Resultats de la cerca
Es mostren 991 resultats
La llengua catalana i la llengua occitana. 1859 -1907
Les revolucions liberals europees foren, també, les revolucions del segle del Romanticisme La llibertat política i econòmica que duia els pobles de les tres Europes i a altres cap al progrés individual i collectiu era, també, la llibertat de les llengües parlades, i escrites Ara bé, les llengües i les escriptures són elements molt dinàmics de la vida social i es troben subjectes, com tot fenomen collectiu, a múltiples influències El català i les llengües llatines amb les seves principals modalitats Napoleó i el Diari de Barcelona El cas de la llengua catalana és semblant a d’altres Dos…
expressió
Lingüística i sociolingüística
En l’escola glossemàtica, pla del significant al qual s’atribueix una substància i una forma.
La primera és la matèria fònica que compon les realitzacions fonemàtiques de tota mena La forma de l’expressió consisteix en les unitats fonològiques en elles mateixes com a unitats de relació funcional Pel que fa a les líquides, per exemple, el català i el coreà presenten unes realitzacions r i l En aquest sentit, doncs, ambdues llengües coincideixen en llur substància de l’expressió però, en català, r i l són representacions de dos fonemes, relacionats encara amb /r/i/l/, mentre que en coreà són variants contextuals d’un sol fonema, no relacionats, tanmateix, amb cap altre de líquid…
teorema de Thomas
Sociologia
Teorema formulat per William Isaac Thomas segons el qual allò que és definit com a real, és real en les seves conseqüències.
El teorema proposa que en el món social les definicions compartides sobre la realitat formen part de la realitat definida i actuen sobre aquesta Karl Merton en destacà dues de les variants recurrents la profecia que s’autorealitza i la profecia que s’autonega Conscient del perill d’una utilització simplista d’aquest teorema, Merton alertà d’una interpretació idealista i suggerí un nou teorema “encara que els homes no defineixin unes situacions com a reals, aquestes segueixen essent reals en llurs conseqüències” Aquest complement limita i qualifica l’abast del teorema,…
jònic
Lingüística i sociolingüística
Dialecte o conjunt de dialectes parlats en algunes zones del món grec antic.
Presenta diverses variants l’oriental Àsia Menor, el central Cíclades i l’occiental Eubea, que té algunes afininitats amb l'àtic Homer i Hesíode, els poetes elegíacs i els iambògrafs, i també la prosa a l’inici, feren ús d’aquest dialecte, que, en el conjunt de parles de Grècia, era la que oferia una afinitat més gran amb l’àtic Per això hom parla de grup jonicoàtic , per les característiques comunes d’ambdós dialectes η en lloc de ā , metàtesi quantitativa νέϖέ per ναόέ, ν efelcística, desinència secundària -σαν de la tercera persona del plural, pèrdua de la digamma, ús de la…
Mides
Mitologia
Personatge mitològic, rei de Frígia, heroi de diverses llegendes populars.
Segons Ovidi, pel fet d’haver ajudat Silè, Dionís li concedí la gràcia que li havia demanat que tot el que toqués restés transformat en or Quan el rei veié, però, que el menjar i la beguda també es convertien en metall, suplicà Dionís que li retirés aquest do perniciós i el déu hi accedí Plutarc registra aquest mite amb llegendes variants Mides forma part també del mite de Pan hom li atribueix l’invent de la flauta i apareix castigat per Apollo, que li féu créixer unes orelles monstruoses En heràldica, hom anomena cap de Mides la figura que representa un cap d’home amb orelles d’…
Llorenç Cairó i Sanchis
Escultura
Escultor.
S’installà a Barcelona 1913, on fou deixeble, a l’Escola de Llotja, d’Antoni Alsina i Amils Treballà amb el marbrista Robert Bechini i adquirí el domini del marbre Amb una constant preocupació per l’estructura i l’equilibri i una gran admiració pels clàssics grecs, Donatello i Miquel Àngel, ha executat diverses variants de nus femenins drets n’hi ha un bon exemple al Museu d’Art Modern de Barcelona, 1936 Cal assenyalar també l’ Assumpció església parroquial de la Bisbal d’Empordà, Allegoria Caixa d’Estalvis de Figueres i el monument a Pep Ventura 1971-72, Figueres Ha excellit…
bylina
Música
Cançó èpica russa, popular del segle XI al XVI a totes les Rússies.
Al segle XIX l’àrea de les bylini s’havia restringit a la Rússia Septentrional, Povolž'e i Sibèria Són generalment cançons de tema heroic, que es refereixen als bogatyri bogatyr’ Consten de tres parts, molt diferenciades introducció, desenvolupament i conclusió, sovint amb estrofes intercalades per a atreure l’atenció de l’oïdor Mantenen el mateix ritme en el vers, i l’estil es caracteritza per l’ús constant d’epítets, comparacions i parallelismes Les més conegudes són Il’a Muromec i Kalincar ‘Il’a Muromec i el tsar Kalin’ protagonitzada pel més famós dels bogatyri i de la qual hi ha…
cova des Cuieram
Cova
Cova del NE d’Eivissa, prop de la cala Maians, dins la parròquia de Sant Vicenç de la Cala (Sant Joan d’Eivissa), a uns 200 m alt., utilitzada com a santuari a l’època cartaginesa i bona part de la romana.
Fou explorada per primera vegada el 1907 per Joan Roman i Calvet i pel seu fill Carles Roman i Ferrer, que publicà part de les troballes Hi foren trobades una gran quantitat de figuretes de terra cuita, de les quals unes 400, entre les senceres i els fragments, són conservades als museus d’arqueologia d’Eivissa lot principal, de Barcelona, de Madrid i al Cau Ferrat de Sitges La representació més corrent és una figura femenina, amb el cos acampanat, però n'hi ha d’altres variants Daten dels segles V-II aC L’any 1929 hi fou trobada una plaqueta de bronze amb una inscripció religiosa cartaginesa…
petenera
Música
Tipus de cançó andalusa molt popular durant la primera meitat del segle XX, posteriorment aflamencada.
La seva melodia mètrica, en mode dòric, és d’una gran melanconia Se’n poden distingir tres classes la petenera antigua , avui dia desconeguda, la petenera corta , la més coneguda i ballable, i la petenera larga , la fama de la qual es deu a la cantaora Pastora Pavón, més coneguda com La Niña de los Peines La seva estrofa, derivada de la quarteta tradicional, consta de fins a nou versos intercalats que permeten variants en la interpretació Cal destacar les similituds musicals que presenta amb alguns cants villanescos medievals La petenera s’ha relacionat amb una llegendària…
gascó
Lingüística i sociolingüística
Entitat lingüística vinculada a l’occità
.
Parlat a Gascunya, una de les seves variants és parlada a la Vall d’Aran aranès Els seus trets peculiars li donen gairebé una categoria de llengua Part de la seva peculiaritat prové de l’aquità Té afinitats fonètiques lexicals amb l’aragonès i el català Es caracteritza per l’aspiració de f llatina hèsta , festa, per la caiguda de la - n - lua, lluna, pel reforç vocàlic de la r- arròda, roda, per la reducció de l’aplec - nd - a n estona , per l’ús del perfet perifràstic que voi ir , vaig anar i per l’ús expletiu de partícules com que, be, ja, e e t'en vas, te'n vas
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina