Resultats de la cerca

Conquesta i repoblació a l’alta Noguera Vista aèria del castell d'Alòs, conquerit als àrabs a l'inici del segle XI pel comte Ramon Borrell I de Barcelona, tutor d'Ermengol II d'Urgell Més tard, el 1058, fou infeudat al magnat Arnau Mir de Tost ECSA - M Catalán El primer capítol —i el més important— de la conquesta i la repoblació de la contrada de l’alta Noguera s’inscriu en les gestes i l’acció del cavaller urgellità Arnau Mir de Tost, que fou vassall i puntal en tot moment de la política expansionista dels comtes i els bisbes d’Urgell En el moment de la seva majoria d’edat, el 1018-19, a la…

L’estructura social Repobladors La majoria de les terres aprisiades no són repoblades directament pel comte La venda de Masquefa 963 i de Queralt 976, la permuta de Pierola 1063, les cessions, al bisbe de Vic, de Calaf abans del 1015, Montbui, Saió i Tous 960 i la partió de Miralles Santa Maria de Miralles entre la mateixa seu episcopal i Ènnyec Bonfill 987 són una clara mostra de com, malgrat l’adquisició de Cabrera i Piera 1063-67, el comte cedeix el lloc al bisbe de Vic i a les famílies vicarials, que poden aportar un major potencial demogràfic Precisament, a partir de la meitat del segle…

L’estructura de les plantes i la captació de la llum Sota el sol equatorial, la selva plujosa, càlida i permanentment humida, produeix nous teixits vegetals amb més rapidesa que qualsevol altra comunitat terrestre Aquesta alta producció s’equilibra i es manté gràcies a la mort, ja que cada dia mor tant de teixit com se’n produeix i, en descompondre’s, la matèria que fou viva genera nutrients que permeten el nou creixement La selva plujosa és en equilibri dinàmic, i la seva taxa de reciclatge és vertiginosa comparada amb la d’altres formacions forestals de regions més eixutes o més fredes…

Es pot parlar d’unes pautes de vida quotidiana comunes a tots els habitants de Catalunya Què tenen en comú, per exemple, les vides del pagès del delta de l’Ebre, el cambrer del Raval de Barcelona, el pescador de Roses, la venedora de carn del mercat de Santa Caterina de Barcelona o la professora d’anglès de l’institut de Vic Aparentment, no tenen cap lligam ni connexió Es lleven a hores diferents, mengen a hores diferents, treballen en coses dissemblants i el seu lleure és diferent com podem dir que formen part d’una mateixa cultura Al llarg d’aquest text s’intentarà posar de manifest si…

Introducció Original de la butlla en pergamí adreçada pel papa Urbà II a Berenguer Sunifred de Lluçà, bisbe de Vic, per la qual es restaurava la dignitat metropolitana de Tarragona, conservat a l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona Mapa de l’arquebisbat de Tarragona, amb les variacions experimentades al llarg dels segles A Pladevall La restauració portada a terme a partir del 1091 per Berenguer Sunifred de Lluçà es reflectí més en l’àmbit jurídic que no pas en fets concrets, i l’arxidiòcesi només pogué ésser organitzada nominalment Amb tot, és…

Jocs i competicions de festa La festa, amb tots els components, símbols i funcions que li corresponen, té en el joc una de les seves expressions principals El joc com a manifestació eminentment social apareix en el marc de la festa mostrant com la comunitat, a través dels seus actors, es relaciona, conviu i sent aquest moment de celebració collectiva Tal com afirmava l’historiador holandès Johan Huizinga en l’obra Homo ludens “Entre la festa i el joc existeixen, per naturalesa de les coses, les més estretes relacions Descartar la vida ordinària, el to, encara que no necessàriament,…

La Caixa de Josep Garcia i Oliver 1863 Mataró, el 1863 Mataró al començament del segle XX postal de l’època Amb uns 17 000 habitants, Mataró era la segona ciutat de Catalunya el 1863 La indústria pren el relleu al comerç com a motor de creixement Amb uns 17 000 habitants, Mataró era la segona ciutat de Catalunya el 1863 El motor del seu creixement ha estat el comerç, fins que a mitjan segle XIX la indústria pren el relleu Les drassanes de Mataró han entrat en decadència, al mateix temps que la navegació a vela, que havia donat molt moviment al seu port i una gran tradició comercial als seus…

El procés històric de la protecció de les zones litorals La protecció de les zones humides i d’altres espais litorals, promoguda als seus inicis per la preocupació sorgida arran del reconeixement de la destrucció d’hàbitats com a principal causa de l’enrariment i de l’extinció d’algunes espècies, té una història tan llarga com la d’altres ambients naturals Un dels espais protegits més antics d’Europa, per exemple, és probablement el de les illes Farne, a la costa de Northumberland, al nord d’Anglaterra, la protecció de la fauna de les quals sembla que data del segle VII, quan sant Cutbert s’…

Frec a frec amb l’oceà Al medi intermareal, aquesta frontera llarga i estreta entre oceans i continents, s’intercalen ambients molt diferents, que es veuen afectats pel que passa a tots dos costats, tant a l’oceà com a la terra ferma, en grau diferent segons el tipus de costa En general l’impacte de l’oceà és més gran que el de terra ferma, i els seus efectes es fan sentir ininterrompudament per les oscillacions de les marees, el moviment de les ones, l’aspersió salina que produeixen les gotes diminutes que s’evaporen en trencar l’ona i els materials que remou En ocasió de tempestes i ciclons…

Què és l’escola L’escola constitueix per als infants i els joves la primera institució social externa al grup familiar amb la qual han de crear i mantenir una relació estable i duradora Es pot dir que durant molts anys la seva experiència social es concentra quasi exclusivament en l’ambient familiar i escolar No ens equivoquem, doncs, si afirmem que, fora de la família, per als infants i els joves, l’escola és la institució social més rellevant En realitat, la importància de la institució escolar depassa l’horitzó de l’estudiant En efecte, l’escola fa una de les funcions socials més…