Resultats de la cerca
Es mostren 1738 resultats
cibernètica
Electrònica i informàtica
Activitat científica que, segons Norbert Wiener, estudia la comunicació i el control en els animals i en les màquines.
Té essencialment un caràcter interdisciplinari, per tal com els sistemes de comunicació i de control són trobats pertot en la natura comportament animal, ecosistemes, psicologia i en el treball de l’home enginyeria, processos de fabricació automatitzats, comportament dels individus o dels petits grups La formalització cibernètica d’aquests sistemes unifica conceptes de diversos camps, i per això hi ha pocs especialistes en cibernètica, mentre que un gran nombre d’investigadors utilitzen els seus principis en llur treball Primàriament, la cibernètica és la ciència de construir, manipular i…
cèl·lula

Cèl·lula animal
Josep Lluís Ferrer
Biologia
Unitat fonamental de la matèria vivent.
És unitat alhora anatòmica i fisiològica, tant per als organismes unicellulars com per als pluricellulars Hom podria dir que la cèllula és el sistema organitzat més simple portador de les funcions vitals Les cèllules dels organismes eucariòtics són sistemes trifàsics Una fase és la matriu protoplasmàtica, que inclou el nucleoplasma i el citoplasma, comunicats a través dels porus de la membrana nuclear La segona és feta pels diferents orgànuls membranosos cellulars reticle endoplasmàtic, complex de Golgi, lisosomes, membrana nuclear, mitocondris i cloroplasts La tercera és el contingut d’…
La integració ramadera
Durant els anys seixanta i, sobretot, els setanta, els ingressos procedents de l’engreix de bestiar en petites granges van tenir un paper decisiu per al sosteniment de les explotacions amb poca terra Sovint, aquesta activitat ramadera estava deslligada dels conreus ordinaris i, per tant, no era un complement de la producció vegetal Transport de xais per carretera, 1973 AEC / E Costa Hom es pot preguntar per què l’agroindústria no va erigir immensos complexos ramaders per a engreixar directament el bestiar utilitzant mà d’obra assalariada, en lloc de distribuir aquesta feina entre centenars de…
Catxalot
El catxalot Physeter macrocephalus és un cetaci gregari que basa la seva estructura social en l’harem, regit sovint per un únic mascle reproductor Un 70 % dels mascles sexualment madurs queden exclosos cada any de les manades reproductores i neden en solitari o formant petits grups Per alimentar-se, el catxalot fa capbussades de fins 45 minuts de durada i arriba a baixar a profunditats superiors als 1500 m Aquesta extraordinària capacitat d’immersió no ha estat ben explicada, però se suposa que l’òrgan d’espermaceti deu tenir una funció reguladora de la flotabilitat, de manera que permet al…
Novetats sobre la fauna de mamífers de les Balears
L’any 2008 es va detectar la presència d’una foca mediterrània, o vell marí Monachus monachus , a la reserva de Toro, just quan feia cinquanta anys que no s’havia vist en aigües mallorquines L’exemplar devia haver arribat del nord d’Àfrica, on queden poques poblacions L’espècie està catalogada en greu perill d’extinció Fundación CBD-Habitat / Mercedes Muñoz-Cañas En el transcurs dels darrers vint-i-cinc anys s’han produït alguns avenços notables en el coneixement de la fauna de mamífers de les Balears que afecten tant la composició específica com la història de la fauna de les Balears Tots…
Les nàiades: un exemple de gestió de poblacions a la conca del Llobregat
Exemplars de nàiades a les basses de cria del centre Camadoca, a Santa Maria de Merlès Oriol Comas La presència de nàiades dins un riu passa molts cops desapercebuda, tant com la seva importància dins l’ecosistema fluvial Aquests grans bivalves filtradors d’aigua dolça són bioindicadors de la puresa i bona qualitat de l’aigua i intervenen en la dinàmica de nutrients, de manera que la mort d’individus o la disminució de poblacions alerta sobre problemes a l’hàbitat on viuen La seva reproducció és única i peculiar Hi pot haver hermafroditisme o no, i els ous s’incuben a les brànquies del…
Els saures: sargantanes, llangardaixos i afins
Escates cefàliqües dels saures que tenen interès en la determinació de les espècies Hom ha Indicat en el dibuix únicament les més importants 1 rostral, 2 internasal 3 prefrontal 4 frontal 5 supraocular 6 grànuls supraciliars 7 postfrontal 8 parietal 9 occipital 10 timpànica 11 massetèrica 12 loreal 13 nasal 14 supralabial 15 infralabial 16 mentoniana 17 gular Gustavo Hormiga Encara que presenten notables excepcions que dificulten llur caracterització com a grup, els saures són rèptils escatosos de cua llarga amb dos parells de potes de llargària similar Apareixen, però, amb certa freqüència,…
Granota roja
Morfologia La granota roja Rana temporaria , molt comuna als Pirineus, és més aviat bruna, amb una taca fosca estesa des de l’ull fins a la part posterior del timpà les seves potes posteriors són relativament curtes, i és menys aquàtica i menys àgil que la seva congènere, la granota verda Rana perezi Hàbitat/Xavier Moreno És una granota robusta, que assoleix fins 90 o 100 mm de longitud Té els ulls notablement separats, el musell és arrodonit i el timpà visible Les seves potes posteriors són relativament curtes, de manera que si hom les estira endavant, amb el tronc de la…
Tòtil
Morfologia La morfologia d’aquest animal correspon a la d’un gripau petit i rabassut de 40 o 50 mm de longitud El cap presenta el musell afilat, amb uns ulls prominents, laterals, de pupilla vertical, i amb el timpà visible, lleugerament més petit que l’ull Les potes posteriors són relativament curtes, sense membrana interdigital i amb un tubercle metatarsià petit A la mà, hi té tres tubercles metacarpians, dels quals el més gran és l’exterior i el més petit el mitjà El dors presenta nombroses berrugues petites i disperses irregularment, encara que poden formar dos cordons longitudinals als…
Tritó palmat
Morfologia El tritó palmat Triturus helveticus és un animal menut, de color clar, amb una llista ocular negra El mascle, en primer terme a la fotografia, té la cua acabada en un filament prim i el peu proveït d’una membrana interdigital negra, almenys durant el període reproductor, en què també presenta la cresta dorsicaudal ben desenvolupada Jordi Berthold És un tritó de cos relativament rodanxó, però menut El mascle arriba a fer fins 7,5 cm de llargada total, i la femella arriba als 9,2 cm El cap és més llarg que ample i el musell és bastant arrodonit, amb porus i tres solcs…