Resultats de la cerca

Fill d’una família de comerciants perpinyanesos Carmelità, el 1379 era provincial de l’orde a Nàpols El papa Climent VII el nomenà bisbe d’Elna el 1384, però no prengué possessió de la diòcesi fins el 1387 Passà una bona part del seu episcopat en legacions diplomàtiques el 1390 gestionà el casament de Violant d’Aragó amb Lluís II, duc d’Anjou i rei de Sicília i a partir del 1395 en diferents legacions del papa Benet XIII, del qual fou un fervent partidari Intentà reformar el capítol canonical de Sant Joan de Perpinyà, però no hi reeixí Tingué problemes amb el rei Martí I pel fet…

Les relacions entre el Punt i els egipcis, interessats en els seus productes exòtics mones, pells de pantera, diverses classes de fustes, etc i, sobretot, en la mirra, daten del Regne Antic ~2686-2181 aC A partir de la dinastia VI ~2345-2181 aC, els contactes amb el Punt semblen haver estat ja regulars Durant el Regne Mitjà 2040-1786 hi ha documentades tres expedicions, organitzades per Mentuhotep III, Ammenemhat II i Sesostris II A començament del Regne Nou 1567-1085 Hatšepsut hi envià una gran expedició 1496 o 1495 aC, descrita amb molt de detall en els relleus del seu temple de Day al-…

Després d’uns quants anys d’obscuritat s XV-XVII a causa de la conquesta otomana 1461, aquesta família, emparentada amb els boiars romanesos, tornà a tenir importància política amb Aléxandros Ypsilantis Constantinoble 1726 — 1805, gospodar de Valàquia 1774-82 i 1796-97 i de Moldàvia 1786-88 Home d’una gran cultura, es caracteritzà per una gran activitat reformadora El seu fill, Constantinos Ypsilantis Constantinoble 1760 — Kíev 1816, participà en els moviments nacionals per a l’alliberament dels grecs del jou otomà, i hagué d’exiliar-se a Viena Després d’haver obtingut el perdó del soldà, fou…

És la culminació d’un bloc de materials volcànics andesita terciària allòctons correguts damunt sediments juràssics decapitats La seva forma cònica li dóna aparença de volcà El formen dos pics units per una cresta d’un km de llargària, amb un vessant nord que davalla suaument i un salt de 3000 m al vessant sud La neu, escombrada del cim per les fortes ventades, s’acumula als flancs i alimenta glaceres El límit inferior de la neu es troba a la solana nord, als 6000 m i als 4600 m a l’obaga sud, més humida Les aigües d’ablació de les glaceres engrosseixen el sistema del riu…

Un document del segle XI sense data, possiblement de l’any 1004 per la signatura del seu notari, parla d’una donació de terres i vinyes que fan Ermengol, la seva muller Ermessenda i la seva germana Glària, al servei de Sant Vicenç i Sant Marçal, cenobi del comtat de Berga situat a l’apèndix de Malanyeu, al lloc dit el Villar Donamus in servicio Sti Vicencii martiris, et Sti Marcialis pecia una de vinea francha, et alias de terra ad praescripto Caenobio et est in comitatu Bergitano in appendicio de Mallaneti in locum quem vocant Villar El lloc de Villar és esmentat ja en la documentació del…

Fou professor de química orgànica al Collège de France 1861-1907 i a la facultat de farmàcia de París 1859-61 Elegit senador vitalici el 1881, fou ministre d’instrucció pública 1886-87 i d’afers estrangers 1895-96 Treballà en gairebé totes les branques de la química i, en algunes, hi féu aportacions fonamentals Obtingué l’esterificació de la glicerina, cosa que hom pot considerar un dels primers assaigs fets per sintetitzar productes naturals Reeixí en la síntesi de diversos alcohols i de l’acetilè, i, a partir d’aquest darrer, en la d’una sèrie de productes naturals, i contribuí…

El 1559 fou reconegut pel seu germà Felip II de Castella Nomenat capità general de la Mediterrània 1568, lluità contra turcs i berbers sota la vigilància del seu conseller Lluís de Requesens El 1569 reeixí a sotmetre la revolta dels moriscs a Las Alpujarras Designat per Pius V per a comandar l’esquadra de la Santa Lliga, destruí, igualment sota el directe assessorament del seu tinent general Lluís de Requesens, la flota turca a Lepant 1571 ocupà després, efímerament, Tunis 1573 i Bizerta 1574 Fou virrei de Nàpols 1575-76 i, a la mort de Lluís de Requesens, succeí aquest com a…

Baró de l’Aulne Després d’una formació eclesiàstica, rebé la influència dels fisiòcrates fisiocràcia i esdevingué funcionari de l’administració francesa durant els regnats de Lluís XV i Lluís XVI Intendent de Llemotges 1761-74, dugué a terme una excellent administració Fou, successivament, ministre de marina, inspector general de finances i comerç i comissari d’obres públiques 1774-76 La seva gestió, bé que força ben orientada, no reeixí, a causa de l’oposició dels seus nombrosos enemics Home zelós, molt capaç i amb una àmplia cultura, intentà de dur a terme una reforma liberal…

El seu òrgan d’expressió fou el butlletí Acció Valenciana S'esforçà a construir una obra cultural catalana al País Valencià, amb un nivell intellectual responsable En aquest sentit els seus membres —en gran part, erudits, escriptors i joves professors Emili Gómez i Nadal, Felip Mateu i Llopis, Manuel Sanchis i Guarner, Antoni Igual i Úbeda, Joan Beneyto i de Calatayud, Francesc Carreres i Pérez— començaren una tasca cultural de nivell molt superior a la realitzada, fins aleshores, en la història del País Valencià, des de la Renaixença Afirmà d’una manera constant i rotunda la catalanitat del…

Segon fill del rei Joan I d’Anglaterra, el 1225 fou creat comte de Cornualla confirmat el 1227 i de Poitou nominal pel seu germà Enric III Participà en l’intent de croada dels germans Montfort i comandà la petita tropa anglesa que arribà a Terra Santa 1240-42 El 1243 es casà en segones noces amb Sança de Provença Fou regent d’Anglaterra 1253-54, en absència del seu germà Es negà a acceptar la corona de Sicília que li oferí el papa Innocenci IV 1252-53, però acceptà la candidatura imperial 1256 i fou elegit rei dels Romans i coronat com a tal a Aquisgrà el 1257 Amb el suborn reeixí…