Aquest col·legi integrava tots els professionals xocolaters de la ciutat de Barcelona i era tan antic com el producte que fabricava. L’any 1656 idearen una maquinària pròpia per a treballar la pasta de cacau, que fou molt elogiada per tots els qui la conegueren. La tradició del col·legi explicava que el 1664 uns francesos en feren una còpia, que posteriorment formà part del conservatori de màquines de París.
Títol d’una de les aportacions fetes per a instal·lar la màquina de vapor. El Col·legi de Confiters i Adroguers de Barcelona instal·là una màquina de vapor el 1848 per a la seva fàbrica de xocolata.
Per aquest fet el col·legi es presenta com una institució gremial amb una especial sensibilitat per a entendre i adoptar els nous elements en progrés tecnològic, especialment els mecànics.
La maquinària del col·legi funcionava moguda per quatre cavalls de sang. El 1846 es va demanar autorització a l’ajuntament de Barcelona per a instal·lar una màquina de vapor. Obtinguda aquesta autorització, l’encàrrec es passà a la foneria de Domènech i Prat, de Barcelona, la qual la facilità un any més tard. El 18 de novembre de 1848 es va fer funcionar davant d’una representació de l’ajuntament. La màquina tenia una força de tres cavalls i tots els seus elements, com també els molins xocolaters, havien estat construïts a Catalunya.
El Col·legi d’Adroguers i Confiters es finançà amb préstecs dels socis (vegeu il·lustració). La nova fàbrica només treballava per a aquests, els quals havien de portar la primera matèria.