Resultats de la cerca

El més famós fou el català, i els seus orígens romanen hipotètics Un dels més antics personatges d’aquest cognom és Bernat Mir de Torrelles que vivia el 1131, relacionat amb el monestir de Sant Cugat del Vallès El seu fill Mir de Torrelles mort després del 1177 es casà amb Guisla i possiblement tingué possessions al Vallès Podria haver-lo succeït Arnau de Torrelles mort després del 1210, pare de Sibilla de Torrelles , dels quals no hi ha altres notícies Contemporanis d’ells foren Mir Guillem de Torrelles mort després del 1169 i Berenguer de Torrelles mort després del 1195, potser germans,…

L’estirp coneguda és Pere de Ferrera mort en 1393-1400, ciutadà de Barcelona, casat amb Francesca El seu fill Felip de Ferrera mort en 1443-44, també ciutadà parent de l’abat de Santes Creus Guillem de Ferrera, fou un dels fundadors de l’Escola Lulliana del carrer del Carme de Barcelona, posseí una magnífica biblioteca i comprà llibres per a Pere III, Joan I i Martí I, fou conseller de Barcelona 1407 i 1423 i es casà vers el 1399 amb Serena Sacosta neta de Pere Sacosta, batlle general de Catalunya El seu fill Felip de Ferrera i Sacosta mort el 1472 a Montpeller fou mercader i després ciutadà…

També, per extensió, hom donà aquest nom als béns o territoris objecte de la concessió El benefici, nascut al regne franc, sembla que tenia els antecedents en les cessions de béns derivades del precari romà, fetes per un temps determinat, molt utilitzades per l’Església per a l’explotació de les seves propietats, d’on s’estengué a l’àmbit civil En aquest sentit, es generalitzà en època carolíngia i, doncs, als territoris de la naixent Catalunya Ací, al segle IX, el terme beneficium o benefactum era emprat per a significar els béns fiscals assignats als respectius comtes-funcionaris per a la…

Fill de Pera Roitg i Sibilia Callis, senyora útil del mas el Callís d’Orís Osona, on probablement nasqué malgrat que el costum el fa de Vic, potser perquè ell deia que era vigatà, ja fos perquè visqué en aquella ciutat o perquè probablement ningú hagués sabut on era el petit llogarret d’Orís Estudià dret  a la Universitat de Tolosa  de Llenguadoc i a Lleida, on es doctorà Exercí d’advocat a Tolosa de Llenguadoc i, a Catalunya, a Vic i a Barcelona durant trenta anys Fou conseller i advocat fiscal dels reis Martí I, Ferran I, que l’armà cavaller, i Alfons IV de Catalunya-Aragó En…

Fill de García Fernández de Heredia, que el 1316 era lloctinent de majordom de la infanta Elionor, el 1328 era cavaller de l’orde de l’Hospital, el 1333, lloctinent de comanador d’Alfambra, i poc després, comanador de Villel i de Saragossa Pere el Cerimoniós el féu conseller seu el 1338 El 1341 fou empresonat per ordre del castellà d’Amposta, i fou alliberat poc després per intervenció del rei Pel fet d’haver intentat apoderar-se de la castellania d’Amposta fou destituït de les comanadories d’Alfambra i Villel 1341-42 El 25 de juny de 1346 aconseguí d’ésser lloctinent del mestre…

En la seva joventut es decantà vers l’estudi de les ciències exactes i humanístiques sobretot de la filosofia, les quals conreà durant la seva estada als centres d’estudi de Dijon i Angers Després, però, el seu interès se centrà entorn de les ciències de la natura, especialment de la biologia Fill com era d’una família noble i benestant el seu pare ocupà importants càrrecs en l’administració reial, gaudí tota la vida de prou llibertat econòmica per a poder-se dedicar a les seves recerques, al principi estimulades pel desig d’explotació racional dels boscs i de les fargues de les seves…

Consta de 16359 versos apariats, de quatre síllabes, i és dividida en quatre parts o llibres, a més d’una consulta inicial adreçada a Joan Fabra i d’un prefaci on l’autor manifesta les seves intencions moralitzadores, i el dedica al seu nebot Baltasar Bou En el llibre primer, el narrador que cal no confondre amb l’autor conta en primera persona les suposades aventures viatgeres i la seva vida atzarosa, i a través de situacions realistes i grotesques presenta les dones com l’encarnació de totes les aberracions El segon és la narració dels successius matrimonis del protagonista amb una falsa…

Situació Una vista del conjunt amb l’església A desgrat de la construcció moderna, encara és possible de veure alguns fragments de mur d’època alt-medieval F Tur El castell de Vilarig, juntament amb l’església i algunes masies, s’alça al cim d’un tossal allargat Vilarig és situat a l’extrem septentrional del terme de Cistella Mapa 258M781 Situació 31TDG863819 Per anar-hi, cal agafar la carretera que va d’Avinyonet de Puigventós fins a Terrades Pocs quilòmetres després de Cistella, surt, a mà esquerra, una carretera asfaltada que s’enfila fins atènyer el nucli del poble, que és presidit pel…

El castell medieval del Morell s’aixecaria costat per costat de l’actual església parroquial, dedicada a sant Martí sobre els seus fonaments Plàcid de Montoliu bastí, al segle XVIII, el casal dit “el Castell”, un edifici de planta quadrada de grans dimensions, amb un jardí adjacent El terme del Morell era comprès dins l’extens territori del Codony, el desmembrament del qual prengué un fort impuls amb les iniciatives colonitzadores de l’arquebisbe Bernat Tort i el comte Ramon Berenguer IV sobre el Camp de Tarragona a partir del 1150 Clouria aquesta desintegració la tardana donació del Morell,…

Situació Fragment d’una torre de planta circular, l’element més visible d’aquest castell ECSA - J Bolòs Castell situat en un turó prop del coll de l’Hostal Roi o Roig, que clou la vall Barcedana i separa el Montsec de Rubies de la serra de la Campaneta Mapa 33-12290 Situació 31TCG348564 Si se segueix la pista que surt de la carretera de Llimiana i segueix la vall de Barcedana, s’arriba a la collada de l’Hostal Roig A partir de la casa que hi ha a la dreta de la pista, cal seguir els camps i enfilar-nos fins al cim del turó que hi ha més a prop es passa pel costat de l’església de Santa Anna i…