Resultats de la cerca

Existia ja el 1060 El 1225 se li uní un hospital creat al raval o vilanova de Vilafranca, regit per donats d’ambdós sexes El 1242 l’església de SantPere i l’hospital foren units al priorat canonical de Cornellà de Conflent, amb l’obligació de servir-lo i tenir-hi alguns canonges El superior de la casa rebé el nom de paborde de SantPere, i era un membre de la comunitat de Cornellà Després de la secularització 1592 continuà essent una dependència teòrica de la collegiata de Cornellà L’església, romànica, fou restaurada el 1627 Es feren…

Aquesta ermita avui desapareguda era situada al coll de Baduell o d’Armentera, sobre el camí de Caldes a Granollers El nom inicial amb què fou coneguda és Sant Miquel dels Martres al segle XIV, però, ja la trobem també amb el nom de Sant Miquel de Baduell El primer esment documental és de l’any 1126, quan el monestir de Sant Pau del Camp adquirí l’alou dels Martres que li havia estat empenyorat el 1100 Així com en la descripció de l’alou feta quan s’empenyorà no consta la capella, en canvi en la que es féu quan es comprà hi llegim “est autem iam prelibatum alodium ecclesiam Sancti Michaelis…

L’única notícia que en tenim és el contracte que signà el 1345 amb els canonges de la catedral barcelonina, Guillem de Torrelles i Ferrer Peiró, a instància del bisbe Ferrer d’Abella És el primer contracte explícit, ben documentat i en català, que parla de la presència habitual d’un gran instrument al temple catedralici, l’orgue gòtic de Berenguer Desplà, construït el 1317, que Ferrandiç restaurà i amplià Per la seva descripció, molt detallada, se sap, entre altres coses, que el primer do tenia entre set i vint fileres de tubs, que "la caxa dels dits òrguens serà de bona e bela e secha fusta…

Nebot de l’orguener Josep Cavaillé ~1700 - , el 1760 treballà a Santa Maria de la Real, a Perpinyà El 1762 s’establí a Barcelona, on construí l’orgue de Santa Caterina 1765 i es casà amb Maria Francesca Coll el 1767 Romangué a Barcelona fins el 1770, any en què retornà a Tolosa Durant aquest període, entre altres tasques, acabà l’orgue de Montreal Gèrs el 1785 amb el seu fill Domènec, i en esclatar la Revolució Francesa tornà a Barcelona amb la família Pare i fill feren l’orgue nou de la collegiata de Puigcerdà 1790, i repararen el de Santa Maria del Mar de Barcelona 1797 Restaurà els de les…

Fill de Domènec Xarrié i Mirambell , al costat del qual es formà Amplià estudis a Madrid, Roma i Suïssa Fou tècnic excedent dels Museus Municipals d’Art de Barcelona 1960-74 i professor de restauració a la facultat de belles arts de la Universitat de Barcelona 1969-86 i dels cursos de restauració de pintura mural de Sant Cugat del Vallès 1972-76 Des del 1978 fou consultor de la UNESCO per als països de l’Amèrica del Sud Brasil, Mèxic, Costa Rica, República Dominicana i des del 1981 dirigí el Centre de Conservació i Restauració de Béns Culturals Mobles del Servei de Museus de la Generalitat de…

Fou creat per Carles V el 1522 per tal de dirigir els afers internacionals i els interns supranacionals Era presidit pel monarca, i tots els nomenaments eren fets per designació reial Carles V hi inclogué alguns consellers flamencs A diferència d’altres consells, hi predominà sempre l’aristocràcia, bé que tots els membres solien tenir experiència política o administrativa Amb Felip II els seus poders foren molt limitats, i les reunions, molt irregulars, però amb els seus successors formulà una bona part de la política de la corona, que els reis solien acceptar Al segle XVII foren creats uns…

Fou fundat el 1483 amb jurisdicció sobre tots els tribunals inquisitorials de les corones de Castella i de Catalunya-Aragó, i entre el 1580 i el 1640, a Portugal Era presidit per l’inquisidor general i compost per sis consellers, dos dels quals havien de pertànyer al Consell de Castella des del 1616 un conseller havia d’ésser dominic Diversos funcionaris dos secretaris, un algutzir major, un receptor, etc el completaven S'ocupava de la gestió financera de la inquisició i de l’administrativa dels seus béns propis i dels procedents de les confiscacions penals, però no intervenia en els afers…

Estudià al seminari de Tarassona, on fou ordenat 1914 i on fou canonge i professor de Sagrada Escriptura Bisbe auxiliar del cardenal Gomà, a Toledo 1936, hi restaurà el culte mossàrab El 1943 succeí, a Barcelona, l’administrador apostòlic Miguel de los Santos Díaz de Gómara Sota el seu pontificat se celebraren congressos diocesans catequístic, litúrgic, d’Acció Catòlica, etc i, sobretot, un Congrés Eucarístic Internacional 1952, fruit del qual fou la construcció d’un barri d’obra social anomenat les Cases del Congrés El 1964 fou nomenat arquebisbe-bisbe, en adquirir la diòcesi de Barcelona…

Comandant del cos d’enginyers al Principat 1749, esdevingué comandant i inspector general del cos d’enginyers a Madrid 1766 Realitzà diverses obres a Catalunya reformà i engrandí 1751 el castell de Montjuïc de Barcelona i intervingué 1751 en el projecte de la capella de la Universitat de Cervera projectà i dirigí des del 1752 la construcció del castell de Sant Ferran Figueres, que a la seva mort fou assumida pel seu fill Pedro Martín Cermeño També projectà 1756 la construcció d’un baluard entre el portal de l’Àngel i els Tallers a Barcelona La seva obra més important fou el projecte…

Intervingué com a escrivà Bernat Metge, a qui fou degut probablement el nom de Bellesguard El rei hi celebrà les noces amb Margarida de Prades 1409, beneïdes pel papa Benet XIII, i la convertí en la seva residència d’estiu Mort el rei Martí, Bellesguard inicià la decadència, bé que continuà com a possessió reial, fins que fou lliurada a mans particulars 1422 Antoni Gaudí  en convertí les ruïnes en una residència privada 1900-09, que no conserva gairebé cap rastre de l’obra antiga Tanmateix, Gaudí hi introduí alguns elements del gòtic inspirats en l’original i restaurà les restes…