Resultats de la cerca
Es mostren 234 resultats
Sant Ponç d’Aulina (la Vall de Bianya)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del costat sud-est a dalt, i aspecte que ofereix l’interior, amb la nau i la capçalera al fons F Tur L’església de Sant Ponç és la de l’antic poble de Sant Ponç d’Aulina, situat als vessants meridionals de la serra del Capsacosta, a la capçalera de la riera de Sant Ponç d’Aulina, un dels brancs que forma la Vall de Bianya És al cantó occidental de la comarca, a la zona central, vora el seu límit amb el Ripollès Mapa 256M781 Situació 31TDG470765 Hom hi pot arribar per la carretera d’Olot a Sant Pau de Seguries Del punt quilomètric 75,6 surt, a mà…
Pascual Ortoneda i els retaules de Cabassers, la Secuita i Santa Margarida
Art gòtic
Taula central del retaule de la Secuita, amb la Mare de Déu entronitzada i el Nen envoltats d’àngels músics El rostre de la Mare de Déu repeteix els models més singulars de la pintura dels Ortoneda MDT - JFarré Tres obres anònimes –el retaule dels Goigs de la Mare de Déu, de Cabassers, la taula de Santa Margarida, de la catedral de Tarragona, i el retaule de la Mare de Déu, de la Secuita–, que, per cronologia, es poden situar al primer terç del segle XV, tenen una clara relació estilística amb les obres de Mateu Ortoneda, bé que mostren certes diferències respecte de la producció segura d’…
La capa del bisbe Ramon de Bellera
Art gòtic
Aquest ornament litúrgic es conserva al Museu Episcopal de Vic amb el número d’inventari 1 140 Va pertànyer a Ramon de Bellera, bisbe de Vic 1352-77 El Necrologi de Vic dona com a data de la mort del bisbe el 10 de juny de 1377, i també diu que va donar a l’església de Vic “dues hermoses capes, una de vellut vermell i l’altra de diaspre negre amb molt hermosos brodats”, notícia recollida posteriorment per Moncada en l’ Episcopologio de Vich La capa s’esmenta en diferents inventaris de la catedral El dels anys 1402-26 diu “Ítem dues capes de velluts vermells esteses amb fresadures d’or amb…
Els manuscrits de l’Arxiu Capitular de Tortosa
Art romànic
Còdexs La biblioteca de l’Arxiu Capitular de Tortosa conté un dels conjunts de manuscrits d’època romànica més importants de Catalunya Tenen fama ben guanyada des que Denifle publicà en la “Revue des Bibliothèques” de París un número monogràfic generfebrer del 1896 amb el títol Inventarium codicum manuscriptorum capituli Dertusensis Existien inventaris catedralicis antics que consignaven els manuscrits de l’Arxiu Capitular Un inventari de béns de l’any 1354 té registrats, entre altres coses, 111 llibres al segle XV consta que es féu una ampliació de la llibreria i del 1420 és el primer…
Restes de Sant Miquel de la Comanda (els Prats de Rei)
Art romànic
Història Aspecte que oferia l’església, segons una fotografia del 1917, anys abans del seu enderrocament el 1936 Arxiu Mas Aquesta església, que era situada entre la vila dels | Prats de Rei i la Manresana, fou seu d’un petit monestir de l’orde del Sant Sepulcre creat abans de l’any 1222 pel monestir de Santa Anna de Barcelona Va ser fundat després que s’hagué resolt la discussió entre l’orde i la vila sobre la donació de l’església de Santa Maria dels Prats i les seves sufragànies feta a l’esmentat orde pel comte Ramon Berenguer III l’any 1126 La seva comunitat, formada per tres o quatre…
Fons d’art romànic del Museu de Vilafranca (Vilafranca del Penedès)
Art romànic
El museu El Museu de Vilafranca és installat en part en el que fou l’antic Palau Reial i en part en un edifici contigu, que l’any 1975 fou adaptat i renovat Quant a la seva fundació, cal cercar els orígens en un patronat que es creà el 1935 amb la intervenció de diverses personalitats vilafranquines, entre les quals cal destacar la collaboració del Dr Manuel Trens Fou el mateix patronat qui adquirí l’edifici de l’antic palau, en el qual s’emprengueren obres de restauració i reconstrucció que mai no han estat interrompudes, tot i que s’ha tingut cura de no alterar l’estructura…
El convent de Sant Domènec de Balaguer
Art gòtic
Clau de volta amb l’escena de la Coronació de la Mare de Déu i extrems dels nervis de la volta del presbiteri ECSA - GS El testament del comte d’Urgell Ermengol X, del juliol del 1314, ordenava construir un convent de predicadors a la partida de la Plana de Vilanova, a Balaguer, prop del cap del pont, i que es compressin llibres, calzes d’argent, robes, ornament i tot el necessari per a bastir el nou convent, on havien de viure un prior i dotze religiosos Del conjunt conventual…
Sant Joan dels Balbs (la Vall d’en Bas)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del sud-est Hom pot notar, a la capçalera, com encara es conserva una part de l’absis primitiu J M Melció L’església de Sant Joan és l’antiga parroquial església del poble de Sant Joan dels Balbs, pertanyent al municipi de la Pinya fins l’any 1970, que passà al de la Vall d’en Bas Es troba al cantó de ponent del pla de la Pinya Mapa 256M781 Situació 31TDG528694 Al quilòmetre 46,5 de la carretera de Girona a Olot per Anglès i Amer, hi ha, a mà esquerra, la carretera de la Pinya Poc abans d’arribar a aquest poble hi ha l’inici de la carretera asfaltada…
Pere Moragues, escultor
Art gòtic
Es desconeix el lloc i la data de naixement de l’escultor Pere Moragues, si bé és molt probable que fos a Barcelona pels volts del 1330 De fet, la documentació l’esmenta sempre com a “ciutadà de Barcelona” Pel que fa a la seva ascendència, s’ha suggerit com a possible pare el nom de Romeu Moragues, “ lapiscida ” i veí de Manresa Fora d’una llarga estada a Saragossa i d’algunes anades més o menys puntuals a Montserrat, Tortosa i, potser, Tarragona i Cervera, Pere Moragues devia residir habitualment a Barcelona tenia la casa i cal suposar que el taller al Carrer Ample Es va casar amb Caterina,…
Beatus de Torí (Girona)
Art romànic
La Biblioteca Nacional de Torí conserva, entre els molts còdexs medievals, un dels manuscrits romànics catalans amb més rica decoració i l’únic exemplar del Comentari a l’Apocalipsi de Beat de Liébana illustrat a Catalunya del qual tenim notícia Es tracta del Beatus de Torí Ms Llat XCIII, o bé, 1355 I-II-I, compost per 214 folis 36 × 27,5 cm, escrits a dues columnes en lletra carolina francesa correctament traçada, dels quals 106 són illuminats La seva decoració es complementa amb un grup important d’inicials per al traçat de les quals s’ha recorregut tant a formes zoomòrfiques i humanes com…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina