Resultats de la cerca

El terme és drenat, a més, pels torrents del Real o de Sant Martí i de les Escomes, afluent igualment, per la dreta, de la Tet A la petita franja del terme que s’estén a l’esquerra d’aquest riu hi havia, aigua amunt de la vila, els banys de Nossa o banys de Vinçà , avui inundats pel pantà de Vinçà La superfície agrícola és de 373 ha, repartides entre 191 ha d’arbres fruiters 171 de presseguers, 13 d’albercoquers, 3 de pomeres, 2 de cireres i 1 de pereres, 158 ha de vinya 5 de les quals destinades a la producció de vi de qualitat superior, 40 ha d’hortalisses enciams, escaroles i fruits…

La costa, a part un petit sector de la façana marítima de l’Albera és formada per un estret coixí de sorra gruixuda que continua cap al nord i enllaça amb les llargues platges rosselloneses La platja d’Argelers, que havia estat la base d’una modesta activitat pesquera, s’ha vist transformada pel turisme, que ha donat lloc a la formació de de dos nuclis importants la Platja d’Argelers, a la zona més propera a la vila, i el Racó, al límit entre la platja i la costa rocosa La platja és interrompuda pels graus o embocadures de les rieres el grau de la Maçana, entre el Racó i la Platja d’Argelers…

Les colobres tenen costums molt diversos i s’alimenten en general de mamífers petits, ocells, amfibis i rèptils Una gran majoria són tropicals, però en la fauna de la península Ibèrica són representades per unes 10 espècies, que viuen generalment en els llocs àrids Cal destacar-ne les següents colobra verda i groga Coluber viridiflavus , que pot arribar a fer 190 cm, però que normalment no sobrepassa els 120 cm té el dors de color verd groguenc, amb franges transversals negres, i les parts inferiors, de color groc blanquinós és diürna i resisteix bé les variacions de temperatura Habita el NE…

El costum de fer grans fogueres la nit o revetlla de sant Joan festes de Sant Joan, antiquíssim i propi de tot el món occidental foc, és estès arreu dels Països Catalans hom n'encén de familiars a les masies i les cases aïllades o de collectives als barris i els pobles aquest costum s’ha estès també a unes altres revetlles, com la de Sant Pere Des de fa uns quants decennis hom encén una foguera al cim del Canigó, des d’on hom porta la flama a diverses poblacions catalanes per tal d’encendre les fogueres de Sant Joan això ha donat origen a la creació de l’organització de caràcter patriòtic Els…

Treballà com a administrativa a la Cambra de Comerç de Girona 1975-85, i posteriorment com a professora de català per a adults de l’Ajuntament de Girona 1967-87 i el Consorci per a la Normalització Lingüística 1987-91, i també com a coordinadora dels cursos de català a les comarques de Girona del Consorci per a la Normalització Lingüística 1990-93 Cursà estudis de filologia catalana, inacabats És també coautora de guions per a la sèrie Secrets de família 1995 Entre els anys 2003 i 2010 fou diputada al Parlament de Catalunya com a independent per Esquerra Republicana de Catalunya El febrer…

Fill del farmacèutic i botànic  Antoni de Bolòs i Vayreda  i germà de la geògrafa Maria del Tura de Bolòs i Capdevila Catedràtic de botànica a la facultat de ciències de la Universitat de Barcelona 1953 membre de la Institució Catalana d’Història Natural 1945, de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1963, de la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans 1964, del comitè permanent de la Station Internationale de Géobotanique Méditerranéenne et Alpine SIGMA de Montpeller 1964 i de la Societat Catalana de Biologia 1965 consultor regional per a la península Ibèrica i les Illes…

Situació Aquesta església es troba encastada dins la masia de Serret, que s’aixecà al final de segle XIX sobre les ruïnes del temple Els murs de la capella actuen de fonament de la masia Mapa 32-12289 Situació 31TCG128527 La masia de Serret és a menys de 2 km de la vila d’Àger, al costat de la carretera actual que mena a Agulló, en un indret on encara és visible el vell camí que des d’Àger menava a Agulló, Corçà i la Ribagorça, per Bellmunt de Ribagorça Història Aquesta església apareix esmentada per primera vegada entre les donacions que l’any 1048 van fer Arnau Mir de Tost i la seva esposa…

Aquest castell ja apareix esmentat l’any 1040 com una de les fortaleses de la marca meridional del comtat d’Urgell Tanmateix, el lloc de Cabanabona és documentat des de l’any 1036, en el testament de Riquer, el qual cedí a Maier, mentre visqués, el seu alou de Ponts, que era a Cabanabona, amb les cases i amb la torre que hi havia després de la seva mort, l’alou passaria a Santa Maria de la Seu l’any 1054 es procedí a la delimitació dels termes dels castells de Coscoll actual Coscó i Cabanabona entre els hereus d’aquests, delimitació feta en presència de Bernat Onofred, Miró…

Fulla de la dicotiledònia Sapindus , procedent dels jaciments miocens de la Bisbal Baix Empordà Jordi Vidal / MIPS A uns 2 km de la ciutat de la Bisbal, a la localitat de Cruïlles, en una pedrera dels seus voltants, hom ha trobat restes d’una flora fòssil pertanyent possiblement al Vallesià superior, ja que se situa per sobre d’un jaciment de mamífers datat com del Vallesià mitjà Les plantes apareixen en capes argiloses de tonalitat vermellosa i groguenca amb intercalacions d’arenes i de conglomerats En l’estudi paleoecològic de la flora trobada es poden diferenciar dues paleofitoassociacions…

L’any 2011 va ser testimoni de l’inici d’un procés de diàleg entre el Govern i el rebel Partit Comunista de les Filipines a Oslo, així com de lleugers avenços en les negociacions de pau entre el Govern i el Front Moro d’Alliberament Islàmic MILF La primera reunió oficial d’aquests dos darrers després de la victòria electoral de Benigno Aquino el 2010 es va celebrar al febrer a Kuala Lumpur i en ella els seus representants es van mostrar optimistes en la signatura d’un acord de pau cap al final d’any Malgrat la celebració de diferents rondes de negociació al Japó i a Malàisia, aquest objectiu…