Resultats de la cerca
Es mostren 102513 resultats
Sistema nerviós central
Anatomia humana
El sistema nerviós central , constituït per l’encèfal i la medulla espinal, és la part del sistema nerviós que en controla l’activitat general Regula el funcionament dels diversos òrgans i aparells del cos, i s’hi localitzen les funcions psíquiques superiors pròpies de l’ésser humà El sistema nerviós mostra una complexitat gradual des dels éssers més primitius fins als més evolucionats, amb relació al seu nivell de vida cada vegada més independent En els éssers unicellulars, com és ara l’ ameba , l’única cèllula existent exerceix les funcions d’apropar-se a l’aliment o allunyar-…
Tumor de les glàndules salivals
Patologia humana
És anomenat tumor de les glàndules salivals el desenvolupament anormal d’un grup de cèllules d’alguna d’aquestes glàndules —submaxillars, sublinguals i parotídies—, que tendeixen a reproduir-se acceleradament i formen una massa o tumor Aquests tumors, d’origen desconegut, poden ésser benignes o malignes Els tumors benignes es caracteritzen perquè es troben encapsulats i no s’infiltren pels teixits sans veïns Al contrari, els tumors malignes en créixer s’infiltren pels teixits veïns i, en les fases més avançades de desenvolupament, poden originar metàstasis o tumors secundaris als ganglis…
Formes que adopten els fongs
Patologia humana
Els fongs poden ésser unicellulars, és a dir, ésser formats per una sola cèllula, o bé ésser pluricellulars, és a dir, ésser formats per més d’una cèllula Els fongs unicellulars s’anomenen llevats els pluricellulars, floridures Els llevats tenen una forma esfèrica o oval i un diàmetre d’entre 2 i 4 µ Les floridures són de forma irregular, i les seves dimensions solen ésser microscòpiques, per bé que de vegades són prou voluminoses perquè siguin visibles per a l’ull humà La subunitat fonamental de la floridura és l' hifa , una estructura tubular formada per un nombre variable de cèllules que s…
Sistema immunitari
S’anomena sistema immunitari , o impròpiament immunològic el conjunt format per un ampli grup d’elements orgànics —diversos tipus de teixits, cèllules i molècules proteiques presents a la sang— que a través de nombrosos mecanismes constitueixen la defensa de l’organisme contra elements estranys potencialment perillosos, fonamentalment els microorganismes Per tant, també és anomenat sistema de defensa orgànica De fet, encara que no puguem observar-ho directament, i fins i tot sense que en siguem conscients, estem desenvolupant una lluita constant per la nostra supervivència davant de multitud…
Estructura dels virus
Patologia humana
L’estructura dels virus és senzilla consten d’un nucli o nucli víric, i d’un recobriment o càpsida Els virus més voluminosos o complexos disposen d’un embolcall extern El nucli víric es compon d’una molècula d’àcid nucleic on es troba la dotació genètica del virus, i d’algunes proteïnes, que s’anomenen proteïnes nuclears L’ àcid nucleic constitueix, en totes les cèllules i virus, la substància on s’emmagatzema la informació genètica dels organismes vius, que regeix l’elaboració dels elements que cada cèllula necessita per al seu metabolisme i reproducció El terme àcid nucleic fa referència…
Herència multifactorial
Genètica
Es parla d’ herència multifactorial quan una característica o una malaltia de l’individu és determinada per una combinació de factors genètics i ambientals, és a dir, quan hom hereta conjuntament algun factor genètic —ja sigui un sol gen en cas d’herència mono-gènica, o diversos gens en el cas d’herència poligènica— i a més hi concorre algun factor ambiental, com per exemple un determinat tipus d’alimentació Un exemple d’herència multifactorial per a una característica normal és l’estatura el potencial d’estatura d’una persona és determinat per l’acció conjunta de diversos gens heretats, però…
Síndrome de l’ovari polimicroquístic
Patologia humana
La síndrome de l’ovari polimicroquístic constitueix un trastorn poc habitual que es caracteritza pel desenvolupament de nombrosos quists petits en ambdós ovaris, i origina amenorrea o oligomenorrea i esterilitat La causa d’aquest trastorn és desconeguda, però les investigacions efectuades assenyalen que probablement és deguda a una alteració del sistema endocrí No es tracta d’una malaltia hereditària, però en alguns casos es pot transmetre hereditàriament una predisposició especial a ésser-ne afectat El trastorn fonamental d’aquesta malaltia consisteix en la formació de nombrosos quists…
Xavier Fàbregas i Surroca
Xavier Fàbregas i Surroca
© Fototeca.cat
Historiografia
Literatura
Teatre
Crític de teatre, historiador i assagista.
Llicenciat en arts dramàtiques, es donà a conèixer com a autor d’obres teatrals Partits pel mig , 1957 Aquesta terra , 1965 Atret ben aviat per la investigació, confegí a partir de les seves recerques alguns muntatges Balades del clam i de la fam 1967, A l’Àfrica, minyons 1972 i Francesos, liberals i trabucaires 1972, obres elaborades a base de texts vuitcentistes i estrenades amb èxit Exercí la docència i fou professor d’història del teatre a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, a la Universitat Catalana d’Estiu Prada de Conflent i a l’Institut del Teatre, lloc on ocupà el…
,
premi Crexells
Literatura catalana
Premi de novel·la atorgat anualment a la millor novel·la en català publicada l’any anterior.
És concedit per l’ Ateneu Barcelonès des del 1928 en honor de l’escriptor Joan Crexells i Vallhonrat Del 1928 al 1938 s’entregà el 13 de desembre, data de l’aniversari de la mort de Joan Crexells Durant el franquisme fou prohibit i no fou convocat de nou fins el 1981 A partir de la seva restauració, s’atorga a la millor novella publicada durant l’any de convocatòria i s’entrega durant l’any següent Fins el 2009, els membres del jurat eren designats per l’Ateneu Barcelonès Aquest any s’introduí un nou sistema d’elecció de l’obra guanyadora en què un jurat escollia tres finalistes i,…
Boeci
Filosofia
Literatura
Cristianisme
Filòsof, teòleg i escriptor llatí.
De l’antiga família dels Anicii, rebé una bona formació clàssica, estudià els autors grecs a Atenes i es proposà de fer-los conèixer a Roma Entrà després al servei del poder ostrogot, i arribà a ésser cònsol i magister palatii del rei Teodoric fins que, acusat de traïció, fou empresonat a Pavia i executat Bé que en les seves obres majors no intervé com a tema la fe cristiana, sembla definitivament confirmat el caràcter cristià de Boeci A l’alta Itàlia és venerat com a màrtir des del segle VIII Pensador eclèctic i bon hellenista, una mort prematura li impedí completar el projecte de traduir i…