Resultats de la cerca
Es mostren 5000 resultats
Club Hípic Vilaformiu
Hípica
Club d’hípica de Berga.
Conegut també com Centre Eqüestre Vilaformiu, disposa d’una escola d’equitació Organitza classes d’iniciació, rutes a cavall, sessions d’hipoteràpia, activitats d’agroturisme i ofereix servei de pupillatge Té diversos espais a l’aire lliure de terra batuda per a la pràctica del volteig i dues pistes de terra batuda exteriors per a doma clàssica de 375 m² i de 256 m² Un dels seus genets més destacats fou Bernat Casals, campió estatal de raid l’any 2005
Gaietà Sala i Rafel
Música
Pianista i pedagog català.
Fou alumne de Bernat Calvó Puig i feu estudis de violí amb Joan Baptista Dalmau La documentació hemerogràfica conservada l’assenyala com un important pedagog de piano a la Barcelona del seu temps Impartí classes de forma privada i també feu classes de música a les Escoles Pies de Barcelona Entre els seus alumnes hi hagué Joan Baptista Pujol Com feren altres instrumentistes destacats del segle XIX, Gaietà Sala tocà el piano de manera regular al cafè del barceloní Teatre Novetats
Penya Barcelonista Anguera
Futbol
Club de futbol de Barcelona.
Fou fundada el 1957 en honor de Francesc Papi Anguera, que treballà tota la seva vida al servei del Futbol Club Barcelona Durant els seus primers vint-i-cinc anys tingué Domingo Bernat Ruiz com a president, mentre que Anguera en fou nomenat president d’honor L’equip sènior assolí la categoria territorial preferent, i la temporada 2012-13 jugà a segona catalana Disputa els seus partits al camp de l’Escola Industrial Té una vintena d’equips de base
Antoni Sadurní
Arts decoratives
Brodador.
Nat d’una família de brodadors Treballà, entre d’altres, per al bisbe d’Urgell, per a la seu de Tortosa i per a la casa reial del conestable Pere IV La seva obra més destacada —hom diu que basada en un disseny de Bernat Martorell— és el frontal en relleu de Sant Jordi , en fils de seda, or i plata ~1450, Barcelona, capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat, obra mestra del brodat català de l’època
Frederic I d’Atenes
Història
Fill del duc Joan I i de Cesarina Lanza, dit també Frederic de Randazzo
.
Succeí el seu pare en els ducats d’Atenes i Neopàtria i en el marquesat de Randazzo 1348 sota la tutoria de Balasc d’Alagó, comte de Mistretta, el qual projectà una expedició a Atenes, que no tingué efecte 1349 Els catalans li demanaren la destitució del vicari general Ramon Bernat de Sarbou, problema que heretà, juntament amb la successió dels ducats, el rei Frederic III de Sicília Fou, com el seu pare, víctima de la pesta i morí probablement molt jove
vescomtat de Tatzó
Geografia històrica
Denominació que es donà al començament del segle XI al vescomtat de Rosselló.
El primer que apareix com a vescomte de Tatzó és un Guillem, que és esmentat en un judici 1051 sobre l’abadia de Cuixà El vescomte Hug mort vers el 1100 fou pare de la vescomtessa Jordana, que aportà el vescomtat en dot al seu marit, Bernat de Llupià, senyor de Llupià De llur fill, el vescomte Hug mort després del 1163, que sembla ésser el darrer a emprar el títol vescomtal, que substituí pel senyorial, descendiren els Tatzó , senyors de Tatzó
Mascalbó
Mas que centra una partida, del mateix nom, del municipi de Reus (Baix Camp), al S de la ciutat, al límit amb el terme de Vila-seca.
L’edifici, que conserva elements gòtics, ha estat molt restaurat modernament Inicialment formà part del terme de Porpres, i després, del territori de Tarragona Donat el 1169 per l’arquebisbe Hug de Cervelló a la família Calbó, el 1180 hi nasqué el qui després fou sant Bernat Calbó El 1591 la vila de Reus el comprà a Elisabet de Sacirera, però se'n desprengué el 1852 Eclesiàsticament pertany a Vila-seca L’any 1949 fou declarat bé cultural d’interès nacional
monestir de Cuixà

El monestir de Cuixà
JoMV
Monestir
Monestir benedictí (Sant Miquel de Cuixà) del Conflent, a la vall del riu de Llitera o ribera de Taurinyà, al peu del Canigó, dins el terme de Codalet i a 2 km de Prada.
El monestir Fou fundat l’any 879 per l’arxipreste Protasi i els monjos supervivents del cenobi de Sant Andreu d’Eixalada, a l’alt Conflent, destruït per una revinguda de la Tet 878 Sota el patronatge de la família comtal de Cerdanya-Conflent, la nova fundació, nascuda entorn d’una església preexistent dedicada a Sant Germà d’Auxerre Sant Germà de Cuixà —refeta i consagrada de nou el 953—, cresqué i es desenvolupà ràpidament A mitjan segle X posseïa ja un extens patrimoni alodial, amb més d’una vintena d’esglésies parroquials, des del comtat de Tolosa al d’Osona, del qual ofereixen un…
Lluís I
Història
Rei d’Aquitània (781-817) i emperador dels francs (814-840), fill de Carlemany i d’Hildegarda.
Com a rei d’Aquitània, coronat pel papa Adrià I a Roma el 781, fou encarregat pel seu pare dels afers de les fronteres amb els sarraïns d’Espanya, sota la cura successiva d’Arnold, Deodat i Hildegarda, amb la responsabilitat militar dels ducs de Tolosa, de primer Corsó i després Guillem I 970, i amb el consell, en els afers espirituals, de Benet d’Aniana Les capitals efectives foren Bourges, des del punt de vista eclesiàstic, i Tolosa, des del polític i el militar Les primeres missions degueren ésser la implantació dels hispans refugiats a Septimània i Provença des del fracàs de l’expedició…
Pere Garcia de Benavarri
Art gòtic
Notícies sobre la vida del mestre Pere Garcia, pintor de retaules, natural de la vila de Benavarri Ribagorça, Osca, està documentat a la ciutat de Saragossa des del 9 de novembre de 1445 fins al 2 de setembre de 1449 No sabem l’any en què va fixar la residència a la capital aragonesa, per bé que la raó per establir-s’hi devia ser aprendre l’ofici de pintor al costat del mestre Blasco de Grañén 1422-1459, la qual cosa sembla poder deduir-se del fet que figura en qualitat de testimoni en diversos contractes signats per Grañén entre els anys 1445 i 1447 Blasco de Grañén va ser un dels pintors de…