Resultats de la cerca
Es mostren 760 resultats
Carles Borromeu
Cristianisme
Arquebisbe de Milà (1560-84) i cardenal (1560).
Treballà per la prossecució del concili tridentí i figurà entre els primers executors del concili Dirigí la Contrareforma a Suïssa i reformà la seva diòcesi fundant collegis i seminaris Ordenà la creació de les primeres escoles parroquials d’Europa Malgrat la seva actitud de severitat i d’austeritat, fou molt popular, particularment després de la pesta del 1576 En diverses ocasions topà amb el virrei hispànic Escriví nombrosos sermons i instruccions Fou canonitzat el 1610, i és venerat als Països Catalans La seva festa se celebra el 4 de novembre
puça

Puça comuna
Katja ZSM (cc-by-sa-3.0)
Entomologia
Nom genèric de diverses espècies d’insectes de l’ordre dels sifonàpters, de petites dimensions (fins a 6 mm), cos comprimit, sense ales, amb aparell bucal picador-xuclador i potes llargues que els serveixen per a saltar.
Viuen com a ectoparàsits temporals dels vertebrats homeoterms ocells i mamífers, dels quals xuclen la sang Totes les espècies més de 1500 són holometàboles i ovípares les larves són àpodes i moltes són portadores de gèrmens de malalties infeccioses La picada de la puça comuna Pulex irritans pot transmetre a l’home diversos paràsits, sobretot bacteris salmonelles, estafilococs, rickèttsies, etc, cucs paràsits cestodes, nematodes i protozous L’espècie Xenopsylla cheopis és el principal agent transmissor de la pesta bubònica transmesa també per la puça comuna, que en alguns llocs…
flagel·lant
Cristianisme
Adepte als moviments religiosos o a les confraternitats que practicaven la flagel·lació com a mitjà de mortificació o de penitència; deixuplinant.
Hi hagué grups de flagellants a la baixa edat mitjana, sobretot entre els moviments joaquimistes o apocalíptics A Catalunya, al s XIII, practicaven la flagellació normativa els frares de la penitència de Jesucrist o frares del sac de Barcelona i de Perpinyà, refosos aviat en el moviment augustinià L’Església condemnà els moviments de flagellants originats en la Pesta Negra del 1348 A la fi del s XIV encara hi hagué condemnes de flagellants a Aragó, a Turíngia i a la Baixa Saxònia Aquest costum es conservà en algunes processons de setmana santa fins a èpoques modernes
Sant Nicolau de la Seu d’Urgell
L’església de Sant Nicolau era situada, sembla, a l’actual emplaçament de can Trilla Al seu voltant es formà, al segle XIII, la vila nova o pobla de Capdevila, que al XIV era extramurs Les primeres notícies documentals que es coneixen d’aquesta església són dels anys 1312 i 1314 en què fou visitada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona En aquell moment l’església tenia adscrit el cementiri on eren sepultats els pobres “ ubi pauperes sepelientus ” L’església apareix també en els testaments estudiats de l’any de la pesta del 1348, com a beneficiària de diversos llegats
diarrea
Patologia humana
Evacuació repetida en un mateix dia de femta de consistència fluida, sovint líquida.
La diarrea no és una malaltia, sinó un símptoma que tradueix l’acceleració del trànsit del contingut intestinal al llarg del budell prim i del budell gros o solament d’aquest darrer L’examen de la femta mostra les restes alimentàries que no han estat digerides ni assimilades completament i, segons llur composició, semblant a la que hom troba en una determinada zona del budell, pot ésser determinat el lloc del seu inici La diarrea pot ésser aguda o crònica i presentar-se bé com a únic símptoma d’una malaltia local o general o bé acompanyada d’uns altres símptomes, com ara borborigmes, còlics,…
Randazzo
Nom amb què són coneguts Joan de Sicília, fill del rei Frederic II, pel fet d’haver rebut el marquesat de Randazzo, i els seus fills.
Mort Frederic II per la Pesta Negra —1348—, deixà els seus fills, que eren infants, sota la tutela de Blasco de Alagón, comte de Mistretta Frederic de Randazzo Frederic I d'Atenes , que el succeí en el marquesat, Elionor de Randazzo morta després del 1369, muller de Guillem de Peralta i Sclafani , comte de Caltabellotta, a qui aportà en dot el comtat de Caltanissetta, i Constança de Randazzo nascuda vers el 1347, a la qual vers el 1369 —en un intent de reconciliar els francs amb els catalans— hom intentà, sense resultat, de casar amb Gualter III d’Enghien, que es titulava duc d’…
Guillem de Claramunt
Història
Cavaller.
Havia militat en el partit dels Montcada i en el dels aragonesos contraris a Jaume I en les guerres civils que l’enfrontaren als Cardona Sotmès al rei, assistí amb aquest, a Tarragona, al dinar que donà Pere Martell on hom decidí la conquesta de Mallorca Abans de partir a l’expedició, féu testament a favor de Santes Creus, a mans de l’abat Bernat Calbó Aconsellà alguna de les accions bèlliques que dugueren els catalans a la victòria Conquerida l’illa rebé del rei un lot de 205 cavalleries Morí per pasqua del 1230, víctima d’una pesta que delmà les tropes catalanes Fou enterrat a…
Rafael Cotoner i d’Olesa
Història
Gran mestre de l’orde de Sant Joan, a Malta (1660-63).
Fill de Marc Antoni Cotoner i de Santmartí, el 1608 ingressà a l’orde, del qual fou comanador 1631, castellà de Malta 1640-42, capità de la galera de Sant Llorenç 1642-44, batlliu de Mallorca i, finalment, elegit gran mestre 1660 en el moment de la represa de les operacions venecianes per a l’alliberament de Càndia del poder turc Féu restaurar i pintar l’església prioral de Sant Joan per l’artista calabrès Mattia Preti, i amplià la Sacra Infermeria Morí de pesta, i li fou erigit un magnífic mausoleu a la capella de la llengua d’Aragó, a Malta El succeí en el càrrec el seu germà…
Blanquina Marc i Almenara
Història
Judaisme
Judaïtzant.
De família conversa, el 1487 s’hagué de presentar al tribunal de la inquisició de València En casar-se, el 1491, amb el mercader convers Lluís Vives i Valeriola, hagué de tornar a abjurar davant el Sant Ofici El matrimoni continuà les pràctiques jueves —tenien una sinagoga a casa seva, on el 1500 el marit fou detingut per primera vegada— Morí de pesta, amb una filla seva El 1524 el marit fou cremat per sentència inquisitorial, i en 1528-29 l’inquisidor de València Arnau Albertí féu un procés contra ella Mare del filòsof Joan Lluís Vives, aquest l’alludí afectuosament en la seva…
Èdip rei
Tragèdia de Sòfocles, representada abans del 425 aC, prototip de l’obra tràgica.
A Tebes, homes i animals moren, i l’oracle dèlfic diu que, per aturar la pesta, cal punir l’assassí de Lai Tirèsies i Jocasta obren i nuen la intriga del drama, fins que el poeta resol de presentar Èdip com l’assassí i l’incestuós Jocasta se suïcida, i Èdip s’eixorba Fatalitat, llibertat i desesperació són conceptes sublimats per la religiosa resignació de la víctima Homer indica que Èdip continuà governant Tebes, mentre que, segons Sòfocles, se n'anà a l’Àtica acompanyat d’Antígona, on morí L’obra ha tingut diverses traduccions catalanes entre les quals es destaca la de Carles…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina