Resultats de la cerca

L’antic poble de Torlanda, originat a redós del seu castell i avui dia totalment despoblat, es troba enlairat dalt d’un turó, a la dreta de la carretera de Rocafort de Queralt a Conesa En la documentació del segle XI el seu castell és anomenat Segura Posteriorment, ja al segle XII, aquesta fortalesa s’esmenta amb el nom de Torlanda, com és el cas d’una escriptura datada el 1178, per la qual Bernat de Piles, la seva esposa Sibilla i Berenguer Company la cediren al rei Alfons I segons aquest document, els mencionats personatges feren donació al dit monarca del “ castrum de Turlanda quod ab…

Aquesta església parroquial centra el petit poble de Savallà del Comtat, coronat per les ruïnes del castell Des de la repoblació d’aquest sector de la Conca de Barberà fins al 1957, la parròquia de Savallà va pertànyer al bisbat de Vic Ara depèn de l’arxidiòcesi de Tarragona L’esment més antic del lloc de Savallà és de l’any 1043 i la seva església ja consta en les primitives relacions de parròquies del bisbat de Vic anteriors a l’any 1154 Sant Pere de Savallà fou una de les parròquies d’aquest bisbat que l’arquebisbe Bernat Tort reclamà per a la seva arxidiòcesi en procedir a la seva…

Mapa dels castells i fortaleses del Barcelonès anteriors a l’any 1300 C Puigferrat Badalona La Torre Vella Cal Comte Can Peixau Barcelona El Palau Reial Major La Comanda Templera de Palau a Barcelona El Palau Comtal Menor El Palau Episcopal La muralla romano-comtal de Barcelona Castell Vell vescomtal Castell Nou vescomtal Castell del Regomir Castell del Port Torre de guaita de Montjuïc La Barcelona del període romànic tenia un nombrós conjunt de casals residencials de famílies nobles i ciutadans notables Alguns són especialment coneguts per haver estat restaurats i acollir actualment…

Situació Petit edifici romànic de planta rectangular sense santuari diferenciat, amb la porta a migdia, mirant al mas de Las Albas J A Adell Extrem de llevant de l’església, amb l’absis carrat, on es mostra l’irregular aparell rústec que forma el seu parament, únicament amb carreus ben tallats a les cantonades ECSA - A Roura Aquesta església es troba al costat de la masia de Las Albas, a la riba esquerra de la Matassa, prop de la confluència amb l’Adasig Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 45′17″ N - Long 2° 29′47″ E La masia de Las Albas és al costat de la carretera D-619, poc abans del trencall…

La població actual d’Artesa de Lleida és situada a uns 10 km a l’est de Lleida, sobre una petita elevació que neix del pendent del marge esquerre de la vall de la Femosa Segons JR Gallart, la primera menció de l’indret data de l’any 1159, en una acta testamentària per la qual un tal Ramon Arnau deixà al seu fill el castrum d’Artesa Molt probablement la fortalesa d’Artesa, inclosa dins el terme de Castelldans, passà aviat sota el domini de la comanda templera de Gardeny, i amb la dissolució d’aquest orde militar a l’inici del segle XIV, s’incorporà al Gran Priorat de Catalunya, de l’orde dels…

Situació Antiga parròquia rural, modificada i ampliada amb una segona nau, que manté part de la seva estructura romànica, sobretot al sector meridional ECSA - A Roura L’església es troba a prop del veïnat de cases disperses del mateix nom Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 37’ 9” N - Long 2° 38’ 50,4” E Hom hi arriba per Sant Miquel de Llotes i la carretera D-2 Una mica després del coll de la Creu de la Feliba, a mà esquerra, cal prendre la carretera que condueix al veïnat de Santa Coloma de les Illes i, d’aquí, a l’església, 1 km més al sud Història No han pervingut notícies històriques d’…

Situació Capella rural d’origen romànic, situada al costat d’una riera a la qual ha donat nom ECSA - A Roura Aquesta capella és situada prop del llogarret dels Hostalets, a migdia, vora la ribera de Sant Amanç, a la qual dóna nom Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 34’ 36, 6” N - Long 2° 42’ 47, 4” E Per a arribar-hi, cal anar fins als Hostalets, seguint la carretera D-2, i després d’aquell veïnat, girar a mà esquerra i prendre un caminet que remunta la riba dreta del riu de Sant Amanç Història La primera referència de Sant Amanç és de l’any 1235, en què apareix entre el conjunt d’esglésies…

A l’any de néixer, la seva família s’exilià a París en instaurar-se la Dictadura de Primo de Rivera De tornada a Catalunya, es formà a l’Institut-Escola El 1939 la família s’exilià per segona vegada, aquest cop definitivament a Xile Formada com a pintora a l’Escola de Belles Arts de la Universitat de Santiago 1942, el 1947 s’incorporà al Grupo de Estudiantes Plásticos GEP i deu anys més tard al Taller 99, on s’inicià en el gravat Des del 1958 tornà a Catalunya amb freqüència En la seva obra poden distingir-se diverses etapes A la primera 1960-73, marcada per la monumentalitat del…

El 839 ja hi havia vida comunitària Tradicionalment hom ha cregut que s’hi installà la seu de l’antic bisbat de Pallars, creat a la fi del segle IX Després d’unes escomeses islàmiques durant el segle XI fou necessari refer l’organització religiosa, i el 1087 ja hi consta de nou una canònica, que rebé dels comtes de Pallars, Ramon i València, el domini de la vila de Tremp, amb el beneplàcit del bisbe d’Urgell aleshores fou bastit el temple primitiu, romànic, de tres naus El 1097 rebé dels comtes una nova dotació La comunitat es trobava sota la direcció d’un ardiaca i es componia de vuit…

Port fluvial, té indústries mecàniques, de mobles, de conserves, metallúrgiques i químiques És un nus ferroviari a la línia Magúncia-Ludwigshafen Té escoles tècniques, diversos museus i biblioteques Antic centre cèltic Borbetomagus , fou després el centre dels vangions, i posteriorment una ciutat romana florent Civitas Vangiorum Al segle IV hi penetrà el cristianisme, i fou seu episcopal Capital del regne dels burgundis 413, fou destruïda pels huns 437 Presa i reconstruïda pels merovingis final del segle V, fou escollida sovint com a residència pels reis francs Sota el poder…