Resultats de la cerca

Interior de la nau única de la catedral mirant vers la capçalera RESOL - MJounou La conclusió de la nau gòtica de Santa Maria de Solsona, començada als segles XIII-XIV, fins a cobrir el presbiteri amb un nou absis, no es va fer efectiva fins al primer quart del segle XVII, en què l’antiga canònica ja havia esdevingut catedral El 29 de desembre de 1622 es va signar un contracte entre el capítol i el mestre de cases barceloní Claudi Casals –que també treballà a Calaf–, en compliment del qual ho havia de portar a terme Casals havia de fer, en primer lloc, “los dos pilars de la iglésia”, és a dir…

Les restes El conjunt consta de l’edifici del castell, situat al cim d’un turó que domina gairebé tota la comarca, i dos recintes de muralles en un nivell inferior Formen el castell diverses estructures preromàniques i d’altres de més modernes Destaquen la gran torre mestra, situada a l’oest, una estructura allargada que té diverses dependències, una altra torre més petita situada a l’est i algunes sales afegides en època gòtica La torre mestra, la construcció més antiga de totes, conserva més de 14,5 m d’alçada La part inferior s’ha fet amb un tipus d’aparell irregular que més amunt…

En la lírica medieval és sinònim d’estrofa Les cobles estrampes eren formades per un nombre determinat de versos generalment de vuit, blancs o solts, i en la lírica catalana medieval n’hi ha magnífics exemples, com ara el Cant espiritual d’Ausiàs Marc vint-i-vuit estrampes de versos decasíllabs o Just lo front port/vostra bella semblança de Jordi de Sant Jordi sis estrampes de vuit versos decasíllabs Els versos apariats poden arribar a constituir cobles de quatre, sis o vuit versos però no és adient de parlar de cobles quan els apariats només són elements constitutius de tirallongues…

Situació Una vista de les ruïnes, mig excavades, de l’església, on es pot veure, desenterrat, el mur circular de l’absis F Junyent-A Mazcuñan Les ruïnes de l’església són situades dalt uns altiplans conreats, a frec del camí que porta al mas Alzina, a la banda nord-oriental del terme Hom hi va per Navàs, on cal emprendre la carretera que mena a Serrateix Després d’haver passat el quilòmetre 3, cal deixar-la per seguir el camí que condueix a Sant Cugat Després d’un breu recorregut, s’ha d’agafar un altre camí, situat a la dreta i degudament senyalitzat, el qual, enfilant-se costa amunt, porta…

Situació Antic pont medieval sobre la riera de Caldes, modificat en la seva part alta per exigències de l’actual utilització Rambol Aquest pont, conegut vulgarment com a “pont romà”, forma part de la xarxa viària de Caldes de Montbui, al sector de ponent És al final del carrer del Pont i prop de l’antic portal del mateix nom La seva missió és la de salvar el fort desnivell que provoca la riera de Caldes Per aquest pont passava el camí, de tradició romana, que unia Caldes amb Sentmenat i Ègara Terrassa encara avui, malgrat que el camí ha caigut en desús, continua comunicant el nucli de la…

Mapa del Vallès Oriental amb la senyalització de totes les esglésies anteriors al 1300 de les quals es tenen notícies A Pladevall Aiguafreda Sant Martí d’Aiguafreda de Dalt Sant Salvador de l’Avencó Sant Miquel de Canyelles L’Ametlla del Vallès Sant Genís de l’Ametlla Sant Nicolau Bigues i Riells Sant Pere de Bigues Sant Miquel del Fai Sant Martí del Fai Sant Mateu de Montbui Sant Vicenç de Riells Sant Bartomeu de Montràs o de les Vespes Mare de Déu del Villar Santa Maria de la Creu Caldes de Montbui Santa Maria de Caldes Sant Martí Sant Miquel de Baduell o de Martres Sant Pere Sant Bartomeu…

Situació Construcció defensiva d’època medieval, restaurada en diverses ocasions i ara totalment abandonada ECSA - J Bolòs Torre situada als afores de la població de Vilanova la Geltrú, cap al nord-oest, en un indret planer ara, resta envoltada d’un antic jardí i de camps i blocs d’habitatges moderns Mapa 35-17447 Situació 31TCF923648 Agafant la carretera que va de Vilanova i la Geltrú cap a l’Arboç, en sortir de Vilanova, a mà esquerra, es veu la torre, envoltada de pins d’un jardí abandonat JBM Història Des del segle XII és esmentat el topònim Enveja Primer com a antropònim Carbonell d’…

Situació Aspecte que ofereix l’indret de la capelleta —tancada ara darrere una reixa— amb nombrosos forats excavats a la roca per a encaixar-hi bigues ECSA - J Bolòs Es tracta de les restes d’un edifici fet amb bigues de fusta i de possibles capelles i d’una fornícula excavades a la roca situades al vessant meridional del turó de Sant Pau, davant la població de Vilafranca del Penedès Mapa 35-16419 Situació 31TCF899798 Des de Vilafranca cal anar cap al cementiri i agafar un carrer ample, en direcció a Sant Martí Sarroca En el primer semàfor, abans d’arribar a l’antiga carretera de Sant Martí…

Situació Torre de planta quadrada situada al carrer de Bonaire, que segurament formava part de l’antic recinte murat ECSA - J Bolòs La vila de Fondespatla és al sud-oest de Vall-de-roures Mapa 30-20 520 Situació 31TBF525216 Des de Vall-de-roures s’arriba a Fondespatla per la carretera TE-302, que es dirigeix a Mont-roig de Tastavins CPO Història El terme de Fondespatla fou donat l’any 1175 pel rei Alfons I a l’arquebisbe de Saragossa, Pere de Torroja, i al capítol de Sant Salvador d’aquella ciutat, com a part integrant del terme de la Pena d’Asnarlagaia El 1188 Fortuny Robert, senyor de Vall-…

Situació Mas medieval, excavat l’any 1970 per Manuel Riu, situat al costat del camí vell de Sant Llorenç de Morunys a Berga, a la riba dreta de l’aigua de Valls Poc abans de passar el punt quilomètric 25 de la carretera que va de Sant Llorenç de Morunys a Berga, prop del mas can Sastre Serra, surt, a mà dreta, una pista que baixa fins al riu abans de passar el pont de Ritort, cal agafar, a mà dreta, el camí vell que travessa la riera de Salnitre i s’enfila pel vessant cobert per un bosc de pi roig a uns 500 m del pont, al costat del camí, hi ha les restes del mas de la Creu de Pedra Casa…