Resultats de la cerca

Societats anònimes dedicades a la filatura creades entre 1847 i 1855 Entre 1847 i 1855 es crearan sis societats anònimes dedicades totes elles a la filatura i el tissatge del cotó Durant el mateix període se’n constituiran tres més —L’Auxiliar de la Indústria 1853, L’Aprestadora Espanyola 1853 i La Manufacturera de Cardes 1855—, també vinculades a la indústria cotonera Per a valorar aquest fet, només cal avançar que, després d’elles, la primera anònima cotonera que es constituí fou la Successora de Fabra i Portabella el 1884 És a dir hauran de passar trenta anys sense que un…

Estigué vinculat a diversos grups modernistes de tendència regeneracionista entre els quals, el de L’Avenç Collaborà a L’Atlàntida , La Renaixença i en diverses publicacions vinculades al modernisme reusenc La Nova Catalunya , Lo Somatent i El Francolí El 1898 fou un dels principals impulsors de la revista Catalònia , des d’on defensà el vitalisme, criticà el decadentisme i difongué l’obra de D’Annunzio i d’Émile Verhaeren El 1900 o el 1901 marxà a París, probablement a causa dels seus lligams amb l’anarquisme, i estigué vinculat a la Banque de Catalogne des del 1924 Des d’…

Començà competint en motociclisme primer i fent de copilot de rallis després, fins que el 1970 debutà com a pilot en una cursa en un circuit urbà a Granollers Des del 1971, al volant d’un SIMCA, centrà l’activitat en els rallis Fitxà per SEAT 1972-79, amb el qual aconseguí cinc Campionats d’Espanya consecutius 1974-78 i dos subcampionats d’Europa 1976, 1979 El 1980 guanyà els Campionats d’Europa i d’Espanya com a pilot independent amb Porsche --amb victòries en els rallis Costa Brava, Bulgària, Polònia, Calcídia, Espanya i Algarve aquest darrer amb Ford Escort-- Passà a Talbot…

L’any 1064 el comte Artau I de Pallars Sobirà va cedir en penyora al comte Ramon V de Pallars Jussà “ ipso castro de Torrezan, cum suis terminis et pertinenciis et cum sua kastelania et cum ipsas villas de Paduls ” Desconeixem la identitat d’aquest castell, però el cert és que posteriorment les viles de Paüls i Pobellà apareixen estretament vinculades al veí castell de Mont-ros “ ipso castro de Monterosso ”, que l’any 1072 Ramon V convingué donar en alou al seu cosí Artau I i que cap al 1117 el comte Bernat Ramon I de Pallars Jussà encomanà al seu feudatari Pelet L’any 1198…

S’edita amb el suport de l’Institut de Cultura Joan Gil-Albert fundació pública de la Diputació Provincial d’Alacant i el Servei Tècnic de Normalització Lingüística de la Universitat d’Alacant Ha tingut una periodicitat irregular anual o semestral El darrer número publicat fou el volum 16, corresponent a l’any 1999 Té un contingut molt divers, en què predominen els treballs de caràcter historiogràfic, encara que en molts números incorpora aportacions que aborden problemàtiques mediambientals, socioeconòmiques, artístiques, culturals o geogràfiques La temàtica guarda relació, en la majoria…

Els conglomerats de la serra de Sant Honorat donen lloc a unes formes de relleu arrodonides, prou diferenciades de les de la serra d’Aubenç, que apareix al fons amb les cingleres calcàries del vessant sud Ernest Costa Les serres d’Aubenç i Sant Honorat 29, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus La serra d’Aubenç 1610 m s’estén a l’oest del pantà d’Oliana Alt Urgell, i és força impressionant a causa de les imponents cingleres calcàries de llevant Just al sud d’aquesta hi ha la serra de Sant Honorat que presenta una morfologia ben diferent, atesa la naturalesa…

Ingressà al noviciat dels framenors caputxins  a Arenys de Mar i cursà Teologia a la Universitat Pontifícia de Salamanca i a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma Doctor en Teologia, també té una diplomatura en Biblioteconomia a l’Escola Vaticana Compaginà la seva tasca com a director al Collegi de Filosofia i Teologia dels framenors caputxins amb la docència especialitzada en Teologia Dogmàtica, Teologia Espiritual i Història de la Literatura Catalana L’any 1956 guanyà el Premi Jaume Serra i Húnter, de l’Institut d’Estudis Catalanas, pel seu treball Arnau de Vilanova, moralista…

Conegut popularment com Banc Vaticà, és una institució financera els clients de la qual són diòcesis, ordes religiosos, i departaments i empleats de la Santa Seu Fou instituït el 1942 pel papa Pius XII per evitar l’especulació amb els diners de les institucions religioses i per estalviar els costos de les operacions Té com a precedent un sistema informal conegut com l’Església Financera Òbol de Sant Pere que es formalitzà al segle XIX Els tres períodes rellevants que defineixen la institució fins a l’actualitat són el 1870 amb la dissolució dels Estats Pontificis, el 1929 amb la signatura del…

És dedicat a la divulgació, la conservació i la recerca sobre l’ exili , especialment el que tingué lloc en acabar la Guerra Civil Espanyola, però també centra l’atenció en els grans desplaçaments forçosos, la persecució i l’expulsió de persones dels seus llocs d’origen des de la Segona Guerra Mundial ençà, amb atenció a fenòmens actuals com el dels refugiats Manté relacions amb altres entitats de finalitats similars, sobretot amb les institucions franceses i alemanyes més vinculades amb l’exili republicà del 1939, l’ocupació nazi durant la Segona Guerra Mundial, la lluita contra…

Graduat el 1986 en Químiques a l’Institut Mendelejev de Moscou, estudià també a l’Institut Plekhanov, el principal centre de formació de directius de l’URSS Durant els anys d’universitari fou dirigent del Komsomol Joventuts Comunistes Amb la perestroika , l’any 1989 fundà Menatep, un dels primers bancs privats de l’URSS, i durant els anys de privatitzacions de les antigues empreses soviètiques es convertí, gràcies als seus contactes de joventut, en un dels més prominents membres de la nova casta de multimilionaris anomenats popularment “oligarques” La seva fortuna augmentà encara més quan el…