Resultats de la cerca
Es mostren 2818 resultats
Francesc Armanyà i Font
Cristianisme
Eclesiàstic i teòleg.
Ingressà al convent d’agustins calçats de Barcelona 1732, fou secretari provincial 1750 i prior del nou convent de Sant Agustí 1752, reelegit el 1775, i n'acabà la construcció de l’església 1758 Elegit provincial de Catalunya i Aragó 1758, acabat el trienni, hom li encarregà la tasca de prefecte provincial d’estudis en la qual propugnà ardorosament les idees de la illustració, fet que li valgué l’acusació de jansenista Durant la seva estada barcelonina feu oposicions a la facultat d’arts de la Universitat de Cervera, però les perdé a causa del monopoli que hi havia 1743 Nomenat bisbe de Lugo…
El Col·legi de Confiters i Adroguers de Barcelona
Aquest collegi integrava tots els professionals xocolaters de la ciutat de Barcelona i era tan antic com el producte que fabricava L’any 1656 idearen una maquinària pròpia per a treballar la pasta de cacau, que fou molt elogiada per tots els qui la conegueren La tradició del collegi explicava que el 1664 uns francesos en feren una còpia, que posteriorment formà part del conservatori de màquines de París Títol d’una de les aportacions fetes per a installar la màquina de vapor El Collegi de Confiters i Adroguers de Barcelona installà una màquina de vapor el 1848 per a la seva…
La llum de gas
Durant el segle XVIII una sèrie de químics europeus, especialment francesos i britànics, estudiaren els gasos que es desprenien de la destillació de la llenya o del carbó Al final d’aquest segle, un enginyer francès, Philippe Le Bon, fou el primer a adonar-se de les possibilitats que tenia la combustió d’aquests gasos per a enllumenar i com a força motriu L’any 1801 va publicar un treball amb el títol Termolàmpades o estufes que escalfen, enllumenen amb economia i ofereixen amb molts altres preciosos productes una força motriu aplicable a tota mena de màquines Le Bon va morir…
Toronto

Panoràmica de Toronto
© Xevi Varela
Ciutat
Capital de la província d’Ontario, Canadà, a la vora del llac Ontario.
L’expansió urbana, accelerada els anys seixanta gràcies sobretot a la immigració, s’efectua en forma tentacular tot al llarg dels grans eixos de comunicació en els nous barris de North York Township, Woodbridge i Thornhill al N, Port-Credit i Oakville al SW i Scarborough i Whitty-Oshawa a l’E L’allunyament d’alguns d’aquests barris els converteix en centres semiautònoms, dotats de serveis i de sector terciari superior, amb enllaços amb el centre per mitjà d’autopistes i línies de metro Principal centre financer del Canadà El centre de negocis ha sofert un remodelatge profund, amb l’aixecament…
el Pertús
Municipi
Municipi del Vallespir, situat al límit amb l’Alt Empordà, damunt la serra de l’Albera, des del vessant del pic del Priorat, a ponent del coll de Panissars, fins a la collada del pla de l’Arca, a llevant del coll del Pertús (271 m alt), el pas més baix i accessible de tota la serra i, des de l’antiguitat, el més concorregut —hi passava la via Augusta— i, modernament, l’únic obert al tràfic internacional entre la carretera de la costa i la del coll d’Ares; àdhuc l’autopista de Barcelona a Perpinyà ha aprofitat aquest pas.
El territori municipal s’estén pel vessant vallespirà del coll a la capçalera del riu de Rom, però des del tractat dels Pirineus 1659, que atribuí a França el fort de Bellaguarda, comprèn el vessant empordanès del turó on hi ha emplaçat aquest castell, entre els colls de Panissars les restes de l’antic priorat del Coll de Panissars pertanyen també al municipi i del Pertús el torrent de la Comtessa, afluent de capçalera del Llobregat d’Empordà —i la carretera de Barcelona a Perpinyà, que segueix el seu curs— forma la frontera francoespanyola dins mateix del nucli urbà Els boscs, especialment d…
Nova Brunsvic
Divisió administrativa
Província marítima del Canadà, al litoral atlàntic.
Limita al N amb Quebec, a l’W amb l’estat de Maine EUA, a l’E amb el golf de Sant Llorenç i al sud amb la badia de Fundy La capital és Fredericton 46 466 h 1991 Pertany a la regió apalatxiana, i en formen el relleu una sèrie d’altiplans esglaonats, intercalats amb depressions, com la del Restigouche, al N, i altures, com les dels Northern Highlands o les de les Caledonia Hills Amb tot, la glaciació quaternària ha deixat l’empremta pertot arreu L’amplada de les marees a la badia de Fundy, la màxima del món, és aprofitada per a la installació d’una central mareomotriu a Passamaquoddy La…
Càlig
Càlig
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Maestrat, a les terres prelitorals de la conca baixa de la rambla de Cervera, entre aquesta vila i Benicarló, al raiguer de les muntanyes que prolonguen les Talaies d’Alcalà.
El terme comprèn una part muntanyosa, d’origen cretaci, amb altures poc considerables el coll de Càlig , de 171 m d’altitud, és a la divisòria d’aigües entre la rambla de Cervera i la d’Aiguadoliva, i una altra que pertany a la plana litoral, d’origen plistocènic Més del 90% del terme correspon a conreus de secà 2500 ha, un 6% 160 ha a terres de muntanya, poc productives, i la resta a regadiu, que ha tingut un lleuger expandiment els darrers anys Els conreus principals són el de garrofers, d’oliveres, d’ametllers, de la vinya i de cereals 500 caps de bestiar oví Hi ha també pedreres de marbre…
Ho Chi Minh

