Resultats de la cerca

Es Vedrà i es Vedranell, penyes ben magres de vegetació, constitueixen tanmateix elements indissociables de la imatge d’Eivissa C Guerau de Arellano L’arxipèlag pitiúsic, que alguns autors consideren plenament independent del baleàric pròpiament dit, o gimnèsic, és el més meridional del grup d’illes catalàuniques que hom designa, precisament amb el nom d’Illes, emprant el terme en valor absolut És una unitat geogràfica petita, relacionada biogeogràficament molt més amb les terres continentals valencianes que no pas amb les Gimnèsies Les dues illes principals són Eivissa i Formentera…

Paisatges ben plantats La dona ideal A partir del 1906, Eugeni d’Ors 1881-1954, sota el pseudònim de Xènius , va publicar diàriament a La Veu de Catalunya uns textos sota el nom de Glosaris que van significar la definició d’un nou moviment artisticocultural aviat anomenat Noucentisme , bé que integrat també en la política i la societat del moment Proposaven un projecte de país que en molts aspectes va contribuir a configurar la nacionalitat, no sols la de Prat de la Riba, sinó la de tots aquells que entenien Catalunya amb les seves diferències i el seu europeisme Aquesta va ser la modernitat…

El 2013 va ser un any difícil per als museus catalans, perquè la crisi va afectar fortament els pressupostos dels museus i centres patrimonials al llarg de l’any molts van patir reajustaments, reduccions de personal i una notable disminució de l’activitat, a la vegada que va disminuir el nombre d’equipaments remodelats i dels nous projectes Malgrat tot, la dinàmica de les institucions museístiques va donar nous fruits i hi va haver diverses novetats El Born Centre Cultural conté les restes arqueològiques trobades a la zona de la Ribera © El Born Centre Cultural / Marçal Font A…

El segle XVII confirma la decadència de la pintura, ja apuntada als darrers anys del cinc-cents Tot i que les mostres que ens han arribat són poques, el nivell de qualitat es inferior al de la pintura dels primers seixanta anys del segle XVI La raó s’explica en el canvi de gust dels comitents i del poble consumidor cap al retaule escultòric, el qual supera amb escreix qualsevol comanda particular Això no impedirà que els pintors busquin el seu reconeixement professional, que aconseguiran al final del segle amb la creació del Collegi de Pintors La praxi pictòrica anirà evolucionant des del…

Si prescindim de les terres conreades, el paisatge mediterrani actual és amplament dominat per les bosquines, és a dir, per poblaments vegetals presidits per arbusts Moltes d’aquestes bosquines procedeixen de la degradació del bosc esclerofille, ja ha estat dit, però cal tenir present també que als llocs més ingrats de la regió mediterrània aquestes bosquines són exponents de la màxima exuberància que la vegetació pot arribar a atènyer en raó de les condicions ecològiques imperants, marcades per l’escassedat d’aigua i de sòl A l’àmbit submediterrani, la importància de les bosquines és menor,…

Situació Façana de l’antic monestir, modificat totalment al començament d’aquest segle ECSA - Rambol L’església de l’antic monestir de Sant Pere de les Puelles, convertida avui en església parroquial, es troba al centre historic de la ciutat de Barcelona, a la plaça de Sant Pere JAA Història El monestir de Sant Pere de les Puelles de Barcelona fou fundat pel comte Sunyer i la comtessa Riquilda durant la primera meitat del segle X En el moment de la seva fundació el cenobi quedava fora muralles de la ciutat, prop del Merdançà i al peu de la via francisca que menava cap al Vallès La primera…

L’artífex i la seva fortuna historiogràfica Aquest mestre, actiu durant els anys centrals del segle XIV a l’àrea de la Conca de Barberà, la Segarra, les Garrigues i l’Urgell i als encontorns de la ciutat de Lleida, s’identifica als contractes que va signar com “Guillem Seguer, pintor de Montblanc” És conegut per la historiografia d’ençà del 1878 Aquell any es va publicar la primera monografia sobre la catedral de Lleida deguda a Lluís Roca Florejachs, i Seguer hi figura entre els mestres d’obra del període trescentista La font d’on prové aquesta dada impedeix precisar els marges cronològics…

Etimologia i crítica del terme El terme ’barroc’ és polisèmic, i designa una determinada concepció de l’estil, una categoria estètica homònima, i un període en la història de l’estètica i la sensibilitat occidentals L’origen del mot ha creat una gran controvèrsia i diverses hipòtesis La primera sosté que el terme pot provenir de la paraula baroco , mot mnemotècnic referit a les premisses i la conclusió d’un sillogisme de lògica complicada i recargolada, el qual, al mateix temps, era usat per a adjectivar, en clau de burla, els erudits pedants de diverses universitats franceses pels seus…

Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-est Cal apreciar-hi la gran diferència existent entre l’altura de les cobertes de la nau i les dels braços del transsepte i l’absis Igualment és destacable l’altura considerable que té el mur de tancament de l’absis A Bastardes L’església és situada dalt d’una plataforma rocallosa, composta d’arenisques, que s’eleva, al ribatge dret del Llobregat, sobre la Colònia de la Plana, a la banda sud-oriental del terme Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full…

Al setembre del 1895 la família del professor de Belles Arts malagueny José Ruiz Blasco arribà a Barcelona, on aquest començaria a exercir el seu nou càrrec de professor numerari de Dibuix de figura a l’escola oficial de Belles Arts, coneguda com Llotja El fill del professor, Pablo Ruiz Picasso, que encara no havia fet catorze anys, seguia les passes del seu pare i estava estudiant Belles Arts per això tot just arribar ja va matricular-se a la mateixa escola on el pare entrava de professor i va sollicitar permís de copiar obres al Museu de l’Acadèmia de Belles Arts Les obres que li serviren…