Resultats de la cerca
Es mostren 1972 resultats
premi Joaquim Ruyra
Literatura catalana
Premi de narrativa juvenil en llengua catalana atorgat anualment per l’editorial la Galera.
S’atorga des del 1963 Entre el 1992 i el 2023 comptà amb la participació de la Fundació Enciclopèdia Catalana en la convocatòria El premi fou entregat durant la Nit de Santa Llúcia fins a l’edició del 2024 i publicat l’any següent per la Galera fins el 2022, i des del 2023 pel segell Elastic Books de la mateixa editorial El novembre del 2025 s’anuncià que s’atorgaria dins de la Nit de les Lletres Catalanes Relació d’obres i autors guardonats 1963 L’abisme de Pyramos , de Josep Vallverdú 1964 Un paracaigudes sobre la vall Ferrera , de Carles Macià 1965 desert 1966 Entre juliol i setembre…
borrós | borrosa
Pintura
Dit de les obres desvalorades de to, per manca de mestratge en l’ofici pictòric, i que fan l’efecte de taques imprecises que desfan l’harmonia del conjunt.
capítol catedral
Cristianisme
Corporació formada per canonges com a consell del bisbe a les catedrals; té també al seu càrrec, amb l’auxili dels beneficiats, la celebració solemne de l’ofici diví.
Els capítols catedrals sorgiren al llarg del s XI amb la dissolució de la vida en comú de les canòniques catedralícies canònicai erquè s’accentuà la separació dels béns entre les menses mensa episcopal i capitular La mensa capitular era administrada per pabordes l’organització de les pabordies pabordia per mesos de l’any ajudà a fixar el nombre de membres de cada capítol, tasca duta a terme a Catalunya el 1229 pel legat papal Jean d’Abbeville Dintre el capítol era d’importància primordial l'ardiaca els seus interessos i en general els del capítol eren sovint contraposats als del bisbe, com en…
lamentació
Música
Cadascuna de les lectures del llibre bíblic de les Lamentacions que es canten en el primer nocturn de les matines del tridu pasqual, conegudes també per ofici de tenebres.
Atribuïdes al profeta Jeremies, les Lamentacions són cinc elegies sobre la destrucció de Jerusalem de l’any 586 aC La litúrgia les canta com a elegia per la mort de Crist Llevat de la darrera, cada lamentació consta de vint-i-dues estrofes, començades cadascuna per una lletra de l’alfabet hebreu La melodia litúrgica tradicional és de to sisè i es destaquen els melismes amb què es canten els noms de les lletres n’existeixen altres melodies particulars, especialment riques en els repertoris de tradició hispànica Entre els segles XV i XVIII les lamentacions foren musicades amb una relativa…
Les tecnologies artesanals
El descrèdit del treball artesanal Amb la Revolució Industrial, el treball artesanal, lligat a la societat gremial, a l’orgull de l’ofici ben fet, a la tradició i als sabers relatius a les habilitats i tècniques manuals, va caure en un gran descrèdit Amb tot, l’aparició del sistema de la fàbrica a l’Anglaterra del segle XVIII va comportar els primers temps fortes revoltes sota la forma de ludisme destrucció de les màquines, que deixaven en situació d’atur els antics teixidors domèstics També els sabotatges van estar a l’ordre del dia, ja que la mecanització només donava guanys als propietaris…
El treball, de la utopia al costumari
Treball, treballar El Diccionari de la llengua catalana defineix el terme “treballar” com “emprar-se físicament o mentalment amb un esforç sostingut en l’execució d’alguna cosa, especialment pel guany que en prové o per l’obligació del propi càrrec o professió” Aquest caràcter d’“esforç sostingut”, sovint penós, ve marcat pel caràcter negatiu, opressiu o repressiu del treball que es trasllueix en l’etimologia mateixa, derivada del terme llatí tripalium , “espècie de cep o instrument d’aferrar i turmentar” Joan Coromines, en el seu Diccionari etimològic , precisa que el terme és compost de…
La parròquia: territori, homes i drets
“Fou mogut un plet entre Pere, clergue de Santa Maria de Vallvidrera, i Pere d’Olorda sobre tots els drets parroquials dels masos de Caminella que el primer demanava per raó de l’església esmentada Ambdues parts, havent pledejat des de feia temps, es comprometeren fermament a sotmetre’s a l’arbitri de Ramon de Sarrià, capellà de l’església de Santa Creu d’Olorda i de Santa Maria de Vallvidrera Ramon de Sarrià, un cop rebudes les penyores d’una i altra part, arbitra que mentre Pere d’Olorda visqui, l’església de Vallvidrera i el seu rector prenguin la primícia en els masos de Buscales, Calopa…
Els Romaní
Joan Romaní i els seus successors Publicitat del paper de la fàbrica d'Antoni Romaní de Capellades recollida a Carátulas papeleras, siglos XVII - XX , Alier SA 1986 Joan Romaní fou l’introductor a la comarca de l’Anoia del que un successor seu anomenarà l’ofici de paperer Evidentment no era una indústria, ja que s’installà a Piera al voltant del 1620, i aleshores la fabricació de paper era pura artesania, acompanyada, això sí, per la força d’una roda hidràulica que permetia substituir la força manual o animal Joan Romaní era de Riudaura Garrotxa i es deia en realitat Joan Forgas…
diligència per a proveir millor
Dret processal
Diligència de prova extraordinària que pot ordenar d’ofici el jutge o el tribunal abans de dictar sentència per tal de completar la prova practicada a instància de les parts.
obrador
Oficis manuals
Lloc on treballa algú en les feines d’un art, d’un ofici, d’una indústria o d’un comerç, especialment taulell o oficina on hom fa algun treball manual.