Resultats de la cerca
Es mostren 1228 resultats
Martorell
El pont del Diable de Martorell, damunt el Llobregat
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Llobregat, situat a la riba dreta del Llobregat en el lloc de confluència amb l’Anoia, riu que travessa pel mig el seu territori.
Situació i presentació Al nord-est limita per un petit sector, per sobre de la colònia de Can Bros, amb el terme d’Abrera a llevant, el curs del Llobregat fa de divisòria amb el de Castellbisbal del Vallès Occidental que, en un sector, arriba fins al costat mateix del nucli de població S’hi ha format un barri, el de la Costa Blanca, en el terme de Castellbisbal, però estretament relacionat amb Martorell Riu avall, passat el congost, el municipi limita al sud-est amb Sant Andreu de la Barca i al S-SW amb Castellví de Rosanes, a migdia de l’Anoia A ponent i al NW Martorell confronta amb Sant…
Santa Eugènia de Berga
Situació Vista de la capçalera exterior de l’església de Santa Eugènia de Berga des de l’angle sud-est Arxiu Ecsa Aquesta església, parroquial, es troba al centre de la població que centra un petit municipi que es troba entre Vic i Taradell Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 40,7 —y 39,2 31 tdg 407392 Per arribar-hi cal, doncs, agafar la carretera de Vic a Taradell, vers el sud-est El poble es troba a 3 km de Vic MAB Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Taradell,…
Era Mare de Diu de Cap d’Aran (Salardú)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’absis central, sobrealçat Té una decoració feta amb pedra tosca, a base d’arcuacionscegues, distribuïdes per parelles entre lesenes F Junyent-A Mazcuñan Aquesta església és situada en un altiplà, sota el qual, vers al costat de migjorn, s’arrauleix la població de Tredòs, escampada, en una bona part, a mà dreta de la Garona, prop de la carretera del port de la Bonaigua Mapa 149M781 Situació 31TCH298302 S’hi arriba a través de la carretera C-142, on, a mà dreta, poc després d’haver passat el trencall que porta a Tredòs, entre l’inici d’un revolt molt pronunciat,…
Santa Maria de Formiguera
Situació Façana de ponent de l’església, on són visibles les diferents reformes que ha sofert aquest notable edifici ECSA - A Roura Capçalera de l’església des del costat sud-est, amb l’absis i el tram presbiteral ECSA - A Bonnery L’església parroquial de Santa Maria és al centre del poble de Formiguera, capital del Capcir Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 36′ 56″ N - Long 2° 6′ 12″ E Formiguera, en plena plana capcinesa, es comunica amb Montlluís per la carretera D-32 Hom hi arriba també per la Llaguna i Matamala a través de la D-118 CPO Història Poques esglésies catalanes poden enorgullir-se…
Castell d’Ulldecona
Art romànic
Situació Vista aèria del conjunt, on són perfectament visibles les dues torres i l’església de la Mare de Déu dels Àngels, en primer terme ECSA - J Todó El castell d’Ulldecona és situat sobre una petita elevació plana 120 m d’altitud anomenada —el puig del Castell—, aproximadament a 1,5 km en línia recta a ponent de la vila d’Ulldecona i al marge esquerre del riu de la Sénia Des del cim del puig hom té un perfecte control visual tant de la plana del Baix Maestrat com d’una gran part de la vall del riu de la Sénia Mapa 31-21 546 Situació 31TBE827972 Per a anar-hi cal agafar la carretera TV-…
Sant Salvador de la Vedella (Cercs)
Art romànic
Situació Una vista del conjunt, tal com era al començament del segle XX L’actual església de Sant Salvador de la Vedella té l’origen del seu topònim controvertit, puix que, així com alguns creuen que aquest topònim no ha d’ésser la Vedella o Vadella, sinó l’Abadella, és a dir, petita abadia, d’acord amb la realitat històrica del monestir, de l’any 1268 data un document referent a una avinença entre el bisbe d’Urgell i l’abat de Tavèrnoles, que diu “ et de Sancto Salvatore de Sa Vedera ” L’any 1291 apareix en un document amb el nom de Zavedera , i en aquesta mateixa època en altres documents…
Els pintors i les obres del darrer gòtic a Sicília
Art gòtic
Durant la segona meitat del segle XV tant la Sicília occidental com l’oriental caminen cada cop de forma més clara vers la incorporació dels modismes renaixentistes, però ho fan dins dels límits d’una cultura figurativa que es ressentia de les condicions del seu isolament, llevat d’alguns pocs casos excepcionals En aquest sentit, i a diferència de tot allò que passa en altres territoris de la Corona catalanoaragonesa, la producció pictòrica no sembla particularment influïda pels corrents d’un gòtic que es pugui definir com a plenament flamenquitzant A Sicília no existeix cap personatge que…
La il·lustració de manuscrits al segle XIII
Art gòtic
L’estudi de la miniatura gòtica del segle XIII a Catalunya implica tenir present l’actual dispersió dels fons de manuscrits –la qual cosa en dificulta l’anàlisi–, però també conèixer els exemplars d’aquest període conservats a casa nostra, representants dels més variats corrents estilístics estrangers Els anys seixanta del segle XX, P Bohigas feu una classificació dels manuscrits gòtics que encara es troba en la bibliografia actual i és en part vigent Segons el seu estudi, els manuscrits es podien dividir en tres estils el primer, l’estil francès –entre la segona meitat del segle XIII i l’…
òpera
Música
Nom que es dona a una representació teatral amb música en què la part musical predomina per damunt del text, fins a constituir la totalitat de l’espectacle, en alguns casos, o una part molt important.
Un fet determinant de l’òpera com a espectacle és, amb poquíssimes excepcions, el seu contingut profà, i no pas religiós altrament, el gènere rebria un altre nom oratori, passió i, malgrat les similituds, el seu esperit i la seva mentalitat no serien els mateixos Hi ha nombroses varietats d’òpera, des de la qualificada com a seriosa, fins a l’ opera buffa italiana des de la completament cantada fins a la que empra la fórmula mixta de cant i parla, sigui l’ opéra-comique , a França, el singspiel alemany, el masque anglès o, a Espanya, la sarsuela Del llenguatge comú de l’òpera en nasqué, al…
Els rituals d’any nou
“Sempre és bell començar Totes les coses haurien d’ésser començades amb festes, perquè en tot començament hi ha quelcom del gran misteri del món” JOAN MARAGALL, Escrits en prosa , “Començament” 18 de novembre de 1905 L’any nou i la creació del món El mitòleg romanès Mircea Eliade, en el seu estudi sobre el temps sagrat, assenyala que “el cosmos és concebut com una unitat vivent que neix, es desenvolupa i mor el darrer dia de l’any, per renéixer a l’any nou El cosmos reneix cada any, perquè cada any nou el temps comença « ab initio »” El món es renovella anualment retroba cada any la seva…