Barcelona 1984-85, fou assessor lingüístic del Grup Enciclopèdia Catalana 1986-…
,
fira ramadera
Economia
Reunió de venedors i de compradors de bestiar en un indret uns dies determinats.
Poden ésser en una població o de camp, i dedicades a tota mena de bestiar o només a un de concret Havien tingut molta més importància que els mercats, car tenien un abast més extens regional i hi acudien marxants estrangers La mecanització dels transports i la generalització del comerç estable a viles i ciutats n'han provocat la total decadència, fins al punt que actualment no resta als Països Catalans cap fira exclusivament ramadera Les fires de camp se celebraven a les cruïlles dels camins de transhumància, entre els Prepirineus i la Depressió Central Catalana eren sis l’Hostal Roig al peu…
Castell de Ministrells (Anserall)
Art romànic
Situació Únic angle conservat d’aquesta fortalesa d’estructura rectangular ECSA - A Villaró Les restes del castell es troben damunt del lloc de Ministrells, en un replà de la muntanya que tanca pel nord la vall de Ministrells Mapa 34-10215 Situació 31TGC612014 Al lloc de Ministrells, avui despoblat, s’hi arriba per una pista, practicable únicament a peu o amb vehicles tot terreny, que surt de la carretera de la Farga a Civís, 1 km més amunt d’Asnurri Les restes de la forticació són damunt mateix del poble, a la banda nord Història Hi ha molt poques notícies històriques sobre el lloc i la…
ganxo | ganxa
Gentilici
Nom satíric que hom dóna als naturals de Russafa (Horta), de Traiguera (Baix Maestrat) i d’Organyà (Alt Urgell).
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina