Resultats de la cerca
Es mostren 814 resultats
Àtica
Divisió administrativa
Regió de Grècia Central que comprèn els actuals nomoí
de l’Àtica i del Pireu.
Envoltada per la Beòcia al nord, el golf de Corint a l’oest, el golf Sarònic al sud i la mar Egea a l’est En el paisatge es combinen el relleu del litoral amb les planes alluvials i les muntanyes com les serres de Citeró i Parnes al nord, el massís cristallí del Pentèlic al nord-est i altres serres calcàries al sud i a l’oest Els principals recursos econòmics són l’agricultura blat, oli d’oliva, vi, fruita i les mines de Làurion al sud plom, zinc, ferro De la primitiva població només són conservades algunes restes de l’edat de pedra i de bronze i algun…
orquestra
Música
En el teatre grec clàssic, estrada on ballava i cantava el cor, entre els espectadors i l’escenari.
En el teatre modern, part anterior de la platea situada sota l’escena, destinada als músics que cooperen en l’execució d’una òpera o d’un espectacle teatral El mot prové del llatí orchestra , i aquest, del grec orkhestra derivat d’ orkhéo , ’dansar’ Per als romans era el lloc que ocupaven els senadors, la part de la platea més propera a l’escenari Isidor de Sevilla segle VII la defineix com l’escenari mateix Caiguda en desús durant molt de temps, al segle XVII, amb la reivindicació del teatre clàssic que significà el naixement de l’òpera, la paraula es recuperà per a indicar el lloc que…
Arenós

Armes dels Arenós
Llinatge del País Valencià l’estirp del qual fou Eiximèn Peres d’Arenós, a qui Jaume I de Catalunya-Aragó concedí, el 1242, la baronia d’Arenós.
Els Tarassona, d’origen aragonès, apareixen a la primera meitat del segle XII a Tolosa de Llenguadoc amb d’altres cognoms aragonesos, com els Jaca o els Tudela, tots els quals pertanyien, sens dubte, al grup que partí amb els occitans quan aquests, després d’ajudar a la conquesta de la vall de l’Ebre, se’n tornaren al seu país La nissaga d’Eiximèn Peres d’Arenós tingué una marcada influència política Els fills d’Eiximèn Peres d’Arenós, Blai Eiximenis d’Arenós i Eiximèn d’Arenós acompanyaren Jaume I de Catalunya-Aragó en la seva visita a la frontera de Múrcia Eiximèn Peres d’…
Santa Maria d’Isona
Art romànic
Aquesta parròquia fou una possessió del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles S’ha conservat un document de l’any 973, considerat com a fals, de donació, per part del comte Borrell II i el seu germà Guifré a favor del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, de les esglésies fundades al terme del castell de Llordà i a la ciutat d’Isona Aquestes esglésies eren, segons F Udina, que estudià el document, Sant Sadurní del castell de Llordà, Santa Maria d’Isona i Sant Vicenç a Isona En l’acta de consagració de l’església de Sant Serni de Tavèrnoles del 1040, entre els béns amb què és dotà l’església…
Sant Cristòl de Montrog o de Taisson (Montgalhard)
Situació Les ruïnes de l’església de Sant Cristòl són situades a l’E, a 1,5 km en h’nia recta de Montgalhard, en un pendent a la riba esquerra del riu de Torgan Mapa IGN-2447 Situació Lat 42°54′44″ N - Long 2° 38′37″ E Es pot accedir a aquesta església, totalment abandonada, des de la carretera D-123, a l’altura de Montgalhard, on es poden veure les seves ruïnes a l’altra banda del riu de Torgan Història Una de les primeres mencions documentals del topònim Taisson consta en la butlla que el papa Gelasi II expedí l’any 1119 en favor del monestir de Santa Maria de la Grassa segons aquest…
Sant Pere dels Masos de Tamúrcia (Tremp)
Art romànic
Aquesta església depengué del monestir de Santa Maria d Alaó El cartoral d’Alaó ja reporta Tamureces en un instrument datat l’any 837 No s’hi troba cap altra menció sota aquest topònim, malgrat que el domini d’Alaó a la contrada és evident Tal vegada la primera notícia referent a aquesta esglesia alaonesa és la que es consigna en un instrument de vers el 983 en què Miró ordena als seus marmessors Adica i Caran At que, per al remei de la seva ànima, donin a la casa de Sant Pere, Santa Maria i Sant Climent una terra que tenia a l’apèndix del castell d’Orrit D’altra banda, sembla que els Masos…
Blanqueig, tintoreria, aprestos i acabament
a filatura i el tissatge El fil o la peça teixida han de rebre un tractament que els doni les característiques que se’n demanen, abans d’entrar en l’etapa de confecció Són tractaments ben diversos en els quals la mecànica i la química tenen un paper essencial Són procediments aplicables a totes les fibres tèxtils Durant la segona meitat del segle XIX es va anar fixant a Catalunya una especialització industrial tèxtil al voltant del blanqueig, l’estampació, el tint i l’aprest del fil o dels teixits Són operacions molt diverses i algunes molt complexes Les indústries que les realitzen es…
Amelia Mary Earhart

Amelia Mary Earhart (1928)
© Pacific Aviation Museum Pearl Harbor
Aeronàutica
Aviadora nord-americana.
Treballà com a infermera militar i com a assistent social els anys de la Primera Guerra Mundial, i més tard cursà estudis de medicina, inacabats El 1920, un viatge casual com a passatgera decidí la seva vocació d’aviadora, professió durant l’època reservada, amb algunes excepcions, als homes Treballà per a finançar-se les classes de pilot, l’obtenció de la llicència i la compra d’un avió, que adquirí el 1921 i amb el qual baté el rècord femení d’altura 4300 m Per pressions familiars, el 1924 vengué l’avió i tornà a ocupacions convencionals Tanmateix, el 1928 completà, com a copilot, un vol…
Grup de Treball
Nom sota el qual un grup d’artistes catalans de disciplines diverses dugueren a terme i signaren els seus treballs entre el 1973 i el 1975.
La seva aparició significà un punt d’inflexió en el marc cultural català, d’una banda pel seu treball com a collectiu i, de l’altra, per l’interès del grup per allunyar-se de les pràctiques artístiques convencionals i inserir-se en un corrent crític que cercava una funció social per a l’art Nascut en un escenari marcat per la inestabilitat política dels darrers anys de la dictadura franquista, el collectiu, tot i ésser considerat dins les tendències de l’art conceptual europeu del moment, tingué unes característiques específiques Els artistes que en formaren part en algun moment no …
Sant Pere dels Forcats
Art romànic
És l’església parroquial del poble homònim, situat al pla de la Perxa Des de la darreria del segle IX, aquest temple fou possessió de l’abadia de Sant Miquel de Cuixà, segons consta en l’escriptura de donació que feren, l’any 877, la comtessa Ermessenda, vídua del comte Sunifred I d’Urgell-Cerdanya, els seus fills, Guifré, Radulf i Miró, i la comtessa Quíxol muller de Miró Consta, segons el document, que entre d’altres béns li cediren l’església de Sant Pere amb els delmes, les primícies i totes les oblacions que li pertanyien “ Et in portu Inforcatos donamus ipsam ecclesiam Sancti Petri cum…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina