Resultats de la cerca
Es mostren 196 resultats
art romà

El Colosseu de Roma
Josh Hatten (CC BY-NC-ND 2.0)
Art
Art propi de Roma o de l’imperi Romà.
Presenta dues característiques que en fan un cas únic dins el món antic Primer, nasqué d’una manera gairebé sobtada, durant els segles II-I aC, fill de la gran transformació de la societat en pocs anys i de la influència de la Grècia hellenística, sense seguir un procés intern de madurament Segon, s’estengué per una àrea immensa, tot el territori de l’Imperi, on establí una gran homogeneïtat artística i disposà d’una clientela molt nombrosa, fet que obligà sovint a les produccions en sèrie, una mica industrialitzades Resten pocs vestigis d’abans del segle II aC, limitats bàsicament a la…
Arquimedes
Física
Matemàtiques
Matemàtic i físic grec.
Fill d’un astrònom, hom el suposa parent del tirà de Siracusa, Hieró Fou mort per un soldat romà quan les tropes de Marcel saquejaren Siracusa en el curs de la segona guerra Púnica És difícil de destriar la veritat de la llegenda en els altres detalls de la seva biografia Es destacà en geometria pura Havia estudiat Euclides i tingué alguna relació amb Eratòstenes Hom li pot suposar, però, una certa oposició enfront de la ciència oficial de l’època detinguda pels professors que residien a Alexandria, atesos la profunda originalitat de la seva obra científica, el dialecte dòric en…
Museística 2013
Museologia
El 2013 va ser un any difícil per als museus catalans, perquè la crisi va afectar fortament els pressupostos dels museus i centres patrimonials al llarg de l’any molts van patir reajustaments, reduccions de personal i una notable disminució de l’activitat, a la vegada que va disminuir el nombre d’equipaments remodelats i dels nous projectes Malgrat tot, la dinàmica de les institucions museístiques va donar nous fruits i hi va haver diverses novetats El Born Centre Cultural conté les restes arqueològiques trobades a la zona de la Ribera © El Born Centre Cultural / Marçal Font A Barcelona la…
Espanya 2014
Estat
La crisi econòmica que pateix Espanya des del 2007 no va remetre el 2014 A aquesta crisi, se n’hi va afegir una altra de territorial, derivada del procés independentista obert a Catalunya, que va evidenciar una desconnexió profunda entre les institucions espanyoles i bona part de la societat catalana Vegeu article Política dels Països Catalans Una crisi que va sobrepassar de molt l’altre conflicte polític històric circumscrit a l’Estat, el del País Basc Un conflicte, aquest darrer, que l’immobilisme del Govern del PP va fer que romangués estancat, malgrat que s’arribava als tres anys de l’…
Cissa
Ciutat
Ciutat preromana del litoral de Catalunya, de situació incerta, el nom de la qual hom ha relacionat amb el de Cesse
de les monedes amb inscripció ibèrica, citada per Polibi i per Tit Livi en relació amb la conquesta romana del territori de l’actual Catalunya durant la segona guerra púnica.
L’any 218 aC, poc temps després del desembarcament dels romans a Empúries, Cneu Corneli Escipió hi derrotà les forces cartagineses manades per Hannó
cartaginès | cartaginesa

L’expansió dels cartaginesos
© Fototeca.cat
Història
Individu d’un poble, dit també púnic, d’arrel fenício-semítica, que tingué com a centre la ciutat de Cartago i l’estat que fou format al seu voltant, a l’actual territori de Tunísia.
Cartago, que fou originàriament una de les diverses factories comercials que els fenicis establiren a la Mediterrània central i occidental, esdevingué, excepcionalment, una colònia de poblament D’ençà dels segles VII i VI aC els cartaginesos començaren a ésser un poble important, i estengueren llur radi d’acció i d’influència damunt altres centres urbans fundats prèviament pels fenicis a Sicília i Sardenya L’any 654 aC, segons la tradició clàssica, ocuparen Eivissa, on establiren un important centre comercial i de poblament Actuaren també damunt la costa del nord d’Àfrica, a l’oest de Cartago…
Cronologia de l’Art romà a Catalunya
Dates històriques 218 aC Amb motiu de la Segona Guerra Púnica, Roma envia a la Península un exèrcit dirigit per Corneli Escipió, que desembarca a Empòrion Empúries Corneli Escipió funda Tarraco Tarragona 123-121 aC Conquesta romana de Mallorca i Menorca i fundació de les colònies de Palma i Alcúdia 18-15 aC Fundació de la colònia Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino Barcelona 264 seg Sureda/257 seg Barral Fructuós, bisbe de Tarragona, i els seus diaques Auguri i Eulogi foren martiritzats i morts a la foguera de l’amfiteatre de Tarragona a conseqüència de la persecució de l’…
Principals plantes superiors al·lòctones incorporades a la flora dels Països Catalans
A qualsevol flora coexisteix un conjunt de plantes considerades autòctones o natives al costat d’altres, en nombre més o menys elevat, d’introduïdes Aquests vegetals, originaris de vegades de regions llunyanes i d’introducció més o menys recent, s’anomenen allòctons o exòtics La nostra flora, que no és excepció a la norma, també acull un cert nombre d’aquests vegetals La regió d’origen d’aquestes espècies és molt diversa àsia oriental, Pròxim Orient, àfrica, Amèrica, Austràlia, etc i encara, sovint, no se sap exactament quina és, com tampoc, de vegades, l’època d’…
Nicolau Maria Rubió i Tudurí
Els jardins del palau de Pedralbes de Barcelona, dissenyats per Nicolau Maria Rubió i Tudurí
© Fototeca.cat
Arquitectura
Urbanisme
Botànica
Literatura catalana
Jardineria
Historiografia catalana
Arquitecte, dissenyador de jardins, urbanista i escriptor.
Vida i obra Fill del general d’enginyers Marià Rubió i Bellver i nebot de Joan Rubió i Bellver Establert a Barcelona, estudià a l’Escola d’Arquitectura, on obtingué el títol el 1916 i l’any següent guanyà la càtedra de jardineria de l’Escola de Bells Oficis de la Mancomunitat, de la qual fou expulsat el 1923 amb l’adveniment de la dictadura de Primo de Rivera El 1915 conegué l’arquitecte en cap dels parcs i jardins de París, Jean CN Forestier, que influí en la seva trajectòria professional i també fou deixeble de Francesc d’A Galí Fou professor d’arquitectura de jardins a l’…
, ,
El cap de Ses Salines
A llevant del cap de Ses Salines, la plataforma sedimentària del migjorn mallorquí és bruscament tallada per una costa de penya-segats Yves Hennechart El cap de Ses Salines 14, entre els principals espais naturals de Mallorca La punta meridional de Mallorca és una gran plataforma que acaba, quasi en angle recte, al cap de Ses Salines La costa de llevant s’alça, lleugerament i progressiva, cap a Santanyí, amb un màxim de 80 m d’altitud als Baus, ja immediats a la cala de S’Almonia, al límit d’aquest espai natural Cap a ponent, en canvi, la costa es manté baixa, tot alternant trams rocosos, en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina