Resultats de la cerca

Vida Fill de Josep Pruna i Verònica, que fou un dels primers empresaris de cinema de Mataró, el qual regentà el Palacio de la Unión 1905 A dotze anys feu la seva primera cinta, Mi primer film , sense càmera, dibuixant directament sobre la pellícula, fotograma a fotograma Compaginà la direcció de l’empresa Talleres Pruna, on fabricaven maquinària tèxtil, amb la seva afició cinematogràfica Gràcies als seus coneixements de mecànica perfeccionà la tècnica de filmació, muntatge i projecció, sempre en 16 mm Realitzà nou films de ficció entre el 1940 i el 1964, més catorze reportatges, quatre…

Vida Filla de l’actor i director Fèlix de Pomés, s’inicià com a actriu infantil en el teatre i debutà en el cinema a La malquerida 1940, José Luis López Rubio Després el seu pare li donà dos papers importants en els dos únics films que dirigí Pilar Guerra i La madre guapa , tots dos del 1941, que la convertiren en una estrella popular del cinema espanyol de la dècada del 1940 gràcies a la dolcesa i la sensibilitat de les seves interpretacions Destacà especialment en la comèdia La bona acollida popular i de la crítica que tingué Huella de luz 1942, Rafael Gil, en què actuà, li permeté…

Vida Inicià la carrera de periodisme a Pamplona, però al cap de dos anys es traslladà a Barcelona i ben aviat a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, on s’especialitzà en l’escriptura de guions pel Centre Universitari d’Estudis Cinematogràfics A partir del 1980 elaborà un seguit de guions didàctics que combinaven el documental, la ficció i el docudrama per a la Unitat de Televisió Educativa i Cultural de Mèxic també dirigí cinc curts per a la televisió nacional Gràcies als diners que rebé del Ministeri de Cultura espanyol en guanyar el concurs "La imagen de la mujer en los medios" pel…

Vida Sense abandonar la seva professió de metge, es dedicà a compondre música per al cinema i fou també l’autor de dues revistes musicals, Hechizos de Fu-Manchú i La novia del Paralelo La seva producció de bandes sonores s’inicià el 1942 amb Mosquita en palacio , de Joan Parellada, i Sangre en la nieve , de Ramon Quadreny, ambdues en collaboració amb Josep Casas i Augé Sovint, algunes de les seves cançons traspassaren la pantalla i es convertiren en èxits en les sales de ball o a la ràdio Actiu en el cinema fins el moment de la seva mort, el 1962 creà la Cooperativa Cinematográfica…

Vida El 1935 entrà d’amagat dels seus pares a l’Institut del Teatre, encara que els estudis quedaren interromputs per la guerra i la mobilització de la lleva del biberó En tornar, reprengué la formació teatral i el 1941 debutà en La casa de la Troya de la companyia de Paco Melgares A Madrid triomfà interpretant nombrosos papers de galant, fins que el 1946 tornà a Catalunya per representar obres en català amb la companyia de Pius Daví En la dècada del 1950 dirigí el teatre Romea de Barcelona i hi actuà També comprà el Capsa 1969, i hi estrenà un dels seus grans èxits, El retaule del flautista…

Vida Estudià disseny d’interiors a l’Escola Massana de Barcelona fins el 1978, any en què entrà al món del cinema com a ajudant de direcció El 1984 realitzà els curts To Choose i Vidres , i dos anys després feu de meritori en La veritat oculta 1986-87, Carles Benpar, i acabà assumint la direcció artística de "És quan dormo que hi veig clar" Homenatge a J V Foix 1986-88, Jordi Cadena, El vent de l’illa 1987, Gerard Gormezano Blue Gin 1987, Santiago Lapeira i Rateta, rateta 1989, Francesc Bellmunt Compaginà aquesta tasca amb feines publicitàries i el 1990 fundà a Madrid i amb Pilar Heranz l’…

Vida Fill del productor Augusto Boué Alarcón Madrid 1896 - 1962, fundador dels estudis Augustus Films abans Iberia Films i després Cinearte, continuà conjuntament amb el seu germà Augusto 1915 - 1995 la tradició cinematogràfica familiar Autor de documentals turístics i de curts d’animació El lápiz que se volvió loco , 1948 produïts els anys quaranta, des del 1948 participà com a ajudant de direcció en diversos llargs, molts dels quals foren rodats en els estudis paterns A partir del 1957 exercí com a cap de producció, activitat que el dugué a traslladar-se a Barcelona, on intervingué en…

Vida Era fill de Francesc Màrius Bistagne i nebot de Pere Bistagne 1901, director general de la 20th Century Fox i distribuïdor dels films d’Emisora Films, la productora d’Iquino Acabat el batxillerat assistí al rodatge d’ El camino del amor 1943, Josep Maria Castellví, en què el seu pare feia de cap de producció Tot i la seva inicial inclinació envers la direcció, compaginà els estudis de filosofia i lletres amb el meritoriat de càmera en films d’Ignasi F Iquino, fins que debutà com a foquista en Ni pobre ni rico sino todo lo contrario 1945 i com a segon operador en Noche sin…

A catorze anys realitzà dues cintes d’animació dibuixades sobre pellícula de 9,5 mm Feu la fotografia de dos curts de Sergi Schaaff, Ella, él y el deporte 1955 i Aplicación Mala 1956, del grup La Gente Joven del Cine Amateur, i collaborà com a tècnic en el rodatge del curt d’animació Quién se ríe de quién 1954, Josep Maria Blanco Fundà el Cineclub Bonanova 1957-68 que acollí el Seminari Universitari de Cinematografia 1967, i participà activament en l’Escola de Cinematografia Aixelà que el seguí Collaborà i programà cineclubs durant anys, i illustrà a la impremta del seu pare els…

Vida Debutà en el món del teatre, on destacà en la interpretació i la direcció, tant a l’Estat espanyol com a l’Amèrica Llatina El 1933 s’installà a Barcelona i entrà a formar part dels recentment fundats estudis de la Metro-Goldwyn-Mayer, com a actor i director de doblatge, gairebé sense experiència prèvia S’inicià posant la veu a l’aleshores desconegut Robert Taylor en la sèrie de curts El qui la fa la paga Crime Does Not Pay , 1935-45 Entre els films que doblà destaquen Margarita Gautier / La dama de les camèlies Camille , 1936, George Cukor i El pont de Waterloo Waterloo Bridge , 1940…