Resultats de la cerca
Es mostren 3950 resultats
Kíiv
Ciutat
Capital d’Ucraïna i de l’oblast’ homònima, situada a la vora del Dnièper.
L’economia i la població És un nucli industrial molt actiu motors elèctrics, motocicletes, indústria tèxtil, de la confecció, mecànica, química centre de transport i de comunicacions terrestres, aèries i fluvials i un important centre cultural acadèmia de ciències d’Ucraïna, universitat fundada el 1834, escoles d’enginyeria, de comunicacions, de medicina, de mestres i d’agricultura Seu metropolitana ortodoxa dependent del patriarcat de Moscou, té també un metropolita catòlic de ritu bizantí Entre els monuments cal destacar la catedral de Santa Sofia segle XI, amb mosaics, l’…
rus | russa
Història
Individu d’un poble normand d’origen escandinau, els varegs, els quals, un cop fusionats amb els eslaus de les terres del Volga, el Don i el Dnièper (segle IX), hi organitzaren els primers principats russos de Kíev i de Novgorod (Rússia).
L’origen del mot rus o ros que apareix amb seguretat el primer quart del segle IX resta encara per resoldre científicament, bé que, seguint la crònica russa més antiga, la majoria d’historiadors i filòlegs concorden a identificar el poble que hi és designat amb la tribu escandinava dels varegs, establerts a la plana de l’Europa oriental La designació “rus” es mantingué fins al segle XVII, moment a partir del qual hom començà a parlar dels grans russos per oposició als bielorussos, dits russos blancs , i als petits russos d’Ucraïna per indicar els pobladors del nord de la…
província eclesiàstica Cartaginense
Cristianisme
Província
Demarcació territorial eclesiàstica, també denominada Cartaginense Espartària, basada en la província romana civil corresponent.
A mitjan segle VII comprenia les seus episcopals de Toledo metròpolis, Complutum Alcalá de Henares, Sigüenza, Osma, Palència, Segòvia, Valeria Valera, Arcavica i, a la part meridional, Oretum Granátula, Segobriga , confosa durant molt temps amb Sogorb, però que cal situar a Cabeza del Griego, prop d’Uclés, València, Xàtiva, Dénia, Elx juntament amb Elo , Basti Baza, Mentesa La Guardia de Jaén, Acci Guadix, Biatia Baeza, Castulo Cazlona i Bigastrum Cehegín Anteriorment, també al sud, existiren les seus d’ Abula Abla, Urci , Eliocroca Llorca, Carca Caravaca, la de Cartago Nova Cartagena, que…
dret processal
Dret processal
Conjunt de normes que regulen l’activitat de les parts i la tasca de la tutela jurídica en tot procés civil, criminal o expedient administratiu.
La garantia dels ciutadans es fonamenta en l’existència de tribunals i en la normació estricta de la seva activitat Constitueix una branca del dret públic, i les seves normes tenen caràcter imperatiu Es divideix essencialment en civil i penal , bé que hom parla de la possibilitat d’unificar ambdós procediments, atesa llur estructura semblant Uns altres drets processals específics són l' administratiu , l' internacional i el canònic En l’ordenament positiu espanyol, les normes processals són contingudes principalment en les lleis d’enjudiciament civil i criminal, malgrat que hom també les…
Sant Joan de Bellcaire

Exterior de l’església de Sant Joan de Bellcaire
© JoMV
Església
Església del municipi de Bellcaire d’Empordà (Baix Empordà).
És situada en un extrem del poble, al vessant oriental del puig Va ser església parroquial fins a finals del segle XVII, quan va quedar com a capella del cementiri fins la construcció d’una de nova als anys cinquanta del segle XX Sant Joan in Bedenga apareix en una butlla del papa Silvestre II, del 1002, que confirma la seva possessió a la seu de Girona L’església presenta dues etapes constructives, la més antiga de les quals correspondria a una església preromànica de planta basilical amb tres naus i transsepte Al segle XI va ser reformada amb la construcció d’una nova capçalera…
literatura apocalíptica
Literatura
Conjunt d’obres que porten el nom d’Apocalipsi (’αποκάλψπσισ, ‘revelació’), escrites per jueus i per judeocristians durant els dos segles que precedeixen i els dos que segueixen immediatament l’aparició del cristianisme.
Sota un llenguatge simbòlic i intencionadament obscur, hom parla de revelacions divines i d’esdeveniments que han de veure la llum en un futur llunyà És una literatura de temps de crisi Després del retorn de l’exili i fins a l’era cristiana, el judaisme té el sentiment de crisi causat per una sèrie de guerres, revolucions i opressions, la més gran de les quals té lloc sota Antíoc Epífanes Aquest sentiment de crisi, fonamentada en els judicis històrics de la literatura apocalíptica jueva, domina igualment la cristiana, que reflecteix les situacions difícils creades per la dominació romana Això…
numeral
Gramàtica
Nom de nombres, inclòs en la categoria gramatical de l’adjectiu alhora amb els adjectius dits pronominals o determinatius, el qual, com ells, pot exercir també la funció de pronom.
Els numerals anomenats cardinals indiquen amb precisió el nombre d’individus designats per un nom La forma masculina és usada substantivament per a designar cadascun dels nombres o alguna cosa designada amb un nombre en aquest cas és possible una forma plural l’u, els uns, els dosos, el cinc, els sisos, el divuit, els dinous, els vints, els vint-i-tresos Serveixen també per a designar els nombres abstractes Els numerals cardinals anomenats Formació dels numerals en català collectius són substantius que representen com a unitat un nombre determinat de coses, sovint amb un matís aproximatiu…
localització
Economia
Geografia
Factor que expressa la relació de qualsevol fet geogràfic amb els altres, en funció de la seva situació dins l’espai.
Expressa les condicions que presenta qualsevol emplaçament respecte a les funcions que s’hi compleixen Fa referència, sobretot, a les condicions que han determinat la tria d’un lloc, i no d’un altre, per tal d’establir-hi un conreu, una indústria o una ciutat Inicialment les condicions solen ésser favorables, però els canvis econòmics, la multiplicació de les relacions i els canvis socials poden arribar a anullar aquests avantatges i, fins i tot, obligar a lluitar contra els inconvenients d’una mateixa localització Fet eminentment geogràfic, ha emmarcat tradicionalment tots els estudis de…
Àngels Poch i Comas

Àngels Poch en l'obra Lleons, de Pau Miró, representada al TNC
© TNC / David Ruano
Teatre
Actriu.
Cursà els estudis d’interpretació al Centre Dramàtic del Vallès Debutà professionalment l’any 1979 en Bestiari , de Pere Quart i Manuel Oltra, L’oncle Vània , de Čekhov, i Tafalitats , de K Valentin, obres dirigides per Pau Monterde D’ençà d’aleshores participà en nombrosos espectacles, com ara Veus familiars 1990, de H Pinter Carícies 1992 i Morir 1998, de S Belbel La corona d’espines 1994, de J M de Sagarra, obra per la qual rebé els premis de la Crítica 1994 i Butaca 1995 Els gegants de la muntanya 1999, de Pirandello Tartuf o l’impostor 2000, de Molière, i Enric IV , de…
Joan Barril i Cuixart

Joan Barril
Periodisme
Periodista i escriptor.
Cursà estudis de filosofia a la Universitat de Barcelona Treballà i collaborà en diversos mitjans escrits, com El País , La Vanguardia , El Periódico on, des del 1996 fou columnista regular, el setmanari El Món , del qual fou director en 1983-85, i Diari de Barcelona , on fou cap d’opinió Fou també molt destacada la seva participació a la televisió i, sobretot, a la ràdio collaborà a les emissores Ràdio 4, COM Ràdio, en la qual conduí el programa R-pública del 2001 al 2005, i Catalunya Ràdio, on des d’aquest any fins a l’octubre del 2014 dirigí i conduí El Cafè de la República ,…
,