Vista de Ho Chi Minh
© Lluís Prats
Ciutat
Ciutat del Vietnam, que constitueix una municipalitat amb estatus de província.
Situada a la vora dreta del riu Saigon que li donà nom del 1788 al 1975, en una fèrtil plana arrossera del delta del Mekong Important centre comercial i industrial unit per un canal navegable al port de Cho-lon, absorbit per Saigon el 1932 Els anys setanta, el complex Saigon Cho-lon desenvolupà la indústria moderna, sobretot alimentària i derivada dels productes agrícoles, que exporta L’expansió econòmica donà lloc a un gran creixement de la ciutat Fundada durant l’ocupació khmer de Cotxinxina, el 1696 fou ocupada per la dinastia Nguyen i esdevingué la seu del govern i un important centre…
illes Malvines

Goose Green, a les illes Malvines
John5199 (CC BY 2.0)
Territori no independent
Arxipèlag
Arxipèlag de l’Atlàntic meridional, situat uns 650 km al NE del cap d’Hornos.
Consta de dues illes grans, la Gran Malvina o Malvina Oriental East Falkland i la Soledad West Falkland, i de més de 100 illots El clima és oceànic, amb estius frescs i hiverns rigorosos hi manquen els arbres, per causa del vent Els recursos econòmics són la cria de ramat oví, l’exportació de llana i pell i la pesca La capital és Port Stanley Són dependències de l’arxipèlag de Geòrgia del Sud i Sandwich del Sud Descobertes per l’holandès Sebald de Weert 1600, foren anomenades Falkland pels anglesos 1690 i, al començament del segle XVIII, Malvines pels mariners francesos procedents de Saint-…
túnel de Viella
Túnel viari
Túnel que comunica l’Alta Ribagorça amb la Vall d’Aran.
Situat a la carretera N-230, el mateix nom designa, de fet, cadascun dels dos túnels construïts parallelament i de manera successiva, el més antic dels quals està tancat al trànsit convencional El primer projecte data del segle XIX i fou concebut per Pascual Madoz, que l’encarregà a enginyers francesos, bé que fou desestimat per les grans dificultats tècniques El 1924 els representants de la Vall d’Aran demanaren al rei Alfons XIII la construcció del túnel Les obres s’iniciaren el 1928 i havien de durar, segons les previsions, cinc anys tanmateix, les vicissituds burocràtiques,…