Resultats de la cerca
Es mostren 1097 resultats
Torre Pallaresa (Santa Coloma de Gramenet)
Art romànic
Aquesta torre fou coneguda com a Mas Nou de Carcerenya, atesa la seva situació en la vall que duu aquest nom Les primeres referències documentals d’aquesta vall són de l’any 1012, i al llarg de tot el segle XII apareixen documentats topònims similars El 1342 Guillem de Carcerenya féu un establiment a Bernat Vidal sobre unes terres del Mas Nou de Carcerenya L’any 1399 aquest mas passà a poder de Margarida, esposa de Jaume Pallarès, i esdevingué aleshores la casa d’estiueig d’aquesta família barcelonina Els Pallarès gaudiren d’aquesta possessió al llarg de 120 anys El 1520, Elisabet, vídua de…
Sant Julian de las Albas (Felhuns)
Situació Petit edifici romànic de planta rectangular sense santuari diferenciat, amb la porta a migdia, mirant al mas de Las Albas J A Adell Extrem de llevant de l’església, amb l’absis carrat, on es mostra l’irregular aparell rústec que forma el seu parament, únicament amb carreus ben tallats a les cantonades ECSA - A Roura Aquesta església es troba al costat de la masia de Las Albas, a la riba esquerra de la Matassa, prop de la confluència amb l’Adasig Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 45′17″ N - Long 2° 29′47″ E La masia de Las Albas és al costat de la carretera D-619, poc abans del trencall…
Torre de Rufea (Lleida)
Art romànic
Situació Part inferior d’aquesta antiga torre medieval, refeta en època posterior ECSA-JI Rodríguez Els vestigis d’aquesta antiga torre s’emplacen prop de la ciutat de Lleida, vers el SW, sobre un esperó que domina la carretera N-II Mapa 32-15 388 Situació 31TCG004084 Per a arribar-hi des de Lleida cal seguir la carretera N-II en direcció a Alcarràs, i un cop fet un recorregut d’1 km ja es veu a mà esquerra de la carretera un tossal on hi ha les ruïnes d’aquesta torre Torre Es tracta d’una construcció de planta gairebé quadrada, de 10 m × 11 m, a la qual es van afegir sengles…
Serraïma
Caseria
Caseria disseminada del municipi de Sallent (Bages), al sector E del terme.
Situada al gran altiplà de llevant del terme de Sallent, entre el riu de Cornet i la Riera Gavarresa i solcat profundament pels torrents que davallen cap al Llobregat El Montcogul —el cim més alt del terme de Sallent i del sector central del Bages— presideix l’espaiós conjunt Tot aquest territori, situat dintre els límits del castell de Sallent, des del principi del segle XI, passà a ser propietat del monestir de Sant Benet de Bages principalment, i també dels de l’Estany, Serrateix i la Portella SantPere i Sant Martí formaren sengles…
Sant Jaume d’Entença (Benavarri)
Art romànic
Situació Absis de l’església, la façana primitiva del qual està en part recoberta per un mur poligonal ECSA - JAAdell L’església de Sant Jaume centra la caseria d’Entença, situada a l’esquerra del riu de Queixigar, poc abans de la seva confluència amb el Guart Mapa 32-12 289 Situació 31TBG978605 L’accés a Entença es realitza per la carretera local de Calladrons que s’agafa a la N-230, a mà dreta, poc abans d’arribar a Benavarri S’ha de seguir aquesta carretera fins a Siscar poc després creua el riu per un pont construït fa ben poc temps i arriba finalment a la caseria d’Entença JAA-JBP…
Castell de Subirats
Art romànic
Situació Vista aèria de les ruïnes del castell, un dels més antics de la comarca, i del santuari de la Font Santa, antiga capella castellera, a primer terme ECSA - J Todó Situat al cim d’un turó, al vessant de la muntanya, damunt la plana de Sant Sadurní d’Anoia Mapa 35-16419 Situació 31TDF014857 De la carretera que va de Sant Sadurní d’Anoia a l’Ordal surt, a mà esquerra, abans d’arribar als Casots, una carretera asfaltada que hi porta JBM Història Subirats és un dels castells més antics del Penedès De fet, és el primer castell de la comarca documentat històricament L’any 917…
música del monestir de Santo Domingo de Silos
Música
Música desenvolupada al monestir benedictí de Santo Domingo de Silos (Castella i Lleó).
Fou fundat a mitjan segle X pel comte Fernán González i renovat per l’abat Domingo Manso, monjo de San Millán de la Cogolla m1073 Santo Domingo centrà les seves tasques en la litúrgia i el conreu de l’espiritualitat, tot impulsant l’activitat del seu escriptori D’aquest monestir procedeixen gran part dels manuscrits litúrgics del ritu hispanomossàrab que s’han conservat, entre els quals destaquen tres libri mistici del segle X British Library, Add Mss 30844-30846, un antifonari fragmentari del segle XI British Library, Add Ms 11695 i un himnari del mateix segle British Library, Add Ms 30851…
Sant Martí de Ginestar
Art romànic
Situació Vestigis de l’antiga església parroquial, ara convertida en magatzem ECSA - J Colomé Aquesta església fou l’antic temple parroquial Ara, desafectada i convertida en un magatzem, és situada dins el nucli de la població Mapa 32-18 471 Situació 31TCF012463 La vila de Ginestar és situada a la riba esquerra de l’Ebre, davant mateix de Miravet Hi passa la carretera C-230 Història Es coneix ben poc d’aquesta església, que va pertànyer a l’orde del Temple i després a l’orde de l’Hospital, dins la batllia o comanda de Miravet Els primers esments segurs del lloc de Ginestar són del final del…
Sant Salvador d’Irgo de Tor (el Pont de Suert)
Art romànic
Situació Façana de migdia d’aquesta capella, a la part baixa de la qual és visible l’aparell romànic ECSA - JA Adell El petit santuari de Sant Salvador es troba aïllat a l’extrem d’un esperó muntanyós, a uns 500 m al S del poble d’Irgo de Tor Mapa 32-10 213 Situació 31TCH166009 Mig quilòmetre abans d’arribar al poble d’Irgo de Tor, venint d’Igüerri, ja es veu a mà esquerra de la carretera l’esglesiola de Sant Salvador JAA Història Hom desconeix qualsevol notícia referent al passat medieval d’aquesta església, en la qual se celebra cada any un aplec el dia 25 de març MLIR Església És un…
bantú
Lingüística i sociolingüística
Grup molt homogeni de llengües africanes parlades al sud de l’equador.
El terme bantú fou introduït per WHI Bleek l’any 1858 i significa ‘gent’ en protobantú El bantú havia estat classificat tradicionalment com a família independent tot i que se suposava la seva relació amb les llengües anomenades sudàniques JH Greenberg l’inclou com a subgrup del grup benuecongolès La classificació interna del grup ha estat molt discutida i encara no ha estat assolit cap resultat definitiu CM Doke i M Guthrie proposen sengles classificacions en vuit zones, però la tendència actual és la classificació en dos grups un format per les llengües parlades al Camerun i la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina