Resultats de la cerca

Generalment hom empra màquines síncrones en les quals l’inductor és el rotor, i l’induït, l’estator màquina síncrona El rotor és constituït per un nucli de material ferromagnètic, proveït d’unes expansions polars en les quals hom disposa les bobines inductores Aquest tipus de rotor amb un o més parells de pols sortints és el més utilitzat, però quan l’alternador és previst per a treballar a gran velocitat, el rotor és constituït de forma cilíndrica, de manera que l'entreferro és constant, a diferència de l’altre tipus El rotor de pols sortints és conegut amb el nom de roda polar, mentre que…

La D majúscula llatina prové de l’alfabet grecooccidental, forma arrodonida de la grega clàssica, provinent, al seu torn, de l’alfabet fenici de Biblos i de l’egipci demòtic L’estructura primitiva llatina consisteix en dos traços el primer, vertical, gruixut el segon, semicircular, prim-gruixut-prim, a la dreta Com la B , també la D capital de les inscripcions llatines tenia reforços o petits elements estètics que decoraven l’atac superior i la base de la lletra La inclinació de la ploma i la velocitat del traçat contribuïren a la transformació del ductus de la D capital clàssica majúscula…

Situació Aquesta torre es troba situada a prop de l’església de Santa Margarida de Sagàs, al cim d’un petit turó o mota La torre figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150 000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 14,1 —y 56,8 31 TDG 141568 Unes dotzenes de metres al nord de l’edifici de Santa Margarida trobem un pujol cobert d’arbres, al cim del qual hi ha algunes restes de parets que es troben mig enterrades JBM Història La documentació del segle XIII ens informa de l’existència d’un castell de Sagàs possiblement devia tractar-se d’una torre o d’una construcció…

Situació Aquesta església es troba situada al cim del turó, a tocar el recinte del castell de Blancafort, però ja fora de les muralles, vers el costat nord-est No n’indiquem, doncs, l’itinerari per tal com és el mateix que hem assenyalat per arribar al castell Un aspecte de les ruïnes de l’església amb l’angle interior nord-occidental, amb un important pany de mur que deixa veure l’aparell de la construcció R Viladés Una vista de les ruïnes de l’església pel costat de migjorn, des del castell J Bolòs Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000,…

Situació Capçalera d’aquesta església amb l’absis recobert d’arrebossat que amaga el parament original ECSA - JA Adell L’església de Sant Salvador és al costat del mas Barrat, que és en una posició eminent sobre el Forat de Bulí, en el congost que forma l’aiguabarreig entre el Rialb i el barranc de Gavarra Mapa 34-12291 Situació 31TCG481599 Per a anar-hi, cal seguir el mateix camí que porta a Sant Martí de Terrassola o del Puig Un cop allà, cal fer per la mateixa pista 1, 8 km més de recorregut, en mal estat, i s’arriba fins al peu del penyal on s’alça el mas, al costat del qual, a ponent, i…

Situació Fragment del mur nord d’una antiga sala, gairebé l’únic element que resta del conjunt ECSA - J Bolòs Les ruïnes del castell de Montesquiu són situades dalt d’un turó, prop de l’Astor, des d’on són perfectament visibles, a la banda sud-occidental del terme, a frec dels límits comarcals Mapa 34-14361 Situació 31TCG695171 Hom hi arriba des de Pujalt per una pista que passa per l’Astor Poc abans d’arribar-hi uns 900 m, a mà dreta, s’inicia un camí carreter que mena a una cabana, des d’on, a peu, a través d’uns camps, s’arriba al turó on s’erigia el castell FJM-AMB Història Les…

Situació Vista de les ruïnes de l’església, properes a l’antic Castellvell ECSA - J Cruanyes i LI Claver Les ruïnes d’aquesta església es troben molt a prop de les restes del Castellvell d’Olivella Mapa 36-37448 Situació 31TDF009752 L’itinerari que hi mena és el mateix que hem ressenyat per arribar al castell CPO Història Aquesta església fou l’antiga parròquia d’Olivella Segons sembla, s’esmenta per primera vegada a mitjan segle X, quan era possessió de la mitra barcelonina L’any 1271, en la institució del bisbe de Barcelona de tres preverats a la capella de les Santes Verges, creada el 1268…

Al començament desenvolupà essencialment la seva activitat dins el camp de l’escultura El 1401 es presentà al famós concurs, guanyat per Ghiberti, per a les segones portes del baptisteri de Florència, amb un relleu en bronze, del sacrifici d’Abraham Museo Bargello, Florència Després es decantà cap a l’arquitectura El 1409 treballava a la Torre della Petraia de Florència i a la casa d’Apollonio Lapi al Canto de Ricci, i féu, encara, una darrera obra escultòrica, el crucifix de fusta de la capella Gondi, a Santa Maria Novella Al llarg del segon decenni del s XV treballà contractat per la…

L’església de Sant Pere de Camprodon fou consagrada l’any 904 com a església parroquial de la rodalia de Camprodon, de Creixenturri, de Seguries i d’altres viles del redós Al llarg del segle X varen aparèixer dues parròquies més, les de Sant Cristòfol de Creixenturri i de Sant Pau de Seguries, que varen enxiquir la seva parròquia inicial, la primera adscrita al monestir de Camprodon i la segona passada molt aviat al monestir de Sant Joan de les Abadesses En ésser erigida en monestir l’església de Sant Pere, vers l’any 950, la concurrència de feligresos perjudicava la vida monàstica, i per…

Situació Restes de l’antiga església parroquial, situades a l’extrem nord del Carrer Major de la població ECSA-X Solé Les restes de l’antiga església parroquial de Santa Maria formen un conjunt aïllat amb la rectoria actual, i són situades a l’extrem nord del Carrer Major del petit nucli de la Figuerosa Mapa 34-14 361 Situació 31TCG477182 El poble de la Figuerosa es troba a uns 8 km de Tàrrega per la carretera L-310 que duu a Guissona XSB Història El lloc de la Figuerosa juntament amb el seu castell foren conquerits pel comte Ermengol IV d’Urgell, el qual l’any 1075 els donà en alou a Arnau…