Resultats de la cerca

Situació Antiga parròquia rural del terme del castell de Miralles, edifici sobrealçat i modificat, però que manté encara els trets propis del romànic F Junyent i A Mazcuñán L’església, acompanyada d’un reduït grup de cases, s’aixeca dalt d’un tossal, situat al ribatge dret de la riera Gran, damunt la carretera que passa de Calaf a Igualada per Copons Mapa 35-14362 Situació 31TCG776156 El trencall que hi mena comença prop del quilòmetre 45 de l’esmentada carretera Cal demanar la clau en una casa pròxima a l’església FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell…

Situació Angle sud-est de l’església, amb la capçalera afegida al segle XIV ECSA - E Pablo L’església de Sant Jaume és l’única construcció que resta de l’antic terme de Rocamora de Sant Magí, situat a la banda oriental del terme municipal L’església se situa dalt d’un turó, al costat d’una masia, just davant de la muntanya on es troba el santuari de Sant Magí Mapa 34-16418 Situació 31TCF706932 Per a arribar a l’església, cal agafar la carretera local T-213, que de Santa Coloma de Queralt porta al Pont d’Armentera Tot just passat Pontils, a l’esquerra, s’ha de prendre la carretera local TV-…

Situació Petita església parroquial formada per construccions de diferents èpoques, algunes d’alt-medievals, amargades sota un modern arrebossat ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Joan, sota el puig de Sant Cristau 1 015 m, punt culminant d’un contrafort septentrional de la carena de l’Albera, centra el nucli de poblament dispers de l’Albera Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 29′ 4″ N - Long 2° 53′ 44″ E Venint de Perpinyà per l’N-9, 1 km al nord del Pertús, surt, a mà esquerra, la carretera D-71 la distància des del dit trencant fins al petit poble de Sant Joan i l’església és de 5 km…

Situació Restes de l’antiga portalada que s’obria al mur de ponent, l’únic que subsisteix de l’església ECSA - J Bolòs Les restes de l’antiga església de Sant Martí es troben molt a prop del poble d’Areny, tot just a la clenxa de la serra que separa la clotada d’Areny de la Valira de Cornudella, vora les ruïnes de l’antic castell d’Areny Mapa 32-11 251 Situació 31TCG124813 L’itinerari per a arribar als vestigis de l’església és el mateix que el descrit en la monografia anterior MAF Història En el seu origen aquesta església fou una capella del castell d’Areny, de titularitat comtal Al segle…

Situació L’església de Llinars de l’Aiguadora és situada entre l’Aigua de la Corba i l’Aigua d’Ora, en un dels extrems occidentals del terme, que raneja la comarca del Solsonès Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M781 x 93,6 — y 64,5 31 TCG 936645 S’hi arriba per la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys Poc després del quilòmetre 19, a mà dreta, s’inicia una pista asfaltada que porta a Llinars de l’Aiguadora L’església es troba en un lloc elevat, a la dreta de la carretera que hem emprès, on…

Situació Aspecte d’aquesta església del segle XII, d’interpretació complexa a causa de les refaccions que ha patit ECSA - A Roura Aquesta església presideix el petit poble de Gréixer, a ponent de Ger Mapa 36-10 217 Situació 31TDG034964 Just després d’haver passat Ger en direcció a la Seu d’Urgell, surt de la carretera N-260 una carretera local que va a Meranges, que cal deixar al cap de 3,2 km per prendre un trencall a mà dreta que mena a Gréixer RMAE Història Aquesta antiga parròquia, ara sufragània d’All, és documentada per primera vegada en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’…

Situació Vista de conjunt de l’església des de la part de migdia ECSA-I Estany L’antiga església parroquial de Santa Maria és situada al capdamunt del poble de Gàver, al costat de les ruïnes del castell Mapa 34-14 361 Situació 31TCG664166 L’itinerari per a arribar-hi és el mateix que s’ha descrit en la monografia anterior XSB Història El lloc de Gàver és documentat per primera vegada el 1015, any en què formava part de la marca extrema del comtat de Berga Tot i aquesta vinculació amb el comtat berguedà, la parròquia de Gàver va pertànyer des dels seus inicis fins al 1957 al bisbat de Vic,…

Situació L’església parroquial de Sant Feliu de Codines es troba a l’extrem de migdia de la vila i centra el barri històric conegut com la Sagrera Mapa L37-14364 Situació 31TDG302153 Sant Feliu de Codines és a la cruïlla de les carreteres de Mollet a Moià i de Llinars a Sant Llorenç Savall aquesta darrera passa a frec del barri de la Sagrera MDFG Història La parròquia de Sant Feliu de Codines, conjuntament amb les parròquies de Sant Pere de Bigues, de Sant Esteve de Palaudàries, de Sant Mateu de Montbui, de Santa Eulàlia de Ronçana, de Sant Andreu de Samalús i de Sant Genís de l’…

Dibuix de M Martí del 1947 a “Ariel”, núm 17, Barcelona, maig del 1948 Coll part / GS En la conjuntura del 1951, davant les pressions d’editors i d’agents culturals catalans, el franquisme considerà oportú donar a entendre que les coses podien canviar, fins al punt que aquells cregueren que la liberalització potser aniria més enllà d’on a la pràctica es va quedar, i així van plantejar novament la qüestió de la premsa en català Se sap que existia la iniciativa d’un diari o, si aquest no s’acceptava, d’un setmanari, i que estava relacionada amb Joan Estelrich i Artigues i amb Josep Janés i…

La majoria dels éssers humans som sedentaris i ens caracteritzem per la creació d’espais més o menys complexos per viure o treballar En aquest sentit, cada cultura construeix una arquitectura pròpia segons les seves necessitats de vida Al llarg dels segles, al territori que avui anomenem Catalunya s’han originat diferents tipus d’edificis, des de la domus, les basíliques i els temples romans, passant pels masos, les esglésies i els castells medievals, fins arribar als gratecels, els aeroports i les grans torres de comunicació Algunes d’aquestes construccions han esdevingut tradicionals, ja…