Resultats de la cerca
Es mostren 287 resultats
història de la literatura
Historiografia catalana
No es pot parlar amb propietat d’història de la literatura catalana abans de la Historia de la lengua y de la literatura catalana de Magí Pers i Ramona, publicada el 1857.
Desenvolupament enciclopèdic Aquesta fou la primera obra confegida amb la voluntat de construir un panorama coherent dels textos d’ambició artística escrits en català, des del naixement de la llengua, ja que l’interès per la història de la literatura, fonamentada en la tríada llengua, literatura i esperit, aparegué associat al nou fervor que desvetllaren les llengües nacionals en el context cultural de l’historicisme romàntic Abans de la Renaixença Els testimonis crítics més antics, que aparegueren al s XV, foren valoracions de la poesia, de la traducció i de la prosa artística en català I…
Xarons, truculents i sentimentals: la cultura de fulletó i la sàtira estripada
L’extensió de la lectura i l’aparició del fulletó Durant els primers trenta anys del segle XIX, la novella que es llegia arreu de l’Estat espanyol, a mesura que augmentava una demanda lectora, es nodria fonamentalment de traduccions, moltes publicades a Europa La migrada producció autòctona era deguda, en bona mesura, a la manca de desenvolupament de la consciència burgesa, ofegada amb la persecució del pensament liberal després de la derrota de la Constitució de Cadis Quan a mitjan segle XIX la novella va recuperar amb escreix el seu regne, la literatura dels Països Catalans s’hagué de…
Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa
Literatura catalana
Diàleg renaixentista pluritemàtic, obra de Cristòfor Despuig escrita el 1557.
Estructura de l’obra És considerat el text més clarament renaixentista de la literatura catalana, tant per l’ús d’una forma literària clàssica com per l’esperit del seu autor historiografia humanística Dedicat al comte d’Aitona, Francesc de Montcada i de Cardona, està escrit en forma de diàleg i dividit en sis colloquis pluritemàtics coherentment articulats gràcies a la unitat i consistència de la trama de ficció Molt més enllà del que sembla oferir el títol, el marc d’aquesta obra, ultrapassa l’àmbit local i tracta d’aspectes dels Països Catalans, de la Corona d’Aragó, de la monarquia…
La “revolució militar”
El 1640 Catalunya mantenia una organització militar heretada dels temps medievals El rei tenia l’obligació de proveir la defensa del país, i des del 1510 el lloctinent havia quedat també investit del càrrec de capità general de Catalunya i, com a tal, tenia atribucions militars Les Constitucions de Catalunya reclamaven, per l’usatge Princeps namque , la presència del rei o del seu primogènit al capdavant de l’exèrcit, com a condició prèvia a l’auxili armat de la població L’auxili només podia tenir caràcter defensiu i no obligava a anar més enllà dels límits de Catalunya Fora d’això, el rei…
Una cultura interferida per la política
La literatura catalana encetava, el 1939, un procés en el qual no solament quedava desarticulada la seva xarxa de difusió pels canals habituals, sinó que fins i tot tingué gravíssimes dificultats per a moure’s entre els més restringits Les mesures franquistes obligaren tota la literatura catalana a passar a la clandestinitat més estricta La possibilitat d’acció pública dels escriptors que eren a l’interior havia quedat totalment eliminada per imposicions de tota mena, però sobretot per les lingüístiques La seva capacitat de reacció, de resposta, depenia de molts factors edat, trajectòria…
Vies de difusió de l’estètica gòtica
Art gòtic
Es pot afirmar sense sornegueria que el segle XIX és el segle del gòtic, ja que fou utilitzat abundantment a tot el món occidental, inclòs el nou continent Aquesta presència generalitzada de l’estètica goticista al llarg de gran part de la centúria permet mantenir que l’estil gòtic és el més característic del món vuitcentista Aquesta afirmació, gens exagerada, pot tanmateix semblar estranya, sobretot si tenim en compte que la història de l’art estableix que el gòtic correspon fonamentalment als segles XIII-XV Però la realitat no és aquesta No tan sols es continuaren construint edificis gòtics…
Canejan

Vista del poble de Canejan, enlairat damunt la vall de Toran (Vall d’Aran)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Aran.
Situació i presentació El municipi de Canejan, de 48,32 km 2 , s’estén a l’extrem N de la Vall d’Aran, en contacte amb la carena muntanyosa frontera amb l’Estat francès i a la dreta de la Garona Comprèn tota la vall de Toran, riu que vessa a la Garona per la dreta i que neix al sector de l’estany i dels rasos de Liat Limita a ponent amb els termes de Bausén i Les, al S, per un punt, amb el de Vilamòs, al SE i llevant amb Viella i també al sector oriental amb Salardú L’àmbit territorial s’estén dins els límits següents a l’extrem NE, a la carena que domina l’Estanh Long de Liat, el termenal s’…
àlgebra

Triàngle numèric, més tard conegut com a triangle de Pascal, d’un manuscrit xinès del 1303
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Branca de les matemàtiques que estudia les estructures algèbriques dels conjunts.
Hom l’aplica, per tant, en les situacions on hi ha un conjunt ben definit i una noció clara d’operació entre els seus elements operació interna o entre aquests i els elements d’altres conjunts operació externa L’àlgebra ha evolucionat des de l’interès inicial per a resoldre problemes fonamentalment pràctics fins al desenvolupament del mètode abstracte Dues inclinacions diferents han desembocat en l’àlgebra moderna D’una banda, l’ àlgebra clàssica , simple instrument per a fer càlculs i resoldre equacions que usava només els conceptes immediats que hom reconeixia al problema les quantitats…
escacs

Joc d'escacs
© Fototeca.cat
Escacs
Joc de taula que disputen dos contrincants amb trenta-dues peces movibles o escacs sobre un escaquer.
La meitat de les peces són de color blanc o bé clar, i hom les anomena peces blanques , i l’altra meitat de color negre o bé fosc i hom en diu peces negres Cada jugador disposa, en iniciar la partida, de totes les peces d’un dels dos colors, que són un rei , una reina o dama , dos alfils alfil antigament, orfils , dos cavalls cavall , dues torres torre antigament rocs i vuit peons peó , disposades de la manera següent en el primer rengle el rei i la reina en les dues caselles o escacs centrals, de manera que la reina ocupi el del seu mateix color, i al costat de cadascuna d’aquestes peces,…
Projectes ornitològics i voluntariat
L’ Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002 és un projecte que ha dut a terme l’Institut Català d’Ornitologia ICO, amb el suport del Departament de Medi Ambient i Habitatge i de l’Obra Social de Caixa Catalunya, i que ha estat possible gràcies a la participació de més de 500 collaboradors, cosa que representa un destacat impuls per a l’anomenada ciència de la ciutadania a Catalunya Els darrers vint anys l’ornitologia ha experimentat un interès creixent, tant des d’un punt de vista del lleure com de la feina que desenvolupen els professionals que treballen en la conservació de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina