Resultats de la cerca
Es mostren 239 resultats
Banco de Santander
Entitat bancària constituïda el 1857 a Santander i reconstituïda el 1875 amb el mateix nom, en passar l’anterior societat a ésser integrada pel Banco de España i perdre el privilegi d’emissió.
Es mantingué com a entitat local fins després de la Guerra Civil Espanyola, en què començà una forta expansió impulsada per la família Botín, que ha ocupat des d’aleshores els primers càrrecs executius de l’entitat La base del seu creixement fou la d’un banc comercial, però prenent al mateix temps participacions en empreses industrials i de serveis El banc obrí la primera oficina a Barcelona el 1951 i creà una àmplia xarxa d’agències urbanes per tot Catalunya, on també absorbí el Banc de Mataró 1967, el Banc de Foment de Girona 1967, la Banca Industrial de Barcelona 1970 i la Banca Jover 1978…
Pere Aragonès i Garcia

Pere Aragonès i Garcia
ERC
Política
Polític.
Llicenciat en dret per la Universitat Oberta de Catalunya i màster en història econòmica per la Universitat de Barcelona, amplià estudis en polítiques públiques per al desenvolupament econòmic a la Harvard Kennedy School of Government Ha treballat en un despatx d’advocats especialitzat en assessorament a empreses i a administracions públiques Militant de les Joventuts d’ Esquerra Republicana de Catalunya des del 1998, en fou portaveu nacional del 2003 al 2007 Membre de l’executiva d’ERC del 2003 al 2010 i des del 2015, fou regidor de l’Ajuntament de Pineda de Mar 2011-18 i diputat al…
Ordinacions per a la reparació i la reconstrucció de les muralles de Vic
Art gòtic
Data 27 i 30 d’octubre de 1368 El comissari reial Ramon de Planella, amb els representants de les dues partides de la ciutat, pacten la restauració i la refecció total de les muralles de la ciutat de Vic “En nom de Déu Divendres a XXVII d’octubre de l’any de la nativitat de nostre Senyor MCCCLXVIII, l’honrat mossèn Ramon de Planela, cavaler e conseyller del senyor rey e per el comissari deputat a les coses devayl escrites, e los honrats en G ça Sala, procurador, e Bernat Esquerigues, regent la batlia de la partida sobirana de la dita ciutat, comissaris a açò digueren solament deputats, ab en…
Torre Gironella (Girona)
Art romànic
Juntament amb els castells de Sobreporta i de Cabrera —aquest últim també conegut com de Requesens i de Girona— formava part del conjunt defensiu de la ciutat de Girona La ciutat fortificada depenia dels comtes de Barcelona així, tot al llarg de la segona meitat del segle XI les notícies reiterades sobre la ciutat anaven lligades als juraments de fidelitat prestats pels successius vescomtes Tanmateix, la primera menció, del 1056, es refereix a la donació que el comte Ramon Berenguer I féu a la comtessa Almodis amb motiu de les seves esposalles i que deia així “Per hanc scripturam donacionis…
Elsa Artadi i Vila

Elsa Artadi
CDC
Política
Economista i política.
Llicenciada en economia per la Universitat Pompeu Fabra 1998, on cursà un màster 2000, aquest any anà als Estats Units i, després d’obtenir un màster, es doctorà per la Universitat de Harvard 2006 La seva trajectòria acadèmica comprèn, entre d’altres, la participació com a assessora i experta en diversos organismes i institucions, entre els quals hi ha el Fòrum Econòmic Mundial 2003-04, el Banc Mundial 2008-09 i el comitè científic de l’Associació Econòmica Europea 2009-10 En l’àmbit docent ha estat professora visitant a les universitats de Fudan, Xangai 2007, Pompeu Fabra 2009-10 i al…
Torre de Madaloc (Portvendres)
Art romànic
Situació Fortificació del final del segle XIII situada en un alterós puig que domina la costa ECSA - Jamin La torre de Madaloc és edificada al cim d’un puig 656 m d’altitud, al límit sud-oest del territori de Portvendres, en un magnífic mirador damunt la costa Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 29’ 33,6” N - Long 3° 4’ 32,4” E Hom hi arriba, partint de Portvendres, per la carretera D-86 i, a partir del coll de Molló, per la carretera anomenada “Circuit des Crêtes” PP Història El topònim del lloc figura esmentat el 981 com a pogium Madalanco puig de Madaloc, per bé que la primera menció trobada d’…
Meritxell Serret i Aleu

Meritxell Serret i Aleu
Govern de Catalunya / Jordi Bedmar
Política
Política.
Llicenciada en ciències polítiques i de l’administració per la Universitat Autònoma de Barcelona, posteriorment cursà un postgrau en direcció general a la Universitat Oberta de Catalunya En 1997-2006 treballà al sindicat Unió de Pagesos i posteriorment dirigí l’organització del sector càrnic Provedella 2006-07, i ha estat coordinadora tècnica de la Fundació Món Rural Militant d’ Esquerra Republicana de Catalunya , n’ha estat regidora a l’ajuntament del seu municipi, i ha estat també coordinadora d’incidència política a l’ Assemblea Nacional Catalana El gener del 2016 fou designada…
Gonzalo Boye Tuset
Advocat xilè de nacionalitat xilena i espanyola.
Descendent de catalans per part de mare i de pare alemany, estudià ciències polítiques i economia a la Universitat de Heidelberg L’any 1987 s’establí a l’Estat espanyol, on obrí amb altres socis una consultoria El 1996 fou condemnat a 14 anys de presó per collaboració amb ETA en el segrest dels empresaris Emiliano Revilla i Diego Colón de Carvajal, participació que ell sempre negà, així com també diversos dels involucrats en els fets Durant els anys de condemna aixecada el 2002, cursà la carrera de dret, en la qual es llicencià per la Universidad Nacional de Educación a Distancia UNED…
premi Carles Rahola
Premi d’assaig en llengua catalana que atorga anualment a Girona, des del 1980, la Fundació Prudenci Bertrana.
Forma part dels Premis Literaris de Girona Relació de guardonats Any Obra i autor 1980 Entre la ploma i el fusell , de Miquel Berga 1981 desert 1982 Assaig d’ètica , de Josep Maria Terricabras 1983 desert 1984 Memòria d’un apassionat , de Joan Julià, i Martí Luter , de Joan Busquets 1985 desert 1986 L’evolució del pensament periodístic a Catalunya , de Josep Maria Casasús i Guri 1987 desert 1988 desert 1989 Els catalans de Churchill , de Daniel Arasa i Favà 1990 Ocèanides, una constant del pensament orsià , de Mercè Rius 1991 La raó moral de Joan Fuster Notes per a una lectura , d’Antoni…
Tsunami Democràtic
Organització per la independència de Catalunya que actua de manera descentralitzada i anònima a través de les xarxes socials.
L’expressió tsunami democràtic la utilitzà per primera vegada el 2014 l’aleshores líder de la CUP David Fernàndez per a referir-se a la Consulta del 9 de novembre Posteriorment la usaren també líders de l’independentisme, com Jordi Turull i Jordi Cuixart, amb relació al Referèndum de l’1 d’octubre de 2017 Es donà a conèixer públicament el 2 de setembre de 2019 presentant-se com una campanya sota el lema “Canviem l’estat de les coses”, i rebé el suport de destacats representants de l’independentisme, entre els quals els del president de la Generalitat Quim Torra i el president de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina