Resultats de la cerca

Llicenciat en ciències de la informació per la Universitat de Navarra i la Universitat Autònoma de Barcelona Redactor de La Vanguardia 1967-74, fou cap de redacció de política al Diario de Barcelona 1974-78 El 1978 s’incorporà a Radio España de Barcelona Cadena Catalana, on s’encarregà de La nit , premi Ciutat de Barcelona i un dels programes més emblemàtics de la transició Del 1983 al 1985 fou director d’informatius de Televisió Espanyola a Catalunya i del 1985 al 1986 es feu càrrec dels serveis informatius de TVE Membre del consell d’administració de la SER, fou designat director del Diari…

Actiu a València entre el 1404 i el 1436 Format en la línia internacional de Miquel Alcanyís, collaborà amb Andreu Marçal de Sax el 1404 Treballà un retaule de la Trinitat per a l’església de Gandia 1416 i es comprometé a pintar-ne un altre amb els set goigs de la Mare de Déu per a Maria Ferrandes 1417 El 1420 contractà un retaule de la vida de Crist per a Xèrica i, el 1419, el destinat a la capella de Sant Gregori de la seu de València, amb escenes de la vida del sant i les de sant Bernat d’Alzira Martiri de Sant Bernat d’Alzira i les seves germanes , del qual avui tan sols…

Era germà dels també caputxins Marc de Castellví , Marcellià de Vilafranca i Marçal de Castellví, i de Manuel Canyes, advocat assessor de l’Organització dels Estats Americans OEA Ingressà a l'orde l'any 1924 i cursà estudis eclesiàstics a la Universitat Gregoriana de Roma 1928-30 Malalt de tuberculosi, el destinaren a les missions caputxines de Colòmbia, on, el 1931 s'incorporà al Vicariat Apostòlic del Caquetà El 1932 fou ordenat de sacerdot a Sibundoy, on el 1933 fundà el Centro de Investigaciones Lingüísticas y Etnográficas de la Amazonia Colombiana CILEAC, que comprenia una bilioteca…

Vida i obra Es doctorà en medicina a la Universitat de Barcelona 1873, en la qual feu també estudis de física, química i ciències naturals Fou un dels fundadors de La Jove Catalunya 1868 i, pel seu interès competent en la codificació de la llengua, de l’Eixam ortogràfic 1870 Feu collaboracions literàries poemes, articles crítics i traduccions i alguna vegada tècniques sobre botànica i meteorologia especialment a Lo Gai Saber , La Renaixença , La Illustració Catalana i Revista Literària , entre altres publicacions Destacat poliglot, es relacionà amb els felibres i fou secretari 1871 i…

A divuit anys s’enrolà a l’Exèrcit Roig i lluità a la Segona Guerra Mundial, en la qual fou ferit de molta gravetat L’experiència bèllica marcà la seva vida i tota la seva producció literària Un cop desmobilitzat, estudià a l’Institut Literari Maksim Gorckij de Moscou, on es graduà el 1951 El 1959 publicà la seva primera novella, Un tros de terra , sobre la vida d’un soldat ras a la guerra, a la qual seguiren No s’ha d’avergonyir els morts 1961 i Juliol 1941 1964, crítiques amb l’estratègia militar que conduí a les primeres derrotes durant l’ofensiva alemanya El 1979 obtingué el reconeixement…

S’installà amb la seva família a Barcelona des de jove, on residí fins el 2007 Intèrpret de música medieval i renaixentista 1974-83, ha impartit nombrosos seminaris sobre organologia i història de la música És autor de poemaris — La línea de las cosas  1994, premi Ciudad de Córdoba  Los árboles que nos quedan 2020, premi de la Crítica— d’assaig — Semper dolens Historia del suicidio en Occidente  2015, premi Estado Crítico  Filosofía y consuelo de la música 2020, Premio Nacional d’assaig 2021—, i, dins l’àmbit musical, Diccionario de instrumentos musicales Johann Sebastian Bach los días, las…

Es formà al seminari de Sant Vicenç dels Horts, on va professar com a salesià el 1946 El 1955, després d’ordenar-se de sacerdot anà a Roma, on es llicencià en història de l’església 1957 i posteriorment a Torí, on es llicencià en teologia 1958 Retornat a Barcelona, es llicencià 1962 i es doctorà 1976 en història per la Universitat de Barcelona De 1958 a 2001 fou professor del Centre Teològic Salesià de Martí Codolar, afiliat a la Universitat Pontifícia Salesiana de Roma, i també de la Facultat de Teologia de Catalunya 1973-78 Seguidor de Jaume Vicens i Vives , publicà nombrosos llibres i…

Els botiguers constitueixen una categoria professional inclosa, bàsicament, dins la petita burgesia, de cohesió social variable segons els països i les circumstàncies històriques Així, el seu comportament polític presenta una gamma molt àmplia en casos de crisi nacional els partits totalitaris de dreta recluten una bona part dels seus quadres dins aquest estament davant l’avenç de l’estat benefactor welfare state adopten una actitud d’extrem liberalisme econòmic i es constitueixen en grup de pressió molt actiu No hi ha proves que els botiguers desapareguin com a categoria ocupacional dins…

Aquest benefici és d’una importància cabdal en els sistemes successoris de base romana, en els quals l’acceptació pura i simple de l’herència comporta que l’hereu hagi de respondre amb els béns propis si l’actiu de l’herència no supera el passiu Per tal d’evitar aquest inconvenient, i també perquè les herències restin vacants davant aquest risc, els ordenaments jurídics moderns que s’inspiren en l’ordenament jurídic romà, entre ells el català, han conservat el benefici d’inventari La declaració de voler acceptar l’herència a benefici d’inventari es pot fer davant de notari o per…

Vinculat al catalanisme universitari, contribuí a crear 1946 la Joventut Catalana Democràtica i, l’any següent, la Joventut d' Unió Democràtica de Catalunya Actiu opositor al franquisme, fou membre de l’executiu de la Unió Europea Democràtica-Cristiana i impulsà empreses culturals com l’editorial Nova Terra o la revista Oriflama President de l’Associació d’Amics de les Nacions Unides, membre de Justícia i Pau i secretari de l’Equip Demòcrata-Cristià de l’Estat espanyol, el representà en les negociacions per a la reforma política, i el 1977 fou l’únic diputat i líder virtual d’